El  31 de desembre o la pervivència d’una cultura

Durant segles aquesta fortificació medieval s’ha anomenat Castell Reial de Capdepera, al qual s’hi arribava per un camí reial que acabava a l’entrada de la capella reial. La desamortització de Pascual Madoz, durant el bienni progressista dels anys 1854-1856, decidí la venda i privatització del Castell, és a dir, de tot el conjunt medieval, perdent d’aquesta manera el qualificatiu de reial.
Durant segles els gabellins foren prou conscients de la procedència reial d’aquests béns. Llavors les principals possessions es comunicaven aprofitant el traçat dels camins reials i la gent, a l’hora de fer testament, expressava la seva voluntat de ser enterrada a la capella reial del castell. També sabien prou bé que l’origen de la seva organització social era la Conquesta de l’illa pel “bon rei” En Jaume I. La Conquesta era unànimament considerada com la font d’allà on emanaven, a Mallorca, els poders civil, militar i eclesiàstic i les propietats directes i útils. La Conquesta n’era la justificació de l’ordre social regnant, el rei En Jaume era el nostre gran mite i la voluntat popular sacralitzava tot allò que li pertanyia.
Molts pobles de Mallorca han reivindicat, mitjançant llegendes i restes materials, la presència del rei En Jaume al seu municipi. Hi ha contarelles a Santa Maria, Binissalem, Esporles, Inca i Sóller que identifiquen les potades del cavall del rei; a Andratx hi havia un cocó que la tradició assegurava que hi havia begut el seu cavall.



A Capdepera, en canvi, tenim constància fidedigna en el Llibre dels Fets, crònica de les actuacions de Jaume I, de la seva estada en aquestes terres quan encara no existia el Castell. Aquell 12 de juny de 1231, a l’hora de vespres, nós estiguérem al cap de la Pera, des d’on es veu Menorca ... Al cap de quatre dies, de bon matí, quan hagué eixit el sol i haguérem oït la nostra missa, ens vengué un missatge dient que les galeres de Ciutadella havien arribat. I ens enviaren a dir els nostres missatgers que disposàssim bè la casa on nós estàvem. I la férem embellir i enjoncar bé amb molt de fonoll, perquè no teníem altra classe de jonc; i posàrem cobertors nostres i dels que es trobaven amb nós per les parets de la casa, en la part on ells s’havien de ficar.



Aquest fet és recordat amb una làpida col•locada a la paret exterior de la sagristia vella. Comença dient: Aquí estuvo el rei ..., quan desconeixem l’indret concret on rebé l’ambaixada menorquina però segur que no era el Castell perquè aquest no existia.
També conservam topònims com la pesquera del rei En Jaume, situada prop del Freu, a la part de Sa Mesquida. Segurament l’anomenaren així perquè era una molt bona pesquera, digna del rei En Jaume.

Però allò que millor recorda la memòria del nostre rei a Capdepera és aquest portal que du el seu nom. Sabem que es construí molt després de la seva mort, succeïda el juliol de 1276. La referència més antiga del portal data de 1342; aleshores la murada que tancava el recinte no estava acabada però tendria una altura considerable i s’ordenava que, a hora decent, els pobladors entrassin cada vespre dins el Castell i tancassin les portes. Durant els segles XIV i XV fou l’única entrada; a principis del segle XVI s’obrí el Portalet i a partir de llavors es distingí entre el portal major i el petit. Una referència de l’any 1739 diu que la porta antiga està paredada, que a la part de dedins hi ha una escala que és la millor de totes les que se utilitzen per pujar a la murada i que damunt l’entrada hi ha espai per una peça de canó però el sòl del terrat s’ha d’arreglar. Per tant, en aquella data ja estava així com l’hem coneguda, sense portes ni camí. Dit això cal fer unes consideracions. Primera, aquesta entrada és gairebé un monument, un homenatge en honor del rei En Jaume. Segona, cal datar-la a finals del segle XVII i, llavors, ja no tenia sentit des del punt de vista militar. Tercera, aquell segle fou el moment de màxim esplendor de la festa de l’Estendard que commemora l’entrada del rei En Jaume a la Ciutat de Mallorca i aquí, en aquest racó de l’illa, actualitzàrem la mitificació del rei reconstruint la porta antiga del seu castell.



Llavors i ara, recordar el rei En Jaume no és tan sols un acte cultural de caire històric; és, també, una reivindicació política. Ell era el bon rei per excel•lència, la mostra de governant a imitar; recordant el que significà per als illencs, reivindicant una manera de governar més propera i sentida com a pròpia. Mantenir el poder no és la vertadera justificació del governant.



En aquests darrers anys, amb una fràgil situació econòmica, política i social, és bo reivindicar que engreixant els poderosos no es creen llocs de feina; que la democràcia sigui més autèntica per llimar desigualtats socials, culturals i polítiques; que no es pot justificar el tancament de Televisió de Mallorca i Ona Mallorca perquè així ho diu el programa del partit guanyador, estalviant-se la tasca de reestructurar el sector audiovisual, renovant-lo i redimensionant-lo; que la política es fa des del respecte i el reconeixement de l’esforç dels altres. No és veritat que les capes socials mitjanes siguin les responsables de la crisi perquè han viscut per damunt les seves possibilitats; en tot cas, si ho han fet, ha estat perquè els governs (autonòmic, nacional i europeu) i els bancs ho han impulsat per augmentar els seus guanys, ara ni els governs ni els bancs saben com adreçar-ho.

Recordar la figura del rei En Jaume era l’objectiu del sermó que es feia a la Seu tal dia com avui. Durant segles molts de problemes s’arreglaven amb un bon sermó; els governants civils, militars, eclesiàstics i, fins i tot, els nostres pares es fiaven d’un bon sermó per canviar el nostre comportament. Avui en dia ja no tenen gaire sentit ni els sermons ni les mitificacions; intentam convèncer cercant i treballant les nostre raons.

No sé si amb aquest exposició contribuesc a mitificar el rei En Jaume, un monarca que no tengué pietat, a Mallorca, amb els vençuts. Els mites, les llegendes i les tradicions també ajuden a explicar la història dels pobles i així continuarà irremeiablement perquè tenen l’objectiu de donar sentit a fets i comportaments.

Desitj que amb aquesta barreja de raons, mites i tradicions aquesta festa i la nostra cultura en surtin enfortides.

Josep Terrasa Flaquer
Capdepera,  31 de desembre del 2.011