Serveis socials, una passa endarrere?       






"...aquestes entitats estan fent una feina que realment correspon a les administracions"

   Durant el que podríem anomenar la meva experiència vital, entre d’altres activitats hi puc comptar la d’haver treballat gairebé tres anys a un habitatge tutelat per a persones amb discapacitat intel·lectual, i he de dir que per a mi va ser, probablement, una de les etapes més enriquidores quant a creixement personal, a més d’una manera de veure de ben a prop la necessitat d’aquests serveis. 

   Actualment nombroses entitats socials, les quals pateixen un endarreriment en els cobraments de les diferents administracions, es plantegen deixar de prestar alguns dels serveis atès que han arribat a una situació insostenible. La majoria d’aquestes entitats s’han anat formant a partir de la iniciativa de les famílies afectades que, amb moltes dificultats, al llarg dels anys han aconseguit que les seves necessitats es contemplin com un dret.

   Podríem dir moltes coses al respecte, però sobretot n’hi ha tres que em volten pel cap. En primer lloc, com han pogut aquest govern i els anteriors arribar a la situació actual que posa en perill uns serveis que consider essencials en una societat que s’anomena avançada?

   La segona qüestió que em planteig és si serà capaç aquest govern de fer endarrere drets que s’han anat guanyant legítimament les persones amb discapacitat, les persones amb malaltia mental, les seves famílies i, en definitiva, les persones amb un estat de vulnerabilitat social que, recordem-ho, podem patir qualsevol de nosaltres en algun moment de la nostra vida. A més, aquestes entitats estan fent una feina que realment correspon a les administracions, les quals, per tant, en certa manera es veuen descarregades per la tasca d’aquestes entitats.

   És per això que finalment em deman, si en un moment tan crític els polítics són capaços d’ajuntar-se per tirar endavant projectes multimilionaris com el del palau de congressos, no sabran o no voldran trobar solucions per situar la prestació de serveis socials al mateix nivell dels altres serveis personals, com són la sanitat i l’educació, que han de constituir els drets bàsics i irrenunciables de la veritable ciutadania?


Joan Ramon Bosch Cerdà