EL PAPA BENET XVI ACTUARÀ
A LA TORRE DELS VENTS

El Papa Benet XVI actuarà com a cap de cartell en la inauguració de la Sagrada Família, el gran temple de la Religió Catalana que, segons Pujols, ensenya que “El principi de la saviesa és el contrari del temor a Déu. El temor a Déu, en lloc d’ensenyar-lo l’oculta, perquè la por fa que en Déu no hi veiem més que l’home, en lloc de veure en l’home el que hi ha de Déu. El temor de Déu és el principi de la ignorància. La religió deixa d’esser un esclavatge per a esdevenir la llibertat. La religió catalana és la primera que separa la moral de la religió, per això té ritu, però no té culte”.

 
I, és que “la visió artística i religiosa d’en Gaudí, fonent-se en un sol bloc i concentrant-se en quatre flames de foc més condensades que el gel, va crear quelcom d’únic en l’arquitectura, fent veure quelcom d’extraordinari als barcelonins sense moure’s de Barcelona”. És a dir, la Sagrada Família és una materialització de la Religió Científica Catalana que farà que un dia  “ésser català equivaldrà a tenir despeses pagades a tot arreu allà on vagi”. I, és que “la missió de Catalunya consisteix a assolir el coneixement més alt i complet que es pot assolir en aquest món i ha de fundar la ciència universal que el contingui, arribant al que en podríem dir la ciència clàssica, com Grècia va fundar l’art i Roma el dret”.

Per a la consagració de tan superbes punxes res millor que contractar els serveis litúrgics de la religió catòlica, avalada per dos mil anys d’història, oficiats pel mateix Summe Pontífex com a demostració de la importància màxima que s’atorga al temple de la Religió Catalana, defensat en el seu moment per Pujols, davant els embats dels noucentistes vers Gaudí: “Si voleu, encarregueu-li una torre dels vents a quatre vents que senyali els vents com la rosa dels vents i xisclant com els mateixos vents. La torre dels vents hauria d’esser més alta que les cases, amb trompetes encarades a ponent perquè hi bufés el vent de llevant i amb flautes a llevant perquè hi bufés el ponent; cornetí per garbí, trompes per a la tramuntana i un flabiol per a la marinada. El vent de serè faria un so ple, el vent de garbí, faria Gaudí! I el cel rogent assenyalaria pluja o vent a tocs de trompetes. Amb la torre dels vents, els que són fills de Capdepera sabrien d’on ve el vent, i el qui sap el vent i no sap el torrent, sabria l’instrument de la torre dels vents, tocat pel vent, quan fa vent i fuig la gent; perquè quan plou, plou; quan neva, neva; i quan fa vent, fa mal temps, i els remolins dels vents tocarien tots els instruments de la torre dels vents, com si amb els vents s’esfullés la rosa dels vents i els vents l’escampessin als quatre vents”.

L’origen de tot plegat és Ramon Llull, “pare de la Ciència Catalana, mare de la religió” i, és que des de sempre hi ha hagut saurins que expliquen que hi ha un corrent subterrani d’aigües entre el Pirineu i Mallorca i no s’erren de gaire ja que el que materialment/científicament hi ha són corrents de forces  tel·lúriques que uneixen diversos llocs continentals amb l’illa, sobresortint la connexió Lluc-Montserrat amb subtils i eteris capil·lars que desemboquen a la muntanya màgica del Castell de Capdepera, coronada per una Verge Mare de l'Esperança.  I aquí és quan entram en joc els gabellins.

Els mussolians adquireixen l’alta i sublim responsabilitat d’obrir Capdepera al món representant l’Hiparxiologi o ritual de la Religió Catalana que “podrà ésser representat per actors aficionats, com a espectacle públic o privat, atenent-se a les lleis de la propietat teatral, i en aquest cas no serà considerada un cerimonial religiós, sinó un espectacle científic i artístic” (Advertència Prelimiar del Hiparxiologi. Pàg 38). Per passiva, i a l’espera de viatjar amb els despeses pagades, estrangers d’arreu vendran a presenciar el ritu i pagaran als hotelers i casiners l’estada i l’entrada al Teatre Principal convertit en centre d’irradiació universal de la Religió Científica Catalana. Capdepera o la nova Jerusalem, com si diguéssim. I de la mateixa manera com Pompeu Fabra digué de Pujols que era “el xofer de Déu”, jo no m’estaré de dir que els mussolians, complint amb el deure deontològic-categòric-teleològic inajornable de representar l’Hiparxiologi, són els   xofers d’en Pujols.                                                                                               

Dia 7 de novembre de 2010 serà un dia grandiós per a la  Catalunya Galàctica-Pujolsista-Gaudiniana-Daliniana  i potser ens acostumem a celebrar-lo com la jornada de l’expansió imperial catalano-universal. Seguim amb Pujols i Morgades: “L’Ors suposa que Catalunya deu assentar les bases que han d’inscriure el nostre pensament en ço que ell en diu la unitat de  la cultura europea, que, segons la nostra manera de pensar, és precisament el contrari del que ha de fer Catalunya, que no solament no s’ha d’emmotllar al pensament europeu, que és un pensament fonamentalment errat, sinó que, com nosaltres demostrarem, el pensament europeu és el que s’ha d’adaptar, costi el que costi, al pensament català.” I, és que el pern que sustenta i sobre el qual giravolta el món és la Catalunya amarada de la religió científica hiparxiològica.

La festivitat del 7 de novembre l’hem de celebrar amb un àpat com cal, és a dir, a base d’escudella i carn d’olla. La comunió pujolsiana, com si diguéssim.//llucià rinyon//