Tres bingos "clandestins" tancats

Tres bingos “clandestins” tancats. Tres espais on, segons les informacions d’alguns mitjans de comunicació, gent gran, jubilada, malbaratava els doblers amb el joc. La neurona em fa preguntes: 1) a ca meva, amb amics, puc jugar al bingo amb doblers, o no? 2) I amb ciurons, o pedretes, o faves? (en cas afirmatiu, es fàcil generar una nova moneda, fent l’intercanvi a qualsevol mercat: i qui tingui moltes faves, tindrà una favada...) 3) Què es pitjor: que la gent gran es consumeixi asseguts en cadires, que perdi la memòria tranquil·lament, i que la sanitat pública, privada o els particulars (al final, és el mateix) paguin les despeses pertinents, o que les persones s’entretinguin exercitant activitats numèriques i d’agilitat mental, visual i de reflexes? 4) No és suficient alienar-nos amb programacions televisives bastant absurdes i de mal gust que, a més, algú vol anar contra aquells que van tenir l’oportunitat de viure una època sense tele, i passen l’estona jugant? (serà per enveja?) 5) En l’hipotètic cas que les denúncies vinguin de bingos en tota regla, serien ells capaços de fer un servei de bingo per a gent gran, a cinc cèntims el cartró?

La meva neurona està esgotada de tantes preguntes sense una sola resposta que li sembli coherent. Ara no perquè no li agrada, però no sé si, en el futur, podrà jugar al bingo...
 
Biel Mir