A la secció d’aquesta revista “Girant l’ullada cap enrere” del proppassat febrer, vaig fer menció a l’agrupació “Pincelada Española” i a la repercussió i estima populars que tengueren els seus festivals musicals a les dècades dels 60 i 70 del segle passat. Per aquest motiu, se’ns han adreçat diferents persones per a recordar-nos que la principal artífex i gran impulsora de l’esmentada agrupació fou Francisca Tous Alzina.
Si bé es cert que coneixem de primera mà els mèrits atresorats per Francisca “Cetre” al front d’ aquells espectacles folklòrics i de varietats dels anys 60, no és manco veritat que –ho volem confessar un poc avergonyits i entonant el “mea culpa”– que a les fotografies que publicàvem a “Girant l’ullada” no n’hi havia cap de na Francisca. Però es que –malgrat sembli mentida–, no teníem ni una de fotografia seva... Aquells anys, el diaris no solien il·lustrar amb “fotos”; de fet, en publicaven poques. La informació era més aviat literària i, malauradament, no vàrem trobar cap instantània al nostre arxiu.
Escodrinyant, a la fi, n’ha aparaguda una de més recent, de fa manco temps, fent llata a la plaça des Sitjar amb altres dones, amb motiu de les festes patronals. I ens hem alegrat de la troballa, ja que Francisca sempre ha col·laborat amb els esdeveniments populars i festius i, també, com a activa integrant de la Coral Gabellina de “Ca Nostra” i, qualque vegada, amb la del “Sol Naixent” de Cala Rajada. D’altra banda, “Cap Vermell” també hi aporta una altra imatge del seu arxiu, encara més recent, del dia en què, precisament la coral “Sol Naixent”, li va retre un merescut homenatge.
Però el que ens mou a escriure aquestes paraules no és altra cosa que les peticions d’algunes veus del poble (a les quals em vull adherir) sol·licitant per a na Francisca un reconeixement per la seva perllongada i altruista dedicació a la música de Capdepera, en especial en aquells temps tan magres d’activitat per a la joventut gabellina, com foren els 60 i principis dels 70. Tal volta el seu nom hauria d’haver-se inclòs amb els altres que aparegueren com a canditats del guardó de l’Associació “Cap Vermell”.
Es tracta de llançar la idea que ens apunten, des de fora, gent que va estar vinculada al tarannà artísticomusical de Francisca “Cetre”: persones que formaren part de les representacions de “Pincelada Española” i dels seus balls de bot, i d’altres de més joves que recorden amb nostàlgia aquelles vetllades hivernenques al teatre de Capdepera.
Francisca Tous va ser una destacada exponent de la cultura de Capdepera d’aquells anys, tot i ser autodidacta. El seu piano, les companyes que sustentaven el grup musical i els més de mig centenar d’al·lots i al·lotes que ballaren, cantaren i fruïren dels seus festivals d’antany, ara que està tan de moda recordar els vells temps, mereixen –ho volem reconèixer– un acte, una demostració de recordança i estima pel petit o gros llegat que na Francisca ha deixat entre d’aquesta gent.
Qualqú s’hi apunta?.
Bartomeu Melis
------------------------
Nota de Cap Vermell
Volem recordar que Francisca Tous va ser proposada com a candidata al nostra premi en l’edició de 2007, l’any en què aquest premi, per votació popular, va recaure en el CE Escolar i Antoni Prats.
