Els germans "Pil·lito" - Terrissaires (2)
BARTOMEU I SEBASTIÀ ESTEVA “Pil·lito” ja foren els protagonistes de la nostra anterior narració, la qual no vàrem voler perllongar amb la finalitat de fer-la més plaent.
Els “Pil·lito” fabricaven les “bovedilles” (o els revoltons), a la seva teulera, mitjançant una rudimentària màquina que funcionava amb l’ajut d’un cavall o una mula, fins a l’arribada de l’electrificació al seu taller del camí de sa Pedruscada.
Bartomeu Esteva treballant al taller de Sa Teulera
Les clàssiques teules aràbigues, que són i han estat sempre les que es recomanen i s’exigeixen per a les construccions, gràcies a la seva llarga durada i qualitat – a més de la facilitat en la col·locació –, foren la seva especialitat. També els cossiols, gerros per a flors, pitxers o tests.
L’elaboració de cadufs per a les sínies, molt nombroses a Capdepera, que servien, i encara s’utilitzen, per a treure aigua donaren ocupació als germans Esteva durant molt de temps i la major part de l’any. ”En temps de la guerra civil espanyola, els cadufs es pagaven a 50 cèntims de pesseta cada un”, explicaven en Tomeu i en Sebastià, amb certa nostàlgia del passat. Actualment, per ventura, la seva fabricació costa uns 10 euros la unitat.
Fa uns anys que, a casa seva, al carrer Col·legi, els “Pil·lito” tenien obert un establiment de venda dels productes fabricats a la seva teulera, i també ceràmica, tot molt apreciat pels turistes i pels nadius. La continuïtat del negoci la regenta, a hores d’ara, FRANCISCA ESTEVA FLAQUER, una de les dues filles (l’altra és MARIA, la major) de mestre Tomeu, a Cala Rajada. Ambdues han ajuntat, a casa seva, una varietat de peces elaborades a la teulera paterna amb l’única finalitat d’il·lustrar aquest article, fent així puntual honor al seu progenitor i al conco Tià.
L’any 2004 ens comentaven: ”Ara continuam fent feina com a senzill passatemps. La ceràmica és tan antiga com l’home. Els seus components són terra, aigua i foc, i per als qui hem estat estudiosos d’aquesta tasca, ens ha permès descobrir facetes de la història de la humanitat”.
Bartomeu Esteva, molt poc temps abans de morir, encara gaudia de crear belles figures i formes capritxoses, donant llonga a la seva imaginació, com a bon artesà de la matèria prima, mentre la temperatura de cocció del forn feia la resta.
Composició d'objectes de la taulera, feta per a la nostra revista per les dues filles de Bartomeu Esteva
Fou, la dels germans “Pil·lito”, la darrera teulera de Capdepera, que deixà tanmateix l’estela d’un treball artesà ben fet, que perdurarà per molt de temps en la memòria col·lectiva dels gabellins.
Per tant, si algú vol posar “alfarero de Capdepera” en el lloc del “farero”, a la cançó de Joan Manuel Serrat dedicada al nostre far, podria, amb algunes llicències permeses pel cantautor català, servir d’homenatge a uns dels oficis més preuats dels temps pretèrits a Mallorca.
Francisca recorda el pare, així mateix, per altres facetes o ocupacions a les quals el seu progenitor es dedicava. I ens ho conta. La seva narració dóna peu i fonament per abastir un nou capítol. Conjuminar l’argument ens ocuparà per tal de poder-lo oferir als nostres lectores en data propera. Fins aviat, idò.
Bartomeu Melis “Meyme”
15/11/11
