D’aquests encreuaments de camins n’hi sol haver a balquena en períodes preelectorals i solen agafar formes dialèctiques totalment vertiginoses. Vegem-ne un exemple clar i llampant. Amb motiu del debat electoral de “Diario de Mallorca”, del passat dia 28 d’abril, se’n va publicar un resum, obert a les opinions dels lectors (aquests espais públics on tothom pot dir les bestieses que li vengui de gust), i resulta que un que signa com “uno de UPyD” ens enfloca aquesta perla, referida als polítics locals (se suposa que als de l’equip de govern): (...) Ahorran dando dinero a manos llenas para asociaciones jingoistas, encabezadas por la gente del periodicucho digital del regimen 'el Capvermell", mientras que la policia local no tenga dinero ni para dotaciones, el equipo de urgencias del PAC no tenga dotaciones minimas (no olvidare a los equipos de urgencias que atendieron el hotel son moll, yendo con chaquetas de la cruz roja, en vez de las del IB-Salut, como tocaria), y que la perrera carezca de instalaciones serias (...)

Quan ho llegeixes per primera vegada et fregues els ulls, creient haver vist bellumes. Però després de cinc o sis vegades t’adones que allò que els ulls traslladen al cervell és això que també vosaltres acabau de llegir. Talment. I et quedes perplex, com paralitzat, fins que et demanes: però i què diu aquest bàmbol de set soles?

Després –perquè sempre hi ha un després, i més i més lectures– els nostres ulls van a parar a NacióDigital.cat i ens trobam un article de Patricia Gabancho, on es pot llegir aquesta cosa: La qüestió és la següent. Mou s’inventa un món que no existeix, en el qual el Barça no guanya pas perquè sigui millor sinó perquè els àrbitres així ho volen. Per ell, no hi ha més realitat que aquesta. Com que ho propaga, altra gent s’hi posa a viure, en el planeta Mou: em diuen que l’endemà, un periodista –o similar- va dir que hi ha un àrbitre que viu molt bé a la Manga del Mar Menor (que ja és tenir poca imaginació!) gràcies a la contribució del Barça. Dir això deu vorejar el delicte, però no hi fa res. Altres periodistes han manipulat fotografies per tapar un fora de joc o una entrada brutal a la cama del jugador contrari.

Ja està, ja tenim l’encreuament, un de tants. Resulta que l’homenet-homenetxo-homeniu-homeniqueu-homeningo d’UPyM que pega pedrades d’amagat viu en el planeta Mou i ens vol fer creure que els bancs de l’església ballen. Propaga la difamació, la mentidassa, s’inventa un món fictici des de la seguretat que més d’un se’l creurà, i a lo millor s’ho arriba creure ell i tot. Sempre passa: pots dir el que vulguis, com que la perdiu va tornar col, i no et mancaran creients. Manipula, bruteja, emmetzina i ves-te’n a dormir tranquil, que ja has fet el mal i la mala llavor ha començat a posar arrels.

Però l’homenet-homenetxo-homeniu-homeniqueu-homeningo d’UPyM no es conforma faltant a la veritat (amb la sana intenció de perjudicar “Cap Vermell”, sí, però d’afavorir qui i què, exacatament?), sinó que ens arrossega pel llot a partir d’aquesta malaltia moral que consisteix a posar mal sense que et caigui la cara de vergonya. Haurien de llegir una mica la Hannah Arendt, aquest gent.  

La mentida del dinero a manos llenas és de les que no es creu ni el més beneit del poble: Cap Vermell existeix i subsisteix gràcies al treball desinteressat, altruista i generós de moltes persones. Hi ha Cap Vermell perquè ningú se’n duu un velló i tots els seus membres fins i tot paguen la línia d’ADSL de la seva butxaca. I sura precisament perquè tot quant genera es reinverteix en la cultura del poble. Però clar, aquells que són incapaços de fer res per no res, a no ser donar mala vida, com l’home d’UPyD, no ho entendran mai, això. Periodicucho digital del régimen... Està bé això de rebre closcades de per tot, del régimen, de l’oposició, i ara  de l’extraradi d’aquest UPyD que ells sabran qui són. Al capdavall deu ser que l’únic régimen que feim és el de la informació oberta i transparent. Asociaciones jingoistas, encabezadas por la gente del periodicucho digital del regimen 'el Capvermell", ens efloca. Ho podeu trobar a qualsevol enciclopèdia: Es denomina jingoisme al nacionalisme exaltat partidari de l’expansió violenta sobre altres nacions. Es tracta d’una forma d’imperialisme, en la forma de patriotisme extrem que justifica una política exterior agressiva.

Au, l’ase ha bramat. A gent com jo, que fa més de 30 anys que estam darrere “Cap Vermell”, que no passam d’es Pou des Camí si no és per necessitat i que no sortim de Mallorca més que un pic l’any, si ve bé, l’homenet d’UPyD ens tracta de jingoistes. Idò n’hi faré cinc cèntims: Mai he anat a Castella a mirar si els puc encolomar el català com a llengua pròpia, ni pens fer-ho; no vull conquerir terres ni hisendes, vull viure en pau amb tothom, començant pels veïnats, i gaudir dels mateixos drets i llibertats que qualsevol ciutadà de Ciudad Real, per posar un exemple. Però, en ple segle XXI, a una terra catalanoparlant des del segle XIII, resulta que la llengua dels nostres pares, dels nostres padrins i de tots els meus avantpassats des de fa gairebé 800 anys, me l’he de mossegar un caramull de vegades cada dia, la llengua. I què dir dels companys de “Cap Vermell” que han arribat de Múrcia o de Guadalajara, per exemple, i ens donen lliçons diàries de convivència i d’integació? Aquí tens el jingoisme, homenet. El teu, clar, el jingoisme dels bocamolls com tu, homenetxo, el jingoisme que, per dret de conquesta, imposa la seva llengua imperial arreu. El teu jingoisme, homeniu, que sí que és fruit de l’expansió violenta sobre altres nacions.

Mentiders i difamadors d’aquest gruix fan tant com saben per posar arena en el motor de la convivència. No respecten res ni ningú. Es passen la vida sense fer una sola aportació positiva, sense cap idea sana, sense el més mínim respecte pels que no es vinclen davant el seu jingoisme. I, evidentment, cap d’ells és capaç de posar en marxa un projecte com “Cap Vermell”, on ABSOLUTAMENT TOTHOM hi té les portes obertes, sempre que, precisament, es faci des del respecte als altres. A ells, en realitat, el que els agradaria seria “controlar tots els mitjans, la ràdio, televisió, cinema, literatura, etc (...) promovent odis i convencent les masses de coses molt allunyades de la realitat”. Bé, aquest últim paràgraf l’he manllevat de la biografia d’un personatge que no hi té res a veure però que també feia coses d’aquestes.

Quina barra que tenen els jingoistes d’UPyM!

JAUME FUSTER