Girant l'ullada cap enrereAny 1973
Arxiu de Bartomeu Melis "Meyme"
LÍNIA ELÈCTRICA SUBMARINA MALLORCA-MENORCA
Des de cala Mesquida (Capdepera), a Mallorca, fins a Cala d’en Bosch, a Ciutadella (Menorca), Gas i Electricitat-Gesa instal•la una línia submarina de 44 quilòmetres de llargària per a interconnexió elèctrica Mallorca-Menorca. La línia és trifàsica, de 132 quilovolts de tensió, que parteix de forma aèria des de la subestació de sa Mesquida, a 880 metres de la costa, per a seguir subterràniament passant a sistema submarí cap a Menorca.
El president de Gesa, Felicià Fuster, ens manifesta que amb la millora es pretén, encara més, afiançar els llaços de bona harmonia existents entre els habitants d’ambdues illes.
Els primers dies d’instal•lació han coincidit amb fort temporal a la mar del canal i la presència, durant més de mitja hora, d’un cap de fibló, fenomen atmosfèric molt freqüent a l’època de tardor per aquestes contrades.
TRANSPORTS FURTIUS DE SORRA FAN MALBÉ EL MUNT GROS
Amb l’excusa de no poder-ho fer de dia, a causa del tràfic diürn, són molts els voluminosos camions que, de nit, de forma un tant furtiva, carreguen tones de sorra a les immediacions del sistema dunar prop de cala Mesquida, fent malbé un dels paratges més emblemàtics de la geografía gabellina: El Munt Gros, antany enorme duna d’arena motiu d’esbarjo de pancaritats, estiuejants, jovent, que fruïa del lloc passant els diumenges i festes molt prop de la mar. Aquests transports tenen destinació a obres de construcció de fora de Capdepera.
La carretera que condueix a la platja descrita i anomenada per molts com a “petit Gibraltar mallorquí” -perquè allí hi està ubicada l’empresa britànica i amb exclusivitat per a turistes d’aquesta nacionalitat, la Pontinental Española, que no permet l’accés a les instal•lacions als espanyols– s’està deteriorant pel constant tràfec dels camions, amb una mostra assortida de clots i pneumàtics romputs que fan impracticable el vial, la qual cosa afavoreix que minvin les visites dels nadius i s’afianci encara més la definició de “Petit Gribraltar”.
“HOGAR DEL MARINO” I NOVA JUNTA RECTORA DE LA CONFRARIA DE PESCADORS
La Confraria de Pescadors de Cala Rajada creix. El pressupost d’enguany, de mig milió de pessetes, ha fet oblidar aquells temps de pagament de les quotes d’associat de 2 pessetes mensuals, que tancava tota esperança de millora de l’entitat. La pròxima creació –així s’anunciava a l’Assemblea anual de la Confraria– d’un “Hogar del marino” o “Casa del Mar” a Cala Rajada és una deferència de l’Institut Social de la Marina, que dirigeix Luis Ventura González, molt vinculat a la nostra localitat i en constant contacte amb el Patró Major, Pere Fuster Massanet, artífex de la cada dia més puixant Confraria.
Les noves ordenances per poder pescar de dia o de nit han fet que les embarcacions que s’han adherit a la possibilitat de feinejar de nit siguin “Cala Dent”, “Porto Pi” i “Estrella de Figueres”. La resta ho farà de dia, especialment les gamberes. Les captures s’han incrementat. Així i tot els obrers de la mar encara no poden equiparar els seus sous als treballadors de terra.
Es renova la Junta Rectora de la Confraria, que presideix Fuster Massanet, tot seguit del cessament de Joan Roig, Llucià Mercant, Andreu Nadal i Joan Guaita. Ocuparan les vacants, per elecció, Jaume Fuster, Pere Morey, Pere Fuster i Bartomeu Morey. Continua de vicepatró Bartomeu Vadell i, com a vocals, Agustí Esteva, Pere Moll, Gabriel Flaquer, Antoni Llabata i Joan Alcina.
