Socis de Capdepera de la Memòria Històrica de Mallorca acudiren, el passat diumenge 18 d'abril, a retre homentge als represaliats pel franquisme, en el cementiri de Manacor.

Unes trescentes persones es personaren en el lloc on varen esser assassinats i enterrats molts de republicans.
Enguany, a la mateixa hora, tambe es va fer un homenatge a les víctimes franquistes afusellades a Porreres, entre kes quals hi havia unes dones de Capdepera, per la qual cosa els familiars d'aquestes morts hagueren de repartir-se entre el dos llocs.

Aqui teniu el manifest d'un dels assisstents.

SON COLETES 2010

Benvolguts assistents a aquest Acte de Memòria, per als assassinats del franquisme.

Ha passat un altre any, des que acudírem aquí, amb la més profunda veneració, per totes aquestes persones que dins aquesta fossa reposen vilment assassinades pels botxins franquistes, tant durant la guerra fratricida com durant els quaranta negres anys de la Dictadura que posteriorment patírem, amb tota casta de penalitats.

No m’atrevesc, ni s'ho mereixen aquets botxins, donar-los el nom de persones, perquè la seva actitud, àvida de sang republicana, era més pròpia d’un famèlic animal, que no  s’atura fins que no ha aconseguit el propòsit de satisfer la seva  incontrolada fam. Això va ser el que feren durant tot aquest llarg temps, sense rebre el càstig corresponent que mereix qualsevol assassí; feren tot el contrari, animats per totes les formacions feixistes, que nasqueren com a bolets, tant per  la Península Ibèrica com a les nostres illes.
 
Ha passat un any, com deia abans, i ben poc hem arribat a aconseguir, per a reivindicar la memòria dels milers  i milers de persones, víctimes sense pietat d’aquella barbàrie desenfrenada. Són molts d'estaments oficials els que encara posen tots els impediments perquè les coses continuïn  com han estat durant més de setanta anys, tapant i encobrint aquells  vils assassinats. Molts dels seus actors ja no podran ser jutjats, se n’han anat d’aquest món sense rebre tot el pes de la justícia i el seu  corresponent  càstig, que per les seves bogeries sanguinàries es mereixien.

Mirau, A Haití ha tingut lloc un greu accident, han mort quatre militars espanyols. La ministra Chacón ha volat a aquella illa per a repatriar els cossos, però per a recuperar les víctimes del franquisme, demostren que  no hi tenen interès.

Tot això que està passant no és que sigui per falta de lluita, tot el contrari, els components i membres que formen part de la Recuperació de la Memòria Històrica, i d’acord amb la llei, posen tots els seus esforços per intentat obtenir el permís de cercar i, una vegada localitzades, obrir les fosses, recuperar el cossos, identificar-los i desprès lliurar-les a les seves corresponents famílies.

Durant aquests darrers temps, com ja tots sabeu, ha sorgit una greu polèmica, que pot afectar les reivindicacions dels familiars dels màrtirs del franquisme, ja que el conegut jutge estrella, ja sabeu a qui em referesc, va voler prendre part en l'obertura de les fosses, davant la desídia de la major part de la justícia espanyola. Jutja recolzat per aquesta acció, però repudiat per altres, com ara la formació política Falange Española i de las Jons, de mal record per a tots nosaltres, i també per Manos Limpias, ultradretana, que han obert una querella contra aquest jutge,  per prevaricació,  acceptada a tràmit pel magistrat Luciano Varela. Nosaltres ens preguntam com unes formacions d’aquesta apologia totalment feixista encara són legals dins l’Estat Español, ja que els polítics de torn  il·legalitzaren l’extrema-esquerra i han mirat  cap a un altre lloc en el cas de l’extrema dreta. No ho comprenc. Esperem que Dario Ribas, de l’Argentina, pugui arribar a condemnar el que queda dels  franquistes, responsables d’aquestes morts, per tenir el judici que es mereixen.

Però a nosaltres no ens faran callar, ni estam decebuts per com estan avui les coses. Seguirem lluitant pels nostres ideals, cada vegada amb més força, per a recuperar els cossos d’aquests màrtirs de la República, i donar-los una sepultura digna.

Que el camí cap a la restauració a la República que ja amb molta força s’ha iniciat, no s’aturi mai, malgrat els entrebancs que els residus d’aquesta herència franquista, encara tan present i potent,  ens vulgui posar.

Moltes gràcies per la vostra atenció.