UNA PROFECIA NO CUMPLIDA  

     Interesantíssima l’exhumació d’un article, signat per G.A., que acompanyà el programa de “Fiestas populares en Capdepera y Cala Ratjada” de l’any 1959 amb el títol de ‘Capdepera, Cala Ratjada y la “Costa de Levante`”. Impossible imaginar-se el programa de festes d’un any d’aquests incloent-hi una reflexió d’aquest calat, fent bona la distinció sociològica entre temps sòlids i temps líquids. 

     G.A., a l’espera de conèixer nom i llinatges, és un precursor del moviment ambientalista que es despertarà al final dels anys setanta, amb el col·lectiu Torre Esbucada, i el seu escrit és, possiblement, la primera reflexió pública basada en valors ambientals que tingué lloc a Capdepera. Els precursors són una mescla d’idealisme, d’ingenuïtat i de veu que anuncia desgràcies sens falta si no se segueixen els seus consells que, implacablement,  jutjarà quelcom tan eteri i impersonal com és el Futur, Déu, el Poble o la Història. Som gent del Llibre i és així des que els nostres avantpassats religiosos/culturals travessaren el mar Roig fugint de l’esclavatge. 

     La falla és evident: pensar estàticament la història que és moviment. I després, un pic de totalitarisme, saber millor que els propis afectats el que aquests volen i desitgen. Les expectatives que esperaven veure complides els turistes de G.A., quan sortien de vacances, no són les mateixes que les dels turistes actuals i els canvis provocats per la irrupció turística ha fet que les millors discos es trobin a… Eivissa! I el turista d’avui espera que Magaluf sigui una colònia anglesa i Cala Rajada una d’alemanya. (El que magalufins i cala-rajaders pensem de tot  plegat són figues d’un altre paner). 

     Val la pena llegir detengudament el darrer paràgraf, excel·lent exercici