PRIMER CERTAMEN PROVINCIAL DE CINEMA AMATEUR
El primer de tota una rècula de festivals de cinema aficionat que crearan escola a Mallorca se celebra a Capdepera, al Teatre Principal (avui Municipal), en el mes de maig d’aquest any amb motiu de la festa dels conradors: Sant Isidre Llaurador. La Germandat d’agricultors i ramaders, l’agrupació cultural i teatral “Art i Jovenesa” i la puixant Societat de Caçadors, amb la col•laboració de l’Ajuntament, patrocinaren l’esdeveniment.
“Elegia d’un amor”, de Miquel Rosselló, guanyà la fase provincial; “Historia de no-res”, del tàndem Joan Rai-Tomeu Melis, la fase comarcal. El nombrós jurat estava integrat per diferents autoritats, membres de cine-clubs illencs, actors, escriptors i crítics de cinema, membres aquests que si s’haguessin d’anomenar farien molt llarga la llista.
“Y los sueños, sueños son…”, d’Antonio Palmer i Meyme; “Capritxos de l’aigua”, de Rafel Umbert; “Crónicas de un pueblo”, de Jaume Massanet; “Proceso del riego”, de Antonio Garcia, foren les pel•lícules locals que es presentaren a concurs, a més de la guanyadora. Pel que fa als cinèfils provincials, a banda de la triomfadora, aquests foren “Progreso”, de Miquel Segura; “Danza de las edades”, d’Andreu Negre; “Boceto”, de Miquel Rosselló i “Llum”, de Robert Aguiló.
Les projeccions es realitzaren durant tres vetllades, per sistema eliminatori, i quedaren seleccionades les indicades cintes, en format de 8 milímetres, d’entre 27 pel•lícules presentades. Fou tot un esdeveniment cultural i social que va tenir continuació als anys propvinents.
NOVA DIRECTIVA CLUB S’AUBA I PREMIS “VERGE DEL CARME”
Vicenç Nadal, com a president; Marilena Salord, com a vicepresidenta; Miquel Jesús Esteva, com a secretari, i Rogelio Morey, com a tresorer, encapçalen la nova Junta Directiva del Club s’Auba de Cala Rajada, que, a més, compta com a vocals amb Pep Fuster, Felip Esteva, Joan Llabata, Matías Sánchez, Magdalena Esteva, Catalina Mestre i Pilar Martínez.
Els escacs, el ping-pong i el tennis passen a ser els esports predominants del s’Auba Club. L’esport de la raqueta converteix el club en pedrera de joves valors i celebració de torneigs internacionals. És constant el flux de tennistes que passa per les instal•lacions, activitat que obliga a renovar les pistes, construir-hi unes grades i envestir una segona etapa d’ampliació del complex.
Tennis a S'Auba; Joan Antoni Carrió i Joan Espiritusanto.
Joan Antoni Carrió, Klaus Liesegang, Joan Espiritusanto, Jordi Galmés, Carles Antich o els germans Tintoré foren els assistents més assidus al s’Auba, a més de tot un seguici de joves i veterans, espanyols i estrangers (especialment en època de vacances d’estiu), l’enumeració dels quals faria la llista inacabable. Tots ells varen ser dels primers a configurar la gran afecció pel tennis al nostre municipi i, és curiós, veïnat de s’Auba -qui ens ho hagués dit, al 1973?– es va desenvolupar (com tots saben) al 1997 un dels màxims esdeveniments mundials: la Copa Davis.
FONT DE SA CALA ESTRENA DEPURADORA
Gràcies a la favorable actuació de la dinàmica associació de veïns de la zona turística de Sa Cala, a la fi s’ha estrenat la planta depuradora tan desitjada per al sanejament d’aquell indret. Una depuradora capaç per a 2000 places, ampliable, que s’uneix a la renovació i acondicionament de l’emissari submarí, amb un pressupost de dos milions de pessetes.
Depuradora de Sa Font de Sa Cala
Per altra part, Sa Font de sa Cala, mitjançant els seus catorze veïnats contribuents, han entregat 215.434 pessetes a l’Ajuntament de Capdepera, que corresponen al 80 per cent del cost que l’enllument públic d’aquella platja, la pavimentació amb asfalt dels carrers principals i el servei de papereres i neteja tenen com a pressupost, per al llançament de sa Cala cap a la seva promoció turística.
