Amb motiu de l'Any Fuster
Diccionari per a ociosos
El proper mes de novembre commemorarem el centenari del naixement de Joan Fuster i Ortells (Sueca, 1922-1992), i fins i tot fa peresa elogiar la figura d'aquest intel·lectual, del qual se n'ha ponderat a bastament la importància i la influència que va exercir mentre va viure, i voldríem creure que encara ara. Poques coses hi podem afegir des d'aquesta columna.
Això no obstant, amb motiu d'aquesta efemèride, recordem que Fuster va ser, possiblement, l'assagista català més important del seu temps, altament compromès amb la llengua i la cultura catalana, polèmic i controvertit. A ell devem que el concepte de “Països Catalans” emergís i s'instal·làs entre nosaltres. El blaverisme valencià el tenia entre cella i cella. El compromís de Fuster, no ho oblidem, li va merèixer fins i tot un atemptat (1981), quan dos artefactes explosius esclataren a les finestres de casa seva. Aquest succés, però, va provocar una reacció de solidaritat de les forces democràtiques, tant dels Països Catalans com de fora, per bé que l'escriptor valencià, des d'aleshores, va perdre bona part de la seva il·lusió.
Ens atrevim a dir que Fuster va ser un filòsof de la quotidianitat, encara que ell no es reconegués com a tal, assagista d'importància cabdal, columnista indispensable en un caramull de publicacions periòdiques; poeta, especialment en els seus inicis, i catedràtic de Literatura a la Universitat de València, en l'última etapa de la seva activitat. En tot cas, Joan Fuster va viure primordialment de l'escriptura. Els milers d'articles i més de seixanta llibres publicats en donen fe.
Segurament, fins i tot per als qui no hem aprofundit a bastament en l'obra d'aquest autor, som molts els qui n'hem degustat algunes de les seves obres més reconegudes. D'entre aquestes, sens dubte, n'hi ha una que marca un abans i un després, Nosaltres els valencians (1962), que va suscitar una polèmica sonada, que ha estat reeditada una vintena de vegades i en què es pregunta, bàsicament, “què som, els valencians?” En les seves reflexions, s'allunya de la interpretació que, sobre la identitat valenciana, feien tant el nacionalisme espanyol com el regionalisme valencià. No cal dir que aquests sectors hi reaccionaren en contra de manera irada.
Avui, però, volem fer una mica més d'esment a un altre títol emblemàtic de l'escriptor de Sueca: Diccionari per a ociosos. Traduït al castellà, el francès, l'anglès i l'italià, aquest és un llibre mal de classificar i que de cap manera ha de ser entès com un diccionari convencional. Es tracta d'un recull d'assajos d'èpoques disperses, de molt diferent temàtica i extensió, alguns de tan curts que els podem encasellar com a aforismes. El nom de diccionari respondria més aviat a una ordenació alfabètica que, com podeu suposar, en la traducció a altres idiomes significa una capgirada de dalt a baix. Aquesta és l'opinió que el mateix autor té de la seva obra: Són «assaigs»: poca cosa. Si, de vegades, presenten algun aspecte ampul·lós o doctrinari, és sense mala intenció: de fet, tracten problemes de cada dia —els meus, si més no—, precisament els mateixos que constituirien la matèria d’una conversa familiar, cordial, en el cas que el lector i jo ens trobéssim cara a cara i ell s’hi interessés.
En tot cas, l'opinió de Fuster és pròpia de la modèstia que el caracteritzà. En el recull hi podeu trobar vertaderes perles, elements per a la reflexió més profunda i, gairebé sempre, una prosa acurada i engrescadora. D'entrada, si més no l'edició que nosaltres manejam, compta, a més, amb un imprescindible estudi preliminar de Vicent Salvador que ens apropa al món fusterià i ens revela algunes de les incògnites del diccionari. En el mateix sentit que Fuster, l'autor de l'estudi diu que Diccionari per a ociosos s'adreça a lectors sense urgències informatives, uns lectors encuriosits, sense pressa, disposats a seguir les excursions de pensament que l'autor proposa. A canvi, incrementaran la seva cultura general però, sobretot, aprendran a veure les coses de cada dia des d'una perspectiva nova.
Cal llegir l'obra sense deixar cap entrada i cadascú es farà seves les parts que més li interessin. Igualment podem llegir cadascun dels capítols en l'ordre que ens vengui més de gust, sense cap problema. A nosaltres ens han cridat especialment l'atenció 'Còmplice' (Còmplice és qui us ajuda a ser com sou); 'Intel·lectual' (al voltant de la figura d'Erasme de Rotterdam); 'Llibertat' (La nostra “sordesa” a la llibertat o a la manca de llibertat, si és crònica, ens exposa a una deformació irreversible); 'Mediterrani' (inevitablement, hem pensat en Luís Racionero i el seu El Mediterráneo y los bárbaros del Norte. Hi diu, Fuster: Tanmateix, la gent no geogràficament mediterrània no acostuma a mirar-nos amb massa bons ulls. De vegades, més aviat ens obsequien amb una ostentosa displicència); 'Metafísica' (referint-se a Bertrand Russell i als neopositivistes, ens recorda que L'intel·lectual d'aquestes etapes àrides i definitives desdenya les especulacions “transcendents”: home de mentalitat crítica, opina que les possibilitats de coneixement de què és titular no poden anar més enllà del que la raó i els sentits li notifiquen); 'Morir' (Morir-se massa jove és un error. Morir-se massa vell, també. En general, morir-se és sempre un error. El mal és que podríem dir això mateix respecte al fet de viure); 'Patriotisme' (No hi hauria “patriotes” si no haguessin d'encarar-se amb “patriotes” rivals); 'Política' (Cal no oblidar que tota política que no fem nosaltres serà feta contra nosaltres. Finalment, pensem que “política” no és sinó l'art o la ciència de convèncer el nostre veí que deu ser conseqüent amb ell mateix i la seva dignitat); 'Ser' (Tothom s'imagina ser distint de com és. Si no fos així, ningú no tindria prou paciència per a suportar-se a si mateix); 'Silenci' (Ben sovint, gairebé sempre, callar també és mentir); 'Vici' (La conducta humana és d'una fastigosa monotonia. Canvien els vestits, les institucions, les estructures econòmiques, les religioses, el que vulgueu: però, en l'essencial, els habitants del planeta Terra repeteixen uns idèntics, inalterables clixés de crim i de plaer); 'Zero' (¿Qui, sinó un home de fantasia fora mida, seria capaç d'imaginar la idea de zero? Dic imaginar una idea. Evidentment, cal molta febre intel·lectual per a arribar-hi. Això, només ho fan els matemàtics. ¿El zero -la nul·litat-, el no res? Ens burlem dels filòsofs, però mira que els matemàtics!Una meravella.
Diccionari per a ociosos és una d'aquelles lectures que ens podem agafar amb bones i anar-la paladejant de mossegada en mossegada, o de glop en glop, com vulgueu; un d'aquells textos que cal tenir a mà per a capbussar-nos-hi sempre que no tinguem res millor que fer. Un llibre per als nostres ocis.
Diccionari per a ociosos, Joan Fuster. Edicions 62, Barcelona, maig de 2020
