Dissabte 21 i diumenge 22 d’Octubre, a les 20 h, al teatre de Capdepera es gaudí de l’obra Terror XIX. Monòlegs teatrals per a una nit d’insomni. La companyia Allunyats teatre presentà aquest nou seu espectacle, que es compon de dos relats del segle XIX teatralitzats en forma de monòleg: «El cor delator» d’Edgar Allan Poe, i «La dona alta» de Pedro Antonio de Alarcón. Poques vegades el teatre ha pogut gaudir d’una nit temàtica com aquesta, on el teatre és el principal protagonista tan a prop d’una data un tant especial: «La nit de les ànimes». Des d’un primer moment Marc Bibiloni encarna un desficiat personatge extret d’un conte de l’autor més reconegut dins el gènere de terror: el bostonià Edgar Allan Poe. Un retrat seu descansava a la tauleta que decorava l’escenari, on també hi havia una clàssica pissarreta per sobre de la qual saltironejaven els ulls del protagonista.

D’una banda s’ha de dir, que la tasca actoral feta per Bibiloni, pel que fa a l’expressió corporal i text és gairebé encomiable i tot i que de vegades el personatge fregava l’histrionisme, no deixava de tenir un resultat molt ben aconseguit, car feia por de veres. L’adaptació del text fou notable i els gestos del protagonista segur que crearen algun que altre malson aquella mateixa nit. El resultat va ser un homicida de primera mà, que es delata pel subconscient traïdor i que acaba essent la víctima del seu propi crim davant de la mateixa policia. Cal destacar els efectes sonors i de llum, és a dir, el fort batec que s’intensificava a mesura que pujava el grau d’interpretació de Marc i la llum vermella, que dotava l’espai d’una terrorífica i sanguinolenta expressió.

D’altra, Iván Martín, encarna també un altre personatge torturat, aquesta vegada pel mateix diable. El treball de text és impecable i es nota que s’hi deixava la pell en cada escena que va oferir al públic assistent, un públic que per cert presentava números clausus, car es volia embolicar als assistents en una aura terrorífica que només es podia aconseguir si es limitaven les entrades. Els ulls aterrits del personatge també petrificaven el públic i no podia ser d’una altra manera, ja que era el mateix diable qui perseguia un personatge torturat per la mort de la seva estimada.

 
En definitiva, s’ha d’agrair i molt el fet d’haver escollit Capdepera per posar en funcionament uns textos clàssics de terror amb personatges de carn i os, així com també la feina de direcció de Marina Lorenzo, una cala-rajadera, molt vinculada al món del teatre, on ja hi comença a tenir un nom. El col·loqui final, amb la total predisposició dels artistes va servir per apropar més els espectadors al procés de creació de l’obra i a una pregunta que encara ara sura a l’aire: és la mateixa por la que sentiren aquells personatges que la que sentim actualment tots nosaltres? Sigui com sigui, «la nit de les ànimes» ara té un espai més de creació actoral amb aquesta obra. Tant de bo que aquest trident teatral no afluixi i ens regali més representacions com aquesta. Terrorífiques gràcies!