MISCEL•LÀNIA DE MINÚSCULES NOTÍCIES I CURIOSITATS
*** Bartomeu Massanet Sureda, exbatle, és nomenat nou jutge de pau de Capdepera. Mateu Orpi Sancho passa a ser el jutge suplent.
*** El Director General de Premsa, Alejandro Fernández Sordo, visita la vila amb motiu d’una sèrie d’aldarulls provocats per grups contestataris contraris al pèssim estat de les carreteres que uneixen, per Artà i Son Servera, el nostre nucli amb la capital, motiu de constants accidents de trànsit amb tràgiques conseqüències i que han tingut ressò a la premsa madrilenya, deixant en entredit el Ministeri d’Informació i Turisme, del qual Fernández Sordo depèn.
*** Aquest 1973, Capdepera no tendrà enllumenat nadalenc. L’Ajuntament està en crisi i ha retallat els pressuposts municipals per a festes. La foscor de Capdepera en aquestes calendes de Nadal contrasta amb l’alegria dels carrers enllumenats dels pobles veïnats.
*** Antoni Serapio i Albert Cardiel, jugadors de l’Escolar de Capdepera, han estat escollits pel seleccionador juvenil balear Antoni Pons Tatono per ser provats pels tècnics del Barcelona al Nou Camp.
*** Una carabassa de 43 centímetres d’alt i amb una circumferència a la part més gruixuda d’1 m i 8 centímetres s’ha recol•lectada, amb altres de menor mida, al molí des Baladre, prop de Canyamel.
Tal volta sembli mentida, però es pot comprovar: Aquest mes de maig del 73 ha plogut molt i en Julio Parra i Walter Bloch han trobat nou esclata-sangs que, en total, han pesat quasi set-cents grams.
- El fill de Walter Bloch, amb una panera d'esclatassangs
- Júlio Parra amb els esclatassangs
*** A la Via Mallorca, cantonada amb Carrer Alsedo (avui entitat bancària CAM) s’inaugura un cinema d’estiu per a alemanys, a l’aire lliure. En no estar autoritzades les projeccions úniques en llengua estrangera, l’empresari (de nacionalitat alemanya) es veurà obligat a oferir pel•lícules en espanyol, la qual cosa converteix el cinema en mixt. Ara, segons diu, es planteja passar pel•lícules també en anglès i francès. La denominació del cinema és “Estrella” (tengué una durada de sis estius, de maig a setembre, i es comentava que el propietari tenia contactes amb els militars americans emplaçats al Puig Major i que la seva presència a Mallorca era una “tapadora” i el cinema, una excusa. Es tractava d’una mena d’espia? Mai no va poder-se esbrinar). El que sí és cert és que les bobines de les pel•lícules venien d’Alemanya –on l’empresari teutó tenia altres cinemes- dintre maletes separades i, miraculosament, no passaven per la duana.
*** Nova Comissió Permanent Municipal: Sebastià Ferrer Pascual substitueix a la Permament de l’Ajuntament de Capdepera el finat Miquel Flaquer Gayá, mort en accident. El Batle, Jaume Fuster Massanet, i el tinent de Batle, Bartomeu Terrasa Flaquer, completen la terna de l’esmentada Comissió.
*** Tibada (redada) de “mariposos (marietes)” a Cala Rajada. Forces del Grup d’Informació de la Guàrdia Civil del Quarter de Capdepera (ja desaparegut) han detingut 19 individus, d’edats compreses entre els 20 i els 65 anys, a un xalet, “que es trobaven immiscits en una relació antisocial, impròpia d’homes. Provenen d’Artà, Manacor, Capdepera i d’indrets de la península i han estat posats a disposició judicial” (així ho informava l’atestat del Servei d’Informació de la Guàrdia Civil de Capdepera, que afegia: ”Al parecer, se trata de maricas”).
