Memòria Històrica de Mallorca i el 18 de juliol



 "...per aconseguir la vertadera reconciliació després de 75 anys de l’inici del conflicte"

   Han passat setanta cinc anys d’ençà que uns militars es revoltaren contra el legítim govern de la República espanyola i desencadenaren la guerra civil espanyola, acompanyada d’una repressió duríssima que es va estendre durant dècades tenint com a punt de referència totes aquelles persones que fossin alienes al “Movimiento Nacional”. A Mallorca, el cop d’estat va començar amb una mentida i una deslleialtat del comandant militar de les Balears, el general Goded, al governador civil, Antonio Espina, davant de qui va reafirmar el seu compromís amb el govern republicà. El dia 19, ben matí, Goded proclamava el seu ban de guerra i s’iniciava la persecució de tots aquells homes i dones que havien mostrat el seu suport, no a un govern, sinó a un sistema polític: la República espanyola. 

   Des dels primers dies, començaren a aparèixer morts a les voreres de les carreteres de l’illa, als cementiris. Tret dels addictes al règim, totes les altres persones eren susceptibles de ser declarades sospitoses i empresonades a qualsevol indret. Les presons s’ompliren, a Manacor s’arribaren a fer tres fogueres que servien per cremar els cossos de les persones afusellades, algunes d’elles encara vives, a Porreres es posaren en funcionament els assassinats massius i la justícia va actuar com a suport legal dels judicis del règim, tots ells sense cap garantia jurídica per a l’acusat, donant empara a afusellaments massius a Palma o a Illetes. Moltes famílies varen veure com el seu patrimoni era incautat responsabilitzant-los de la guerra que havien començat uns altres. I, davant de tot això, el silenci còmplice de l’església i el gaudi de la dreta de l’illa.
  
   Per això mateix, davant una data assenyalada a sang i foc dins la història del nostre país, Memòria de Mallorca manifesta:

   1. Exigim que tots els partits polítics, sense cap excepció, condemnin de manera clara i rotunda el cop d’estat del general Franco i els seus còmplices.

   2. Exigim que tots els partits polítics es comprometin a recuperar el nom, l’honor i la dignitat de totes aquelles persones que patiren la repressió franquista.

   3. Exigim que el govern balear lideri la recerca dels cossos dels desapareguts, assenyali els indrets on foren enterrats i els protegeixi, d’acord amb el conveni subscrit entre la nostra entitat i aquest govern.

   4. Exigim que l’església mallorquina reconegui les seves responsabilitats en el cop d’estat i el suport als assassins feixistes i se’n disculpi públicament.

   5. Exigim que l’església de Mallorca posi a disposició dels investigadors i les famílies i persones interessades la totalitat dels seus arxius relacionats amb el cop d’estat i la repressió.
  
   6. Exigim als tribunals de justícia espanyols l’investigació dels crims franquistes com a crims contra la humanitat i,  a l’Estat Espanyol, l’aplicació de la convenció internacional per a la protecció de les persones contra les desaparicions forçades que va signar l’any 2009 va signar l’any 2009

   7. Demanem la col•laboració i la responsabilitat de totes aquelles persones que, pel motiu que sigui, tenen algun tipus de ressò públic i els sol•licitem prudència i reflexió a l’hora de fer referència a la repressió feixista i el dolor de les víctimes.

   Finalment, manifestam la voluntat de seguir defensant els principis de Veritat, Justícia i Reparació i la lluita contra la impunitat dels crims franquistes. 
 
   Aquest és el camí que hem de seguir, la societat civil i les institucions publiques que la representen sense partidismes politics interessats,  per aconseguir la vertadera reconciliació després de 75 anys de l’inici del conflicte.

Memòria de Mallorca
18 de juliol de 2011