Les imatges parlen per sí soles. Voldria recordar que es tracta del desallotjament (temporal o no, però un desallotjament) d’una manifestació PACÍFICA. Que hi hagi algun exaltat no implica que es pugui parlar de resposta violenta dels indignats, com sembla insinuar el Conseller d’InteriorFelip Puig. En aquest cas són els antidisturbis els que han creat els disturbis. Per molt justificada que pugui estar la intenció de netejar la plaça d’objectes “perillosos”, no són maneres. A netejar s'hi va amb escombres, no amb porres.
La posició inicial dels mossos d’esquadra, i per extensió de la Generalitat, ha estat d’intimidació i imposició. Si la intenció era netejar la plaça, no hagués estat més lògic enviar algun representant a parlar amb els acampats, demanant la seva col·laboració? Era tan senzill com anar allà i demanar un acord en què es retirin bombones de butà o alguns elements inflamables fins passat el dissabte a la nit. Es tracta de fer prevaler el diàleg, però la presència de més de 300 mossos als voltants de Plaça Catalunya no semblava indicar precisament una xerradeta calmada. És comprensible que la primera reacció per part dels allà presents fos pensar que tot plegat era propi d’un desallotjament encobert amb l’excusa de la Champions. La gran preocupació a l’Acampada Barcelona és que un partit de futbol serveixi per silenciar un moviment que està donant molts mals de cap a la classe política.
Hi ha més solucions. Si no volien col·laborar amb els indignats, la Conselleria d’Interior podia haver avisat amb antelació de l’actuació dels serveis de neteja i de ben segur que no hagués estat necessària la violència. L’Acampada ja va demostrar la seva predisposició a col·laborar dimarts passat, quan dos guàrdies urbans es varen apropar per demanar que es deixés treballar als serveis de neteja. En aquella ocasió no hi va haver cap incident. Significatiu. D’altra banda, si es volia fer una demostració de poder policial, millor haver ofert protecció a la plaça en cas de celebració del títol. Però això hagués estat com protegir a l’enemic gairebé.
No em puc estar de comentar també la roda premsa que ha fet el senyor Puig, argumentant a favor de la intervenció. Des del seu punt de vista, la intervenció s’ha fet “amb seny, cautela i prudència i, quan ha calgut, amb contundència”. En cap cas li ha semblat desmesurada l’actuació dels mossos perquè “s’han vist al límit, atacats per una multitud”. Atacats per una multitud asseguda amb les mans nues i flors? Totes les imatges que emeses al llarg del dia sobre les càrregues policials demostren la brutalitat amb que s’ha procedit. Les xifres tampoc enganen: 120 ferits lleus en total. 37 d’ells, mossos d’esquadra “contusionats” segons les explicacions de Puig. Falta veure la magnitud real d’aquestes “contusions”. A més, s’ha de destacar un ferit greu per una bola de goma, ingressat a l’Hospital Clínic de Barcelona. Que un Conseller d’Interior defensi una actuació d’aquestes característiques, és com a mínim, denunciable. Cal també destacar que hi ha detalls que obscureixen l’operació. Detalls com que els mossos no s’identifiquessin en cap moment per molt que se’ls ho demanés o que les càmeres de trànsit tallessin l’emissió mentre durava la intervenció. Inquietant.
La reacció d’organismes, així com de les figures polítiques o mediàtiques no s’ha fet esperar. Eren molts els que qüestionaven la legitimitat de l’expropiació dels béns, el procediment policial i la proporcionalitat dels esdeveniments amb l’explicació que s’ha donat, entre altres punts. Pel que fa a la resta de ciutadans, la reacció ha estat acudir massivament a la concentració programada a les 7 de la tarda. Més de 12.000 persones a Plaça de Catalunya, reclamant democràcia i en contra de la violència, amb les mans pintades de blanc i flors enlaire. A la xarxa, Twitter estava col·lapsat pels missatges d’indignació sobre el tema i a Facebook es compartien vídeos que retrataven el que passava. També s’ha de dir que hi havia qui s’ho agafava amb una mica d’humor, que tampoc va malament. Alguns dels grups més famosos són: “Disparar pilotes de goma als teus companys de pis per netejar la sala d’estar”, “Mossos que destrossen rentavaixelles per competència deslleial” o “Viure amb por que la senyora de la neteja comenci a pegar-me amb la porra”. Hi ha qui fa ironia sobre l’explicació de la higiene per a desallotjar l’acampada:
Marc Ferragut
