La primera tertúlia del curs d’enguany se celebra encara a la biblioteca pública de Cala Rajada

Eren gairebé les vuit del vespre quan els tertulians, a poc a poc, arribaven a la biblioteca del Centre Cultural del Cap Vermell. Semblava que no seria de les tertúlies més concorregudes, però tothom va acudir a la cita, bé gairebé tothom. El llibre en qüestió, el que ocuparia el vespre de conversa, va ser ni més ni menys que Hamnet de Maggie O’Farrell.

Primerament, comentar que el llibre va agradar en general més del que hom podria haver pensat. Abans de les intervencions, les primeres paraules varen ser de la bibliotecària del club, qui va incidir en la importància d’una escriptora cabdal, nascuda a Irlanda del Nord, el 1972, considerada una de les millors escriptores britàniques de la seva generació. També és autora de vuit novel·les, entre les que destaquen After You’d Gonne (2000), My Lover’s Lover (2002), La distància que ens separa, etc.

Cal dir que va ser una vetllada ben maca, amb confusió de reis i tot, amb la retrobada emocional que implicà veure cares conegudes, però també de noves: es parlà de la tragèdia, de les germanes bessones, del sofriment d’una pèrdua, de les biografies devastades, d’Anglaterra i de Capdepera, de les antigues comares i de parir al bosc; entre rialla i rialla, la seriositat d’una obra que calà a fons amb el mort llançat a la biblioteca de Cala Rajada. L’obra d’O Farrell, com bé indica el díptic que ens repartí Magdalena «aporta una nova perspectiva a l’obra de teatre «Hamlet» de Shakespeare.

En definitiva, va ser una retrobada amb la il·lusió per la lectura, fins i tot amb l’exquisidesa d’un carpaccio de vedella ben confitat. No sé si l’obra és una carta o un missatge, però el que us puc assegurar és que la intenció de l’autora era fer-nos passar una bona estona i de ben segur que ho aconseguí, perquè tots els tertulians (amb pedigrí o sense), s’ho passaren d’allò més bé. Després, abandonarem els llibres i pujarem sobre el llom i el llamp de les llampugues! Però aquesta és una altra història!

Joan Cabalgante Guasp