GIRANT L’ULLADA CAP ENRERE
1965
MANCA DE TELÈFONS I MILLORES A TELÈGRAFS
La “Compañía Telefónica Nacional de España” ha modernitzat l’Estació de telèfons de Capdepera i no així la de Cala Rajada. Hi ha, en aquests moments, unes 250 sol•licituds d’aparells telefònics fetes per establiments hotelers i particulars, que provenen de 4 anys enrere. La Telefònica demora aquesta instal•lació i provoca que, en no poder oferir el servei adient als turistes, obliga aquests a haver-se de desplaçar a Capdepera per poder comunicar amb els seus països d’origen.
Per altra part, s’ha posat en funcionament, a l’Estafeta de Correus i Telègrafs del carrer de Jaume Cursach (avui Segadors Gavellins), el nou sistema de transmissió i recepció de telegrames: “el teletip”, mitjançant el qual els telegrames ja surten impresos en cinta que s’adhereix al document blau propi i que substitueix el “morse” (xïfrat mitjançant punts i retxes). Tota una innovació, en especial pel contingent de “giros” (comunicats de pagaments de transferències des de qualsevol localitat d’origen peninsular o insular, o amb destí a aquestes) facilitant el servei a totes les famílies de fora de l’illa que han arribat al nostre poble per a treballar a l’hostaleria i a la construcció.
FÀBRICA DE PELL
La fàbrica de pell i confecció del sastre Pere Antoni Serrano Caldentey i de la seva dona Joana Socies, situada al carrer Sud, ha de tancar, ja que la família de can Coll ha venut l’edifici a una entitat bancària per a construir-hi les seves noves dependències, i per tant s’ha de demolir. La fàbrica Serrano, que dóna feina a unes 10 persones, desapareix de sa Creu per donar pas a la Banca March, però no clausura la seva activitat.
Provisionalment, s’instal•la a al carrer Estrella, per a passar, més endavant, a un magatzem de nova construcció, a la sortida del poble, al carrer General Mola (avui Col•legi), a la corba denominada d’en Jeroni Climent. (Actualment, hi ha un solar propietat de la família Serrano, enfront del supermercat “SYP” i “Electro-Hidráulica”.).
ELS “Z-66” D’EN JAUME MOLL
A continuació de l’èxit obtingut a diferents sales de festa del sud-est d’Algèria, com integrant del conjunt musical de nova formació i amb un nom futurista “Z-66”, ha tornat a Capdepera, de vacances, Jaume Moll Blanes (a) Parreta.
En Jaume, juntament amb els seus companys d’orquestra (el conegut Llorenç Santamaria, entre d’altres), va rebre un simpàtic reconeixement per part del Director General del Ministeri de Turisme del Govern Espanyol, a la seva arribada a l’aeroport.
En Jaume es va formar, musicalment, a la Banda de Música de Capdepera, des d’una tendra edat: als 10 anys, tocant la “caixeta”, al 1954. La seva àgil figura va admirar la gent jove de la seva promoció quan, em companya d’en Xisco de S’Horta, saltaven els alts murs de la vella Escola Nova o emulaven les peripècies de “El Hombre Mosca” (és una llàstima no haver enregistrat fotografies d’aquells fets). En Jaume va partir cap a Alemanya, desprès d’una perllongada carrera amb el conjunt “Z-66”, i en aquell país es va consagrar com un bon músic de “bateria”.
Jaume Moll Blanes, en els seus inicis a la Banda de Capdepera
L’ “ESCOLAR” DE CAPDEPERA-CALA RAJADA
Sebastià Pascual Rosselló, Miquel Garau Aguiló, Pere Bonnin Fernández i Pere Massanet Sirer han muntat una Junta Gestora
per a la refundació del “Club Deportivo Escolar” de futbol. Tot el contrari de les anteriors temptatives, aquesta etapa no ha tingut interrupció –com és el cas de la precedent (que va durar 4 anys, s’havia aconseguit plaça a Tercera Divisió i, així i tot, el club va desaparèixer)– ja que l’arribada de les indicades persones féu que l’entitat rebés un gran impuls i es consolidàs amb els corresponents canvis de directiva, sense interrupció, fins als nostres dies. UN AUDITORI DINTRE EL CASTELL
Els propietaris del Castell de Capdepera permeten als veïns del poble utilitzar el recinte emmurallat per les festes de l’Esperança i per a qualsevol esdeveniment cultural que l’Ajuntament convoqui.
Darrerament, la propietat ha manifestat el seu desig de fer qualque moviment que ajudi a la conservació del Castell, cada dia en estat més ruïnós. S’ha consultat, segons sebla, a nivell provincial, amb assessors que orientassin el millor destí que podria donar-se al vetust monument.
La neteja de figueres de moro i de les edificacions existents allí dintre, pareix que seria la primera passa per assolir, tot seguit, la construcció d’un auditori per a concerts i representacions de teatre clàssic, a l’aire lliure, aprofitant el desnivell existent i ubicant l’escenari devora la porta del Rei en Jaume. Es tracta de promocionar la difusió de l’art i la cultura propis de la comarca del Llevant mallorquí, sense desvirtuar el caràcter de l’històric Castell.
Amb un mínim de comoditats per a un centenar de persones, com a espectadors, el projecte seria factible tenint en compte el centre turístic de Cala Rajada i els seus voltants. Comenten que els alemanys són molt aficionats a aquests espectacles. Es prenen com a referència els festivals del claustre conventual de Pollença, els concerts de Sant Francesc, de Palma, o els del pati d’armes del Castell de Bellver.
El castell, encara ple de figueres de moro
UNA “REINA DEL TURISMO” PER A CALA RAJADA
Per tercer any i a la plaça Queipo de Llano (avui “dels Mariners”) ha tingut lloc l’elecció de la “Reina del Turismo de Cala Rajada” en la persona de la jove turista alemanya Brigitte Gaudes. Són les seves “Dames d’Honor”, la compatriota Karin Eichler i la francesa Evelyne Than.
Formen el jurat, la guanyadora de la passada edició (les cróniques no detallen el nom), la cantant Estrellita de Palma i el senyors Agustí Ferrer, Georges Fryd, Antoni Cardona, Joan March i José Delmonte. Les 19 aspirants a “Reina” representaven a altres tants hotels de Cala Rajada que, dies abans, havien elegit la seva pròpia ”Miss”, entre les quals hi havia dues senyoretes espanyoles.
Un espectacle de varietats amenitzat per les orquestres “Acroama” i “Nick and Randy” completaren la gala nocturna de les festes de Sant Roc de Cala Rajada que, enguany, han tingut una programació discreta i seguint el model clàssic dels darrers anys. Destaca el torneig quadrangular de futbol entre uns combinats d’Alemanya, França, Anglaterra i Espanya, favorable als primers, pel resultat de 6-1 en front dels espanyols, mentre que de 3-1 guanyaren els francesos a l’equip d’ Anglaterra. A l’hotel Mar Azul es va servir un sopar per als jugadors de les seleccions, al qual assistiren, també, les tres finalistes de la “Reina del Turismo”.
Fins aquí el més destacat d’aquest minso 1965. La resta, com sempre: petites, senzilles, casolanes notícies de poca transcendència que, si les detallàvem, tal volta convertiríem en avorrides aquestes narracions per als nostres lectors.
Bartomeu Melis “Meyme”
