Amb el temple gairebé ple, el passat diumenge 28 vam tenir ocasió de gaudir d'un bell concert a l'església parroquial de la Verge del Carme de Cala Rajada, organitzat per l'Associació d'Amics de l'Escola de Música. Una més de les ofertes que aquests dies ens arriben a balquena i que tant contribueixen a viure el parèntesi nadalenc acompanyats per la bona música.
Inicialment, ens enduguérem la desagradable sorpresa que un dels artistes anunciats, el pianista Ismael Moreno, era baixa per indisposició. Això, d'entrada, obligà a canviar alguna de les obres anunciades o d irectament a retirar-ne alguna altra. Però, ja diu el refrany que no hi ha mal que per bé no sigui, i en aquest cas el bé va arribar amb Alejandra Cabello, la qual va gosar d'oferir dues interpretacions sense cap mena d'acompanyament i se'n va sortir amb molt bona nota.
Segurament havíem tengut ocasió de sentir la bella i poderosa veu de n'Alejandra, de més joveneta, però confessam que aquesta és la primera vegada que l'escoltam com a solista, i a més en aquestes condicions que deim, un repte no gens fàcil d'assumir. La nostra soprano, ara residint a Barcelona, és tota una agradable realitat, sorprenent per als que no en seguíem la trajectòria, dotada d'ofici, amb d'un registre ampli i amb capacitat per donar a cada frase el valor i la intensitat que aquesta exigeix.
Tot seguit arribà el torn de Margalida Serra (piano) i Joel Gjata (violí). I aquí arribà la segona sorpresa agradable de la vetllada. Na Margalida va posar a contribució del concert una maduresa i una sensibilitat que ens van meravellar, i es va revelar com una acompanyant atenta, sense vacil·lacions, segura d'ella mateixa.
De Joel Djata, al qual sí que ja havíem escoltat en ocasions precedents, poques coses podem dir que no siguin per a reiterar el talent d'aquest jove violinista, molt més que una promesa. Ell i na Margalida Serra tant ens delitaren tocant un tango (La Cumparsita) com un vals (El bell Danubi blau), amb perfecta conjunció i aixecant unànimes ovacions del públic assistent.
Quan Alejandra Cabello va reaparèixer, aquesta vegada ja ho va fer recolzada en el piano de Margalida Serra, i totes dues completaren el que, com deim més amunt, va constituir un bell concert que se'ns va fer molt curt. Com a colofó, els tres artistes interpretaren el tema nadalenc per antonomàsia, Adeste Fideles, tímidament secundats pel públic.
Aquí teniu el vídeo:
Sílvia Rexach i Yannick Wilken exerciren de presentadors, i no desentonaren gens ni mica del magnífic nivell del concert.
Segurament havíem tengut ocasió de sentir la bella i poderosa veu de n'Alejandra, de més joveneta, però confessam que aquesta és la primera vegada que l'escoltam com a solista, i a més en aquestes condicions que deim, un repte no gens fàcil d'assumir. La nostra soprano, ara residint a Barcelona, és tota una agradable realitat, sorprenent per als que no en seguíem la trajectòria, dotada d'ofici, amb d'un registre ampli i amb capacitat per donar a cada frase el valor i la intensitat que aquesta exigeix.
Tot seguit arribà el torn de Margalida Serra (piano) i Joel Gjata (violí). I aquí arribà la segona sorpresa agradable de la vetllada. Na Margalida va posar a contribució del concert una maduresa i una sensibilitat que ens van meravellar, i es va revelar com una acompanyant atenta, sense vacil·lacions, segura d'ella mateixa.
De Joel Djata, al qual sí que ja havíem escoltat en ocasions precedents, poques coses podem dir que no siguin per a reiterar el talent d'aquest jove violinista, molt més que una promesa. Ell i na Margalida Serra tant ens delitaren tocant un tango (La Cumparsita) com un vals (El bell Danubi blau), amb perfecta conjunció i aixecant unànimes ovacions del públic assistent.
Quan Alejandra Cabello va reaparèixer, aquesta vegada ja ho va fer recolzada en el piano de Margalida Serra, i totes dues completaren el que, com deim més amunt, va constituir un bell concert que se'ns va fer molt curt. Com a colofó, els tres artistes interpretaren el tema nadalenc per antonomàsia, Adeste Fideles, tímidament secundats pel públic.
Aquí teniu el vídeo:
Sílvia Rexach i Yannick Wilken exerciren de presentadors, i no desentonaren gens ni mica del magnífic nivell del concert.
