Així com el programa avançava, el pianista s'endinsava més en l'ànima romàntica de Chopin, presentant la Balada Opus 47 núm. 3 amb una intensitat creixent que va deixar al públic captivat de la música.


Dijous passat, els jardins de la Fundació Bartomeu March en Cala Rajada es van transformar una vegada més, en aquest escenari perfecte per a l'inici del Festival Serenates d'Estiu de Cala Rajada. En aquest marc màgic, embolicat per la badia del port i sota la llum de la lluna, el jove i talentós pianista búlgar Roberto Rumenov, va oferir un programa íntegre d'obres del compositor, poeta del piano, Fréderic Chopin.

El concert va començar amb una certa incertesa, ja que el pianista va enfrontar un problema inesperat: la humitat de l'ambient havia deixat el teclat lleugerament mullat, fent que els seus dits rellisquessin de manera excessiva. Aquest imprevist va provocar un inici una mica vacil·lant mentre el músic lluitava per adaptar-se a les condicions adverses. No obstant això, després d'uns minuts, les petites gotes d'aigua van desaparèixer i adaptat al teclat, el pianista va poder demostrar plenament el seu virtuosisme i control tècnic.



La vetllada va continuar amb la interpretació del Nocturn Opus 48 en do menor, que va capturar la melancolia i profunditat emocional de la peça amb una sensibilitat extraordinària. Així com el programa avançava, el pianista s'endinsava més en l'ànima romàntica de Chopin, presentant la Balada Opus 47 núm. 3 amb una intensitat creixent que va deixar al públic captivat de la música.

Després d'una breu pausa, la segona part del concert va arrencar amb l'Scherzo número 4, on el pianista va desplegar una destresa tècnica impressionant i una capacitat interpretativa que mantenia a tots en suspens. Cada nota, cada acord, ressonava amb una claredat i expressivitat que transformaven l'entorn en un viatge musical apassionant.

El punt culminant de la nit va arribar amb la Sonata número 3, una obra monumental que exigeix tan tècnica com emocionalment. El jove intèrpret va abordar la sonata amb un mestratge i una energia irresistible, concloent la vetllada de manera brillant i espectacular. Els passatges més ràpids i complexos van ser executats amb precisió, mentre que els moments més lírics i suaus van mostrar una delicadesa commovedora.



Va costar treure-li un bis, que finalment va regalar al públic amb la interpretació d'una peça de Ravel, el Menuet de la Suite Tombeau de Couperin, amb la que posà fi a la vetllada musical.

El públic, prou nombrós per ser el primer concert, no sols va gaudir de la música, sinó també de l'entorn incomparable dels jardins de la Fundació Bartomeu March. La Torre Cega, amb la seva atmosfera única i la brisa marina, va aportar un toc de màgia a l'experiència. La combinació del talent del pianista, la bellesa de les composicions de Chopin i l'escenari idíl·lic va fer d'aquesta primera cita del festival un esdeveniment veritablement complaent.




El festival Serenates d'Estiu ha arrencat amb aquesta actuació i queden tres cites més: el dijous 11 amb el concert de jazz a càrrec de Víctor Carrascosa Quintet, el divendres 19 amb el recital de la soprano Violeta Alarcón amb la pianista Esther Villar i el divendres 26 amb el revelador ensemble barroc Anacronia.