Documentació Gabellina Destarotada (5)

Metodistes i gabellins

Aquests propers dies es presentarà a Capdepera un llibre sobre els protestants de les Illes Balears, que ens mostra una visió panoràmica des de finals del segle XIX fins ara mateix, i també ens ofereix una mirada als segles XVI i XVIII. No cal dir que una gran part del llibre és dedicat a parlar de Capdepera perquè és un dels pocs llocs de Mallorca on aquesta “família espiritual i teològica cristiana” hi va arrelar amb força i hi va arribar a tenir una gran influència social.
De fet, fa temps que sostenc la idea que els metodistes formen part del fet diferencial gabellí quant a la resta de pobles de la comarca i també de Mallorca. La reacció en contra seva que constata l’autora del llibre, així com altres historiadors com Pere Fullana, em fan pensar que no anava errat i que l’estudi dels metodistes és bàsic per entendre la història del nostre poble d’aquests darrers 150 anys.

 Carme Capó

És per això que trob que els treballs de Carme Capó són molt importants per tal d’anar fixant el context general que féu possible que els metodistes venguessin a Capdepera i hi hagin restat fins ara.
Per altra banda, consider que fa falta una monografia sobre el nostre poble. Si fins ara l’autora ha treballat el metodisme a Catalunya i Balears primer, i després a les Balears, seria molt convenient ara baixar la mirada fins al poble de Capdepera per tal de reunir en un sol volum tota la informació i la documentació que s’ha anat produint al llarg d’aquest temps. Pens, per exemple, en la polèmica de La Voz del Pueblo entre un pastor protestant (Antoni Sancho) i un capellà catòlic; el llibre de mossèn Alcover Desatinos de una protestante que va ser conseqüència directa d’aquella polèmica; el text de la Renúncia i el llistat complet de tots els renunciants que el 1893 apostataren de l’església catòlica romana, i les memòries de Bartomeu Alou publicades el 1936 a la revista España evangélica.
Un altre document important és l’article de Caterina M. Amengual i Antònia Ballester “L’escola metodista de Capdepera”, publicat a la revista Educació i Cultura núm. 7, i que podeu llegir en aquest enllaç.
Per la meva part, vull aportar avui diversos documents que podran servir per a completar aquesta monografia que esperam amb delit, per tal de poder fer justícia, no tan sols als metodistes, sinó als gabellins en general.
Però permeteu-me una cosa personal, que és oferir-vos, en primer lloc, una foto, que no és inèdita, però que per mi té un gran valor, perquè hi surt la meva padrina, madò Maria Lliteres Garau, amb el fundador de l’església, Bartomeu Alou, i la seva dona, la mestre Isabel Oleo, juntament amb altres metodistes de Capdepera.

* * *

Els dos documents inèdits que volia aportar avui, són dos consells de guerra relacionats amb els metodistes de Capdepera.

El primer és el Consell de Guerra 1482/39 contra Miquel Pascual Morey, que fou pastor protestant i també esperantista. En primer lloc fou acusat d’espionatge i després finalment absolt. Reproduím un document sobre el qual es basava l’acusació i també la sentència absolutòria.

 






 
  * * *

L’altre Consell de Guerra, el 12/38, fa refència a Magdalena Coll Alou, protestant i membre del Grup Socialista Femení, en el qual hi figura amb el número 9. Fou acusada d’acaparament de plata, però, com es veu en la sentència, era només una excusa per castigar-la per les seves idees religioses i polítiques, perquè fou absolta però va continuar a la presó d’una manera incomprensible vist amb ulls d’avui.



Per altra banda, sempre he sospitat que els protestants i els espiritistes tenien qualque mena de connexió, però fins ara tampoc no havia trobat cap document que ho provàs i en aquest consell de guerra n’hi he trobat un, potser no gaire sòlid però sí significatiu. Es tracta de l’ordre de destruir els llibres protestants i espiritistes que eren propietat de Magdalena Coll.

 

Maria Ferrer Coll, filla de Magdalena Coll Alou




Magdalena Coll Alou 

 










 * * *

I per acabar, una cita del llibre:

Aquestes noves premisses trencaren la concepció d’una Església mitjancera entre Déu i els ésser humans i produïren el naixement d’un nou concepte d’Església basat en la valoració de la consciència individual i la responsabilitat personal de cada creient sobre qualsevol autoritat eclesiàstica.

I és potser per això que els metodistes tengueren tant d’èxit al nostru poble i ajudaren a crear aquesta consciència individual que, tanmateix, tenia i té una gran implicació en els afers socials de la comunitat.
També per això podem dir que els metodistes foren uns altres dels perdedors de la guerra civil. En primer lloc per la seva dissidència religiosa, però també perquè moltes de les persones que participaven de les creeces metodistes, al mateix temps també formaven part de les organitzacions obreres i d’esquerres que donaren aquest aire roig al poble de Capdepera.
Ara bé, que fou primer, l’ou o la gallina? Foren els metodistes que crearen l’efervescència associativa dels més humils o fou aquesta efervescència que possibilità la implantació dels metodistes dins el poble de Capdepera?
La resposta encara està per treballar perquè, ara com ara, no la veig clara. El que sí està clar, per mi, és que una i altra estan interconnectades. Però manca un estudi seriós que ho demostri.
I d’això és del que es tracta d’ara en endavant: investigar aquesta connexió que ha fet de Capdepera un cas gairebé únic en tot Mallorca.

------------------------

Nota de rectificació:
Bartomeu Melis "Meyme" m'ha fet notar que m'havia equivocat amb la foto de Magdalena Coll Alou i que, en realitat, la foto corresponia a  la seva filla Maria Ferrer Coll, que també figura amb el número 8 a la llista de dones socialistes. Esper que ara hauré pogut esmenar l'errada, amb unes noves fotografies que, aquestes sí, crec que correspon a Magdalena Coll. Gràcies a Antònia Flaquer per aquestes fotos definitives de Magdalena Coll Alou.

Miquel Llull
Bibliotecari del Golea