*** La revista d’Artà “Bellpuig” es fa ressò d’anècdotes de fa 50 anys, quan es construí el port de refugi de Cala Rajada, la venda de parcel•les i edificis i posa èmfasi a la instància col•lectiva que s’envià, l’any 1922, al Ministre de Foment demanant que “sia inclòs en el projecte de ferrocarrils secundaris el de Cala Rajada-Sa Pobla, com a continuació del que arriba a Artà, des d’aquella vila. El tren, abans d’arribar a Cala Rajada, hauria de passar per Capdepera”, afegeixen.
*** La mateixa revista provoca polèmica amb els corresponsals de premsa de Capdepera, quan explica que els gabellins no s’haurien d’enfadar pel fet que les Coves duguin el nom d’Artà, en lloc del de Capdepera o de s’Ermità. «Nosaltres, a Artà, tenim un abeurador, on beuen i reposen forces les bèsties de càrrega. A aquest abeurador el coneixem com a “abeurador de Capdepera” i malgrat trobar-se dintre el terme d’Artà ningú no s’enfada pel fet de dur el nom del poble veïnat». Idò…
*** Les obres que “Dragados y Construcciones” realitza a sa Cova Negra ja estan molt avançades i la nova carretera està arribant al cim de la muntanya. Aviació Civil instal•larà una plataforma per al control de la navegació aèria i, al mateix temps, la carretera suposarà un accés més còmode al repetidor de televisió que hi ha a aquell enclavament.
*** Els germans Llucià, Joan i Mateu Mercant, Els Castos, han noliejat una nova barca d’arrossagament de 28 metres d’eslora, 2 de puntal i 6 de màniga, que es denominarà “Mirmer”. L’armador Antoni Miró s’ha associat als germans Mercant, que passen a comptar amb l’embarcació més grossa i de major tonatge del port de Cala Rajada.
La flota pesquera també es veu incrementada amb el bou Hermanos Terol, amb matrícula d’Alacant.
EL REGLAMENT DE L’ESCOLAR, ACTUALITAT
Otto Bumbel, qui fou entrenador del Mallorca, va crear un reglament per aplicar als jugadors del seu planter. Salvador Moll, conegut com l’home de les noves experiències, és el preparador dels juvenils de l’Escolar i, abans de ser-ho, fou ajudant de Bumbel. Com a bon alumne, ha seguit les passes del mestre i acaba d’elaborar un reglament per als jugadors verd-i-blancs.
Entre d’altres punts (i per no fer-ho extens) destacam les 150 pessetes de sanció del club al jugador que no arribi puntual als entrenaments. Qui es retardi a l’horari del partit i quan tots el companys ja estan uniformats sofrirà “la pena” de 175 pessetes. Si el partit a disputar ja hagués començat se’l castigarà amb una multa de 200 pessetes i pèrdua de la prima (en el seu cas). El baix rendiment del jugador, a criteri de l’entrenador Moll, se sancionarà des de 50 a 200 pessetes, ja que això influeix en tot l’equip.
Alineació del "Escolar" amb AMB SALVADOR MOLL, LLUIS NEBOT, JOSE GARCIA, PEP GALLEGO, COLAU NADAL, MIQUEL BESTARD, JOAN TERRASA, PEP PIÑA, JOAN PASCUAL, JESUS SANCHEZ, MANOLO GARCIA-PLATA, MIQUEL FERRER, MIQUEL MOREY i MIQUEL GARAU "BESSÓ".
Aplicar aquest reglament a jugadors aficionats que no cobren per jugar és més feixuc que fer-ho a professionals com els del Mallorca. Així i tot, sembla ser –segons compta la crònica – que el rendiment de l’Escolar Juvenil fou òptim.
BENEDICCIÓ DEL NOU TEMPLE DE CANYAMEL
La nova Capella, de caràcter ecumènic (amb dedicació a diferents cultes religiosos) de Canyamel, fou inaugurada per les autoritats civils de Capdepera i beneïda pel Vicari General del Bisbat, Guillem Fiol, juntament amb Dietrich Hillebrand, pastor de l’església evangèlica de Mallorca. El temple es dedica a Sant Pau (i més envant l’advocació catòlica deriva cap a Sor Tomasseta). El prevere Jaume Alcina en serà el rector i Heinrich Hollemann, el dirigent protestant. Un conjunt musical integrat per l’esposa i tres fills del pastor evangèlic interpretaren composicions que alternaren amb les veus de la Coral Mare de Déu de l’Esperança, de Capdepera.
