Consumits pel foc 

Jaume Cabré

Posar-me, a hores d'ara, a examinar una obra qualsevol de Jaume Cabré pot semblar una futilitat. Amb tota seguretat, tot el que es podia dir d'aquest autor i de la seva obra ja s'ha dit, amb més coneixement de causa i recursos dels que jo pugui aportar. Una simple ullada a Viquipèdia ens deixarà totalment abassegats, amb la qualitat  del que ha escrit fins ara Cabré, amb la quantitat de traduccions dels seus llibres i amb la més gran, encara, balquena de premis rebuts. I, aleshores?

Primera cosa: jo confesso que soc un lector empedreït d'aquest escriptor barceloní, cosa tampoc gens original. Som milions, els qui el llegim, però em mir la meva modesta biblioteca i veig que hi ha onze dels títols que ha publicat, més que de cap altre autor. A alguns hi he tornat més d'una vegada i sempre m'he admirat de la seva capacitat narrativa, del seus il·limitats recursos literaris i de la seva imaginació desbordant. Segona cosa: seduït per la seva prosa, acab embullant-me i em passa que compr un dels seus títols i després resulta que ja el tenia i ja no me'n recordava. Deu ser per llegir massa? O per la flaquesa de la meva memòria?

Sigui com sigui, aquí em teniu, amb dos exemplars de Consumits pel foc a les mans, un títol de 2021. Torn a llegir aquesta novel·la i m'estic dient que, donada l'avinentesa i per molt que s'hagi escrit de Jaume Cabré, tampoc hi han de fer nosa, en aquesta secció, dues paraules d'un lector despistat. No sé si aquesta és una obra menor de Cabré, si més no és una novel·la breu, però us puc ben assegurar que totes aquelles qualitats que li he atribuït s'hi fan presents, condensades, comprimides, congregades i sintetitzades. I, des de la seva habilitat com a narrador, l'escriptor ens fa empassar dues històries paral·leles, amb dos protagonistes, un humà i un animal (un senglar concretament), que acaben convergint i abocant-nos a un final marca de la casa.

Com podeu suposar, no us diré res de què va la història, amb molts de recursos propis del thriller, amb girs constants i canvis de guió que, si llegiu Consumits pel foc, descobrireu amb gran sorpresa. Aleshores, només us faré cinc cèntims d'allò que a mi m'ha quedat com a més significatiu de la narració, a banda del fil mateix de la història. I allò que en retenc, no sé si com a tesi del que Cabré ens proposa, és la imprevisibilitat de la nostra vida. Fins i tot quan navegam per un mar assossegat, agombolats per certa seguretat familiar i econòmica, aquesta vida aparentment impertorbable pot patir un gir de noranta graus. Empesos per les circumstàncies, en siguem o no responsables, ens podem trobar abocats a les pitjors situacions, a les conjuntures més indesitjades. És a dir, que està bé fer projectes de futur, tenir aspiracions i desitjar-nos la millor de les vides. Però també està bé que siguem conscients de les nostres febleses i mancances, i saber apreciar el que la vida ens regala cada dia: ser vius per poder-ho contar.

Mentrestant, llegir Jaume Cabrer és una bona manera de transitar, encara que només sigui una petita part, pels camins que l'atzar disposi per al nostre futur.

Consumits pel foc. Jaume Cabré. Edicions 62 (la butxaca). Barcelona 2022