A Capdepera a les primeres eleccions municipals, a l’abril de 1979, dos partits es disputaren els vots conservadors, Ucd i Cd. Quatre anys després foren tres: Ap, Um i Llac. Al 1987 la novetat fou el Cds i a les de 1991 Ucap que arribà per quedar-se i Cb que aguantà dues convocatories. A partir de 1995 la coalició Ucap/Um i Pp es reparteixen el favor conservador i al 1999 s’hi afageig Eg. La lluita per l’hegemonia, fins el dia d’avui, ha estat cosa de dos.

La gràfica mostra els guanys i les pérdues de Um/Ucap i Pp en relació a la convocatoria anterior. En les eleccions que Um/Ucap guanya vots -1987 i 1999- el Pp els perd i viceversa -1991, 1995, 2003, 2007-. Es va donant un trasvàs de vots entre un formació i l’altre.

La seguent gràfica ens dòna una perspectiva interesant de l’evolució del vot entre ambdos partits, així mentre l’any 1987 per cada papereta que obtingué el Pp, Ucap en sumà 3,10 al 2003 s’igualà i a les darreres la relació passà a ser favorable al Pp, que per cada papereta al seu favor Ucap només n’obtingué 0,56.

El Psoe és l'únic partit que s'ha presentat a totes les convocatòries a eleccions municipals i és hegemònic entre les formacions d'esquerra, des de les primeres fins a les darreres és el que ha obtingut més vots. El Pce, amb distints noms i coalicions, no ha faltat mai a la cita i el Psm no presentà llista a les convocatòries de 1983 i 1987. Al 2007 féu acte de presència simbòlica Erc.


El càlcul del trasvassament de vots entre els partits d’esquerra, com mostra la gràfica, és, a diferéncia del que succeix entre els partits de dretes, mal de desenredar. La competéncia entre els partits d’esquerra per fer-se amb els vots, tot i que alguna influència té, no és decisiva. Sembla que hi ha un grup d’electors decisius que fluctua entre la dreta, l’esquerra i l’abstenció.

A  les primeres eleccions l’esquerra sumà el 53,48% dels sufragis, a les de 1983 i 1987 baixà al 38,02% i 34,21%; la causa és  l’aparició primer del Llac i després del Cds que pescaren als caladeros de l’esquerra. A les eleccions del 1991 i 1995 l’esquerra es recupera perque en aquest cas  la competencia, el Cb, obté un migrat nombre de vots, fins al punt que les eleccions de 1995 són les úniques en que la relació no és inversa. A partir del 1999 el tercer en discordia, Eg, fa anar a la baixa als esquerrans que es recuperen al 2007 en part per la baixada d’Eg.

Detectat el factor “X” podem afirmar que es tracta d’un conjunt d’electors que oscil·len entre l’esquerra i el centre dreta i que es decanten a favor d’uns o altres segons les garanties i/o simpaties que els ofereix la segona marca que va apareixent baix distintes sigles: Llac, Cds, Cb, Eg.



La seguent gràfica mostra les fluctuacions del vot d’esquerres, així al 1979 per cada vot que obtenien la suma de partits d’esquerra el Psoe n’aconseguia 1,25; la proporció arribà a ser de 1 a 3 al 1987. A les eleccions del 2003 la balança s’igualà i al 2007 s’invertí, per cada papereta que anà als altres partits d’esquerra al Psoe n’hi arribaren 0,91.