A Cala Agulla l’han cagada

 Miquel Piris

Ja fa uns anys que, a final d’estiu, uns veïns de la zona de Cala Lliteres ens delecten amb una bona cagarada humana davant la cotxeria de ca nostra. Són tan puntuals i tan metòdics en les seves deposicions que no vaig tenir cap problema per col·locar, amagada, una càmera amb sensor de moviment. Ara que ja tenc les imatges, només una cosa em separa de publicar-les al Youtube: tothom, per brut o desgraciat que arribi a ser, té una família. Però bé, a la propera anirà la vençuda, amb la família pel mig o no. És evident que, durant l’estiu, les meves telefonades a la Policia Municipal per demanar una mica de pau a partir de les 12 o les 2 de la nit, no els agraden. Això m’ha quedat clar. El missatge enguany l’han completat amb una pilota del Reial Madrid, tal volta el consideren un equip a l’altura de la seva defecació, no ho sé.

 

La qüestió és que si tots els que, d’una manera o altra, passam per Cala Rajada uns dies o uns anys ens cagàssim, literalment, en el que no ens agrada, del nostre veí o del poble, no podríem caminar pel carrer. Alguns ja ho fan per mitjà dels seus cans. Una amiga, el dijous a vespre, va tenir l’oportunitat d’emmerdar-se de valent al passeig marítim. La cagada era de ca, però per les mides hagués pogut ser tranquil·lament de cavall. En tot cas, en aquests casos no es tracta d’una defecació de protesta, ans una mostra del cervell del propietari de l’animal.

 

Si es protestàs d’aquesta manera tan vergonyosa, la zona de Cala Rajada, aquests dies, sens dubte registraria més deposicions seria Cala Agulla. La degeneració (regeneració aquí no es pot aplicar) que han comès és un autèntic intent d’assassinat. Tot concorda amb l’esperit que regeix aquest municipi des de fa una dècada i escaig. Ja han matat la bellesa de Cala Rajada amb centenars de blocs de pisos horrorosos i establiments comercials abominables; empresaris nocturns, polítics i servidors de la “llei” han destruït la pau i el silenci de les seves nits fent cas omís de les ordenances municipals que prohibeixen posar música a les terrasses del poble..., i ara han assassinat la joia de la corona: si no treuen aviat aquesta porqueria groga que hi han abocat, a aquesta platja no la ressuscitarà res ni ningú. Vius, Cala Agulla té la febre groga i és una malaltia mortal.

 

Es veia venir: aquests darrers anys li havien fet vudú clavant-li desenes de para-sols gegants vestint-la de platja cutre, tipus s’Arenal. I ara li ha arribat l’estocada. I el president dels hotelers diu que en vol més???!!!! i el batle que diu que, amb el sol, aquest picadís groc canviarà de color???!!!!!

 

Les proves fetes per Cap Vermell sobre la pols d’aquest picadís groc que enterbolirà la majestuosa transparència turquesa de l’aigua de Cala Agulla són concloents. Un amic en va fer una altra test, aquest cap de setmana: va tirar una mica d’arena dins l’aigua de Cala Agulla i va veure com, a més de la pols, generava una taca groga al fons. Posa la pell de gallina.

Dissabte a la Fonda 74 vaig parlar amb un jove que em va explicar que la seva família té fotos de Cala Agulla des de l’any 1900 fins ara. Em deia que sempre hi havia hagut roques com enguany. I que en altres èpoques fins i tot més de les que hi havia ara.  Que si el que volien era deixar de veure roques que el que havien d’haver fet era treure les roques i no abocar arena que, tanmateix, la mar se’n tornarà  a dur. En aquesta ocasió, deixant un rastre de mort groga al seu pas. L’han cagada, sí, però esperem que no sigui definitivament. Treis aquesta cosa groga de Cala Agulla abans no sigui massa tard! 

Miquel Piris


Nota:
fotos fetes a finals de setembre 2011 a Cala Agulla, a la zona de platja propera al Pi de ses Vegues (zona amb vessaments d'arena)