Ahir va tenir lloc al teatre de Capdepera la taula de diàleg organitzada per el Club Diario de Mallorca. Va ser molt interessant escoltar els candidats exposar  les seves propostes, els seus punts de vista damunt la situació actual de l’ajuntament i les seves solucions per sortir de la crisi. Se’ls var sentir xerrar de reduir imposts, de millorar el finançament ja que els ajuntaments han de donar serveis que pertoquen a altres administracions i no reben cap compensació. També xerraren de models turístics i del tot inclòs.
   Després es va permetre a la gent del públic fer preguntes i vaig tenir la sort de ser una de les persones que va fer una pregunta als candidats. Però amb un micròfon que no hem va deixar xerrar massa vaig optar per abreujar la meva pregunta dirigida a tots els candidats: què opinen dels locals que obrin a principi de temporada, sense llicencia d’obertura, i que desapareixen a final de temporada sense haver regulat la seva situació? Arriben a pagar qualque impost o qualque tipus de sanció? Només em va contestar un dels candidats el senyor Alcina,  xerrant de deixar-mos d’hipocresia i de que gran part de la lentitud per tramitar els expedients es culpa del sancionat i de que quan un veí aparca malament no vol que el multin però desprès el mateix veí vol que es multi als altres quan aparquen malament.
   Sincerament, o no em va entendre o no ho va voler fer. Un local que no te llicència d’obertura no hauria de poder obrir. Una llicencia d’obertura s’hauria de concedir quan el local compleix una sèrie de requisits que garanteixin la salubritat, la seguretat i d’altres condicions mínimes per poder desenvolupar una activitat sense que hagi cap riscs per als treballadors, els clients i/o els veïns. Un negoci que obri sense llicencia, sense pagar imposts de cap mena quan hi ha d’altres que si la tenen i son al corrent amb els seus tributs no només es un greuge comparatiu, es afavorir una competència deslleial que perjudica als altres negocis i minva els seus ingressos i els de les arques municipals.
   No es pot comparar un empresari que té llicencia d’obertura i tots els permisos en regla amb una persona que aparca malament o comet qualsevol altre tipus d’infracció i xerrar d’hipocresia. No es pot demanar, com va fer el senyor Alcina a la seva intervenció xerrant del tot inclòs, que “pot ser l’oferta complementaria hauria de millorar”, i després permetre negocis sense llicencia a on es fan feines sense uns mínims de seguretat, o s’ofereixen productes d’escassa o nul•la qualitat. Això si es hipocresia.



   Tampoc no vaig demanar si s’obrin expedients als infractors o si es compleixen els tràmits per part de la sala, ho don per suposat que fan cas de les denuncies que arriben a la sala. Ja se que part de la lentitud dels expedients son els terminis de que disposen els infractors per presentar al•legacions. Però també se que quan molts d’aquest expedients es resolen amb una sanció l’infractor ha desaparegut i el perjudici només el sofreix l’empresari que ha complit les seves obligacions, pagant els seus tributs mentre ha estat sofrint una competència deslleial que ha perjudicat el seu negoci.
   Tan difícil es fer complir aquesta regla tan senzilla? Fins que no es compleixen els requisits mínims que estableixen les normatives no es pot obrir o, com a molt se’ls dona un permís de curt termini per esmenar deficiències amb amenaça de tancament si no es solucionen dins aquest termini. Segurament els interessats farien més via per solucionar les possibles deficiències. Segurament no xerraríem d’hipocresia.
   Sincerament, aquesta resposta em va decebre molt, tant per el to com per el contingut. Encara que també l’hi he de reconèixer el fet de ser l’únic que va contestar.


Bernat Artigues
Un aficionat a la política