Vista general del temple de Canyamel 
Benedicció del temple ecumènic de Canyamel
Els familiars del pastor protestant amenitzant l'inauguració del temple de Canyamel
JAUME MERCANT, “EL MILLOR PINTOR DE LA SEVA ÈPOCA”
Nascut i criat a Capdepera, Jaume Mercant, pintor polèmic i contestatari, no és “profeta a la seva terra” però sí arreu del món, on es té per un transgressor, un home que subverteix i es rebel•la fins i tot amb el propi ésser mallorquí. Mercant, segons els crítics, és l’únic habitant d’una Mallorca impossible. La seva pintura sembla misteriosa i atractiva al mateix temps, però no sempre. Et sedueix i et rebutja, és ambivalent. Els seus colors són inimitables. Ell diu que és “el millor” i ho és a l’època que li ha tocat viure. Aquest paisatgista de 67 anys ha retratat tot el terme de Capdepera amb les seves pintures, i també mitja Mallorca. Solitari i allunyat, pinta i calla, però les seves obres plenes de silenci, solitud i llum són una crònica i una crítica a la destrucció vertiginosa de l’illa, entregada a l’ànsia de benefici i ciment. Ell viu a Ciutat, al barri antic, on té el seu cau, i les seves poc freqüents però multitudinàries exposicions a galeries, preferentment a Sala Peraires o a la Banca March, entitat que l’ha tingut una gran part de la seva vida com a bidell de la seu principal. Tot un contrast, però “així som els bohemis, els intransigents, els que vivim per a pintar”, ens deia a una de les entrevistes que li vàrem fer. “Jo, a Capdepera, anava per a fuster, amb la meva garlopa, al costat del meu pare, al carrer del Port, fins a 1955, en què vaig partir cap a Ciutat, amb les meves inquietuds pictòriques”, afegeix.
El pintor Jaume Mercant
Si bé Jaume Mercant va rebre un homenatge de Capdepera, en temps del Batle Bartomeu Flaquer, aquest poble no ha sabut fer-se amb el patrimoni pictòric del pintor -malgrat haver-ho pogut fer– i no són pocs els veïns que consideren injust l’oblit en el qual, a nivell oficial, s’ha sumit Mercant.
Una pintura a l'oli, un paisatge, de Jaume Mercant
ABASTIMENT D’AIGÜES I SANEJAMENT DE CALA RAJADA
Un any és el previst per l’Ajuntament de Capdepera per a la realització del clavagueram i distribució subterrània d’aigua potable a la zona de Cala Rajada. A l’estiu del proper any hauran d’estar enllestides. El pressupost s’apuja a 22.177.518 pessetes. S’hi inclouran els col•lectors que evacuaran les aigües als emissaris submarins del port i de Son Moll. La captació d’aigües incrementarà l’esmentat cost fins a 38 milions. Pel que fa als sondeigs efectuats als pous de Ca’n Planetes, s’Alzinar i a 65 metres sobre el nivell de la mar, el batle accidental, Bartomeu Terrasa, va informar que havien suposat un aforament per a uns 500 mil litres d’aigua.
La gran i necessària inversió era reclamació constant dels hotelers i veïnats de Cala Rajada des de 1970. A aquest 1973 són prop de 20.000 les estades turístiques diàries i, el fet de no comptar amb el sanejament, converteix el nucli en focus de contaminació. El municipi, sense ajudes oficials, finançarà el cost total de les obres. L’empresa Acrinsa ha obtingut la concessió. Cada veïnat haurà de pagar, a 4.000 pessetes, la connexió dels serveis del seu domicili amb la xarxa de clavagueram. Les cases que s’abstenguin de fer l’empalmament no ho podran fer fins passats els pròxims 10 anys.
L’Ajuntament ha adquirit una parcel•la de 7.000 metres quadrats per a la construcció d’una depuradora.
