Girant l'ullada cap enrere 1975
Segona part
Arxiu de Bartomeu Melis "Meyme"
LA MANCANÇA DE METGES CREA DEBAT
El municipi creix i compta només amb dos metges i un que ens envia la Seguretat Social com a reforç d’estiu. El recentment anomenat Consell Econòmic i Social sembla que ha fracassat en les gestions per augmentar l’assistència sanitària a tot el terme.
Davant el que sembla deixadesa municipal, els capellans de les dues parròquies, Mossèn Mateu Gomilia i Mossèn Antoni Garau, juntament amb el prevere Lluc Riera, en els cursets per a adults intenten implicar-se amb el tema sol•licitant una reconsideració “més cristiana” per part de les autoritats per a la millora de la sanitat al poble.
Diferents sectors, aliens a la vida religiosa, titllen de “polèmica” i “polititzada” l’actitud amb aquest tema dels responsables eclesiàstics, els quals fan sentir la seva veu mitjançant la premsa. Per part del rector de Cala Rajada i el corresponsal d’aquest diari s’arriba a una desafortunada polèmica que, a la llarga, va donar els seus fruits, malgrat la mena de ruptura d’ambdós protagonistes.
HA MORT EL PARE FELIU MOREY AMENGUAL, ALS 105 ANYS
A la ciutat de Temuco (Xile) el pare Felio Morey Amengual mor als 105 anys. És el capellà més ancià del món. Havia nascut a Capdepera el 17 de febrer de 1870. El 1894 fou ordenat sacerdot. Partí cap a Xile el 1901 i mai no va tornar a l’illa.
Félix, o Feliu, Morey vivia amb les seves nebodes Maria i Margalida Morey Flaquer. Havia estat alumne d’Antoni Maria Alcover, Costa i Llobera o Andreu Fernández, i més tard professor de llatí i retòrica al Seminari de Palma. La seva primera missa la va celebrar a la capella del Castell de Capdepera.
Fou capellà honorari del Papa i tresorer del Bisbat de Temuco. Fou condecorat amb una de les distincions més destacades: la del “padre de la patria chilena Bernardo O’Higgins”, a més de cavaller de l’Orde d’Isabel la Catòlica.
Felio Morey Amengual i les seves nebodes
La missió que el va dur a terres xilenes era l’apostolat i el servei als ancians, pescadors i miners de diferents zones des de la seva arribada fins a 1942. ”Si tornàs a néixer continuaria fent la voluntat del Senyor, com he fet durant tota la meva vida”, digué a la seva darrera missa, tres mesos abans de morir.
La Corporació Municipal del seu poble natal, Capdepera, li va retre un record pòstum a un funeral presidit pel Vicari General de la Diòcesi, amb la presència de canonges, arxiprestes, capellans i representants polítics provincials. Els veïnats recorden l’enviament d’un massiu carregament de cartes i postals felicitant Feliu Morey amb motiu dels 100 anys. L’Ajuntament li va dedicar un carrer.
EL DARRER DELS SIS ANYS DE BATLE DE JAUME FUSTER MASSANET
16 comensals es reuneixen a un restaurant de Canyamel per celebrar el sisè aniversari, com a Batle de Capdepera, de Jaume Fuster Massanet. Una part dels membres de l’Ajuntament; el Secretari de la Corporació; el Jutge de Pau i el Cap de Línia de la Guàrdia Civil hi foren presents. El regidor Joan Morey pronuncià unes paraules alabant el tarannà de Jaume Fuster durant els sis anys transcorreguts com a primera autoritat, representant la promoció més jove de polítics que han trepitjat la Sala.
I aquest 1975 serà el darrer any del senyor Fuster com a Batle. Tot seguit, s’esmenta un resum del més destacat de les realitzacions, a favor del municipi, d’aquest últim període de la seva Batlia:
*** S’obre el carrer Feliu Morey (del Recreo) amb una escala que conduirà fins a l’antiga placeta del mercat i carrer Sud (sa Farinera). Al mateix temps, es recuperaran a través de rètols els noms de Carrer de la Llum (que durant uns anys es va denominar Guillem Timoner) i del Port (que es va substituir per Almirall Carrero Blanco). Fou al plenari de gener.
*** La plaça Queipo de Llano passarà a denominar-se plaça dels Mariners, després de construir-hi al centre una font lluminosa envoltada d’objectes amb motius relacionats amb la mar, a més de bancs per al descans dels vianants. Aviat s’esdevindrà la reconversió de l’avinguda América i el carrer Colón en zona per a vianants (actual Passeig Marítim). S’aprovà a la sessió de febrer.
*** 400.000 pessetes ha costat la plantació d’arbres i jardineria a l’autovia Capdepera-Cala Rajada. Entre els veïnats que disposen de televisor, es posa en marxa la recaptació de les quotes per a manteniment del repetidor de sa Cova Negra, de cara a la instal•lació del segon canal, l’UHF, de TVE.
*** Es recepcionen definitivament les obres de sanejament i abastiment d’aigua potable de Cala Rajada i s’inicien les gestions per a dotació de clavegueram i distribució d’aigües a Capdepera i s’aprova l’adquisició de solar per a dipòsit de fems.
*** Es realitza l’ampliació del cementiri, la col•locació de voravies a l’autovia i la pavimentació asfàltica. S’aporta un solar per a construcció escolar, es concedeix financiació d’una depuradora, s’instal•len sis fanals a la plaça de l’Orient i s’obre el manantial del molí de s’Alzinar per a subministrament d’aigua potable a Cala Rajada. Són els acords presos pel ple municipal de juny, abans de vacances.
Hi ha 638.000 pessetes de dèficit per les festes patronals. L’Ajuntament comana a una companyia de Grècia la redacció del Pla General i Topogràfic del municipi, el qual costarà 3 milions de pessetes. El 50% serà subvencionat pel Ministeri d’Obres Públiques. La carretera a sa Pedruscada serà eixamplada i asfaltada, amb voravies (Residents de la zona defensen el caràcter forestal i arbori de l’indret, es manifesten publicant cartes a la premsa regional.) La iniciativa consistorial es deixa en suspens.
DIMISSIÓ I COMIAT.- A la sessió plenària extraordinària convocada per a tal fí, el Batle comunica que ha presentat la seva dimissió al Governador Civil. I ho fa amb aquestes paraules: “Avui acab els meus dotze anys de servei a Capdepera: 6 anys de regidor i altre tant com a Batle. Me’n vaig amb la consciència tranquil•la i segur d’haver complit amb la meva obligació. En el transcurs de la meva estada a aquesta casa m’han ofert regals i comissions, però no n’he acceptat ni un. Vos don a tots les gràcies per la vostra col•laboració, s’han pogut fer moltes coses i molt bones en tan breu temps. Partesc content”.
Efectivament es tracta d’una etapa molt fructífera, la que ha desenvolupat aquest fill de la marineria local: Jaume Fuster Massanet.
Dies més tard, a un restaurant de Cala Rajada se celebra el que es qualifica com a “homenatge silenciós” a l’exbatle, acte al qual assisteixen Josep Melià –al qual se li agraeixen les gestions realitzades a favor de Capdepera a Madrid–; el professor Joan Fuster Lareu; alguns membres de la Comissió de Govern del consistori que governava amb el Batle dimitit; alguns funcionaris municipals, encapçalats pel Secretari de la Corporació, Sebastià Riera –actualment de baixa laboral- i un reduït grup d’hotelers.
BARTOMEU FLAQUER MOLL, NOU BATLE DE CAPDEPERA
Bartomeu Flaquer Moll, de 35 anys, fadrí, llicenciat en Ciències Polítiques i amb estudis de Farmàcia, fill del predecessor del cessat Batle, amb residència a Madrid, arriba a instàncies de la màxima autoritat balear per fer-se càrrec de la batlia del seu poble, Capdepera.
El saló de sessions de la casa Consistorial, plena de gom a gom. El subcap provincial del Movimiento, Miquel Garau Carbonell, presidí l’acte. Jaume Fuster, el dimitit Batle, va manifestar que cessava dintre d’un clima de consciència del deure complit. Va afegir que el temps dóna i resta la raó a tothom i s’expressà amb les paraules següents: «Ara, des de casa nostra, ens situarem a l’”oposició municipal”».
L’entrant, amb exhaustiu parlament de 23 minuts de durada, va deixar palesa quina seria a partir d’ara la línia ideològica de la Batlia, tant política com de servei a Capdepera. Discurs, el de Bartomeu Flaquer, en el qual les paraules “Movimiento”, “José Antonio”, “camisa azul (que vestia per a l’ocasió)” i “búnquer (referint-se als mitjans de comunicació)”, destacaren, amb el seu “savoir faire” d’orador, sobre la resta. El subcap Garau va tancar l’acte de possesió de Flaquer comentant “aquesta hermosa poesia que ha suposat el discurs d’investidura del nou Batle”.
La comitiva oficial i assistents –molts dels quals comentaven l’expectant i sorpressiu relleu– es dirigiren a l’església parroquial, on es va cantar una salve a la patrona, la Mare de Déu de l’Esperança, i es féu una ofrena amb corona de llorer a la “Cruz de los Caidos”, a la vegada que s’entonava el “Cara al Sol” i es vitorejava el Rei i Espanya. Acabat l’acte se serví un refrigeri als menjadors del Col•legi s’Alzinar.
El sots-cap provincial del Movimiento, en Bartomeu Flaquer i Jaume Fuster
PRIMERA ENTREVISTA AL NOU BATLE.
D’una llarga entrevista de quasi 2 hores al domicili particular de Bartomeu Flaquer Moll, al Carrer Poniente, 3 (en l’actualitat Carrer Nou, on durant els darrers anys s’ha ubicat el mòdul municipal de Cultura, ja que l’edifici havia deixat de pertànyer a la propietat de Ca’n Gabriel, malnom de la família de l’estrenat Batle), en transcrivim el més destacat: «El meu nomenament es deu a la meva convicció d’home del “Movimiento” i com a acte de servei al poble. Sé que ha sorprès a més d’un la decisió del Governador, però sé que ha alegrat a la majoria. Suposo que la màxima autoritat provincial i els seus col•laboradors hauran sospesat la situació –molt incòmoda– de Capdepera, políticament parlant, la qual em preocupava».
«Pens que no hi ha necessitat de fer córrer els notaris contínuament per aixecar actes dels fets si es fan les coses com cal. He acceptat el càrrec de Batle per la petició de les autoritats provincials, mai de cara a fer-lo servir de “palestra” o “trampolí” per arribar més amunt.».
«Dintre la Corporació Municipal, l’Ajuntament, no hi ha d’haver “secretisme”. Les relacions de la Batlia amb els regidors han de ser obertes i completes. La “permanent” (comissió de govern) ha d’informar la resta del Consistori dels assumptes tractats, fins i tot qualsevol tema que el Batle i el Secretari posin damunt la taula ha de ser conegut per l’Ajuntament. Totes les persones que integram l’Ajuntament ens devem a la veritat, al poble i no als interessos personals de cada un.»
Bartomeu Flaquer prenent prossessió del càrrec de batle
«La nostra missió és tallar els abusos, les il•legalitats. La “res pública” és molt seriosa i delicada. Per tant, en el moment de formar l’equip de govern (denominada, llavors, “permanente municipal”) no em deixaré dur per l’apassionament. S’ha de meditar tot detengudament. Que els regidors reflexionin sobre la situació actual de Capdepera, una de les més difícils per les que mai abans no havia passat el municipi».
«Hem hagut d’escoltar a l’acte de la meva presa de possessió com el Batle dimitit, Jaume Fuster, estava organitzant “una oposició”. I jo em deman: ¿Quina oposició m’he pogut crear jo si, encara, no he començat a governar? Als veïnats els deman confiança absoluta en la meva honestedat i moralitat. Promet resoldre, amb un poc de paciència, els problemes pendents existents i voldria que el poble assistís als plenaris de l’Ajuntament, que són públics –amb la qual cosa es farà “borrón y cuenta nueva”».
Preguntam al nou Batle per les seves ocupacions professionals. «Sí, ja sé que això s’ho demanen els veïnats. Jo, sincerament, no don massa importància al “què diran”. Amb un grup d’amics he fundat una societat aprovada pel Consell de Ministres i publicat al B.O.E. de 30/11/73, que té les seves activitats en el “Polo de Desarrollo de Huelva”, i es tracta d’una empresa eminenment agrícola, com d’aquest vessant són els meus orígens.».
Finalitzava, així, l’any 1975. L’adveniment a la Batlia de Capdepera de Bartomeu Flaquer Moll –pel que veurem al proper any i successius– va marcar un abans i un després en la vida política de Capdepera. Malgrat a algú li pugui semblar errònia aquesta afirmació, els temps demostraren que mai l’Ajuntament i els seus dirigents no van tornar a ser com havien estat. Tal volta, l’arribada a Espanya de la democràcia coadjuvà que això fos així. Però el que sí és cert és que amb la figura del Batle Tomeu Gabriel, a qui molts qualificaran de “feixista”, en el desenvolupament de la seva curta i polèmica trajectòria com a primera autoritat local s’obriren –i no gràcies a ell– perspectives que, com s’ha dit, l’arribada de certes llibertats va fer posible veure cristal•litzades.
Bartomeu Melis "Meyme"
