5 -  UN PERSONATGE IRREPETIBLE, AMANT  DE  LES  BAUXES:  “ EL CEGO FERRER “    

  A l’anterior capítol fèiem menció de LLORENÇ LADÀRIA GARAU, conegut com  “Es Cego Ferrer”. Peculiar personatge de les nostres contrades i tot un artista de l’art musical.

   En Llorenç era, de veritat, cego per mor d’una greu malaltia patida durant la seva infantesa. Així i tot, ell tocava, magistralment, violí, guitarra, clavicordi, piano i, a més, cantava que era un plaer oir-lo. A les festes mai no faltava la seva compareixença, especialment a les cases de fora vila quan se celebraven les matances. Concretament, a “Ses Costes”, una mena de llogaret gabellí que aglutinava les possesions de “Cutrí”, “Ses Set Cases”, “Sos Sastres” o “Sa Tafona”, on alegrava amb la seva música els sopars d’aquelles reunions que agombolaven a familiars i amics. Gairebé mai eren menys de 40, els assistents, i el ball de bot hi tenia especial relleu. Les cases de pagès eren força espaioses. Allí es muntava un gran fogueró i es torrava sobrassada i botifarró. Dins la clastra, es convidava a tothom a beure “mesclat” (mistela, un poquet d’anis, herbes, camamil•la i sucre, tot batiat amb molta d’aigua, per evitar “gateres” entre el nombrós jovent).

ORQUESTRINA: Joan Melis “Mengol”; Antoni Massanet “Ferrer barber”; Llorenç Ladària  “Cego Ferrer”; Llorenç Ladària Andreu “fill”; Pere Riera; Bartomeu Melis “Saletes” i Bernat Sansó.

   Llorenç Ladària era portador, malgrat la seva mancança visual, d’un sentit molt acurat i d’una magnífica intuïció, tot un fenomen. Animava les parelles que dansaven a la pista, d’aferrat i per lliure, exclamant: “Au, es dos, donau-li cebes!”, imaginant que sempre ballaven de dos en dos, i moltes vegades eren molts més.

   Interpretava tot un repertori de peces, acompanyat pel seu germà Francesc, el seus fill i d’altres músics i cantadors de la contrada. Dona ELIONOR SERVERA MELIS , de March, l’enviava a cercar per donar concerts en el palau de Cala Rajada i, en diverses ocasions, a la seva mansió de Ciutat. Dona Elionor li va finançar alguns instruments.

OFICI  I  DIVERSIÓ

A la possesió de “Cutrí”, per exemple, els músics cobraven l’actuació mitjançant un bon “rast” de botifarrons o llonganisses. L’amo i la madona (pagès i pagesa), MIQUEL JUAN GARAU “Blai” i  CATALINA MAYOL GARAU “Maïola”, amb els seus fills ANTÒNIA, CATALINA, PERE I  JAUME JUAN MAYOL, eren els amfitrions de les festes matanceres més populars de la zona de “Ses Costes” ( o “Sa Costa”, com n’hi ha que l’anomenen). Els entesos ja saben que una cosa és el senyor (propietari de la possessió) i l’altra, l’amo (el pagès).

ELS “AMOS”(pagesos) DE “CUTRÍ":   Catalina Mayol Garau i el seu marit, Miquel Juan Garau.

La família del “Cego Ferrer” era tota feta per a la música. Una de les dues filles d’en Llorenç, ELIONOR LADÀRIA ANDREU, i el seufill, aquest adoptat, LLORENÇ LADÀRIA ANDREU, eren afeccionats al bell art. Les filles d’Elionor, BENITA i MARGARITA HUERTAS LADÀRIA, a mès del seu germà, el popular  JUANITO  HUERTAS, conservaren l’esperit casolà de la música, malgrat els entrebancs de la guerra civil.

   Però tots ells han pogut renovellar desitjos i vocacions, un temps frustrats, gràcies a les excel•lències de qui ha estat l’autèntica hereva musical del geni d’en Llorenç Ladària: la seva besnéta, filla de Benita, BÀRBARA FEMENIAS HUERTAS “Femenies”. 

   L’ofici d’en Llorenç “Ferrer” fou l’obra de pauma i, particularment, fer graneretes amb els esporguims (pel poble es coneixen com “espusims”), que ell recollia, casa per casa, amb companyia de la seva dona. Les seves graneretes aconseguien fer treure el capell a qualsevol, mai no va tenir cap accident ni ensurt a l’hora de pentinar-les amb les punxes del “puat-pentinadora”. Cada setmana malavejava de completar-ne una “mola” (dotze dotzenes = 144 graneretes) i, si no aconseguia de fer-ho, es conformava amb “moles” petites de 48 graneretes, que entregava els dissabtes als “traginers”, quan aquests passaven per ca seva, en el carrer Fondo, amb els  carros.


Llogaret de “Ses Set Cases”

ANÈCDOTA

Una anècdota, verídica, de la irrepetible personalitat del nostre protagonista: Una nit de forta tempesta, tot Capdepera va restar a les fosques. Mitja dotzena d’homes es trobaven en el cafè del Recreo i allí hagueren de romandre fins passada una hora bona, ja que no la pluja afluixava. Quan aquesta va cessar ja era mitja nit, amb espelmes enceses i quinqués, sense enllumenat als carrers ni a les cases (el llum s’apagava a les 11 els dies feners i a les 12 els dissabtes i diumenges, per mor de la gent que anava al cinema aquests dies). Els clients del Recreo no sabien, a les fosques, trobar ca seva ja que la nit era molt obscura i no hi veien un pebre.

Entre els homes s’hi trobava en Llorenç, el qual es va comprometre, i així ho va fer, a acompanyar-los, un per un, als seus respectius domicilis.  El “Cego”, malgrat ser-ho, el pobre, coneixia pam a pam el poble i va trobar les cases dels esverats veïnats molt abans que ells mateixos.

I qui no ho cregui que ho vagi a cercar…

BARTOMEU MELIS  “Meyme”