Jack Bilbo i els contrabandistes de Cala Rajada
beuen aigu dolça d’una font que raja enmig de la mar


En Colavet i altres “contrabandistes” de Cala Rajada dinant dins la barca i bevent vi a morru

No és la primera vegada que xerram de Jack Bilbo en aquesta revista. Com a mínim han sortit dos articles sobre aquest personatge a Cap Vermell:

El primer no està signat i el trobareu aquí.

El segon forma part de la meva antiga secció de Documentació Gabellina Destarotada, però encara no he entès per què va sortir amb una lletra tan petita.

Finalment el novembre de 2010 vaig fer una comunicació a les IV Jornades d’Estudis Locals i que potser qualque dia sortirà publicada. En tot cas, un dia o l’altre ho serà digitalment en aquesta mateixa revista.

Avui, però, vull presentar una petita narració de Bilbo, publicada el 1946 a Londres dins el llibre titulat Out of my mind, i que podrem llegir en versió catalana gràcies a Francesca Pascual.

Sabem, des dels temps antics, que hi ha fonts que rajen a la vorera de la mar: es Carregador, sa Font de sa Cala..., però no sabíem res que també enmig de la mar es pogués beure aigu tan bona com la de les nostres fonts terrestres. O potser és que Jack Bilbo té molta d’imaginació? Bé, jo no ho sé. Tal vegada els nostrus mariners ens ho podrien esclarir. El cert és que Bilbo ho conta en una de les seves narracions i, a més, com ja vaig comentar en una altra ocasió, no se sol equivocar gaire: el que ha dit fins ara de Capdepera i Cala Rajada m’ha semblat prou assenyat com perquè me faci pensar que sap el que diu, que quan vivia aquí, el 1932-33, també ens observava i tenia interès en entendre com funcionaven les coses entre noltrus: màfia, contraban i turisme teixien la seva xerxa de complicitats que, juntament amb el colonialisme, han marcat la nostra història i també la nostra personalitat.

Per això un dia d’aquests he de sortir en barca per cercar aquesta aigu miraculosa amb els meus amics, els contrabandistes de Cala Rajada, per tal de demostrar, una vegada més, que Jack Bilbo no s’equivoca, encara que potser m’estimaria més trobar una font de gin-fizz com el que servia el Bar Wikiki i també tots els cassinus de la ciutat de Paradella: gin-fizz, jazz i tabac enmig d’una mar il·luminada per la Lluna Plena ha de ser una experiència que no voldria perdre’m per res del món!

Miquel Llull
Bibliotecari del Golea
novembre 2011

L’ESTRANYA HISTÒRIA DEL MIRACLE DE LA MEDITERRÀNEA

Al 1932 jo vivia a Cala Rajada, a Mallorca, la petita illa de la Mediterrània entre França, Espanya i Àfrica. Era molt amic dels contrabandistes mallorquins, els quals eren un encreuement d’espanyol i àrab. La mar era casa seva i eren els mariners i pescadors més forts que hom voldria trobar-se.

Una meravellosa nit de lluna plena vaig sortir amb ells, en el seu esquif, suposadament per pescar, però en realitat era per recollir tabac d’un gran vaixell africà fondejat a mar oberta. Pel camí vaig tenir molta set. Havia menjat arengades salades i la meva set anava de mal en pitjor, emperò no hi havia res per beure a bord.

Em vaig queixar als meus amics, els quals començaren a riure i digueren:

– Tranquil, d'aquí a uns moments podràs beure tota l’aigua dolça que vulguis.

Em vaig enfadar i els vaig dir que no estava d’humor perquè em prenguessin el pèl. Com hi podria haver aigua dolça al mig de la Mediterrània, sobretot quan estàvem a vuit hores de navegació lluny de terra? Ells només van riure i digueren: 

– Ja ho veuràs, ja ho veuràs.

Al cap d’una estona assenyalaren un lloc a la mar i digueren:

– Allà hi ha la beguda.

– Això va massa enfora! Deixeu-me tot sol” –els vaig dir bruscament.

– D’acord –digué en Pere, el patró–. Si no ens creus, mira’m.

I tragué el cap a un costat de la barca i va beure de la mar. Jo el mirava atentament. No era un truc, estava realment bevent. Encoratjat, vaig posar el cap a l’aigua i astorat vaig beure l’aigua més bona i fresca que mai havia begut. Veient el meu esbalaïment ,en Pere explicà:

– Això és un lloc secret que els pirates coneixen d’ençà de cents i cents d’anys. Es tracta d’una font que hi ha davall les roques de la mar, la qual puja a la superfície amb tanta força que empeny l’aigua salada i ens ofereix l’aigua més fresca i bona al bell mig de la mar.

VERITAT O NO?

Lector: Aquesta història no pot esser vertadera, perquè els contrabandistes no surten amb lluna plena. Els veurien i els agafarien.

Autor: Per altra banda, és una història ben verídica, doncs els contrabandistes surten amb lluna plena perquè necessiten veure-hi dins la mar. Ells fan el transbord del contraban a l’ombra del gran vaixell. Si no em creus, vine amb mi a un viatge per la Mediterrània i t’ensenyaré el lloc exacte. En Pere em va dir com trobar-lo amb l’ajuda de les estrelles i del meu rellotge. Tot el que demano és que paguis les despeses del viatge, no obstant això el més barat per a tu, si vols beure aigua potable, és sens dubte obrir l’aixeta de la teva cuina.

[versió catalana de Francesca Pascual]

Jack Bilbo observant la morada del cap dels
contrabandistes,és a dir: a la gola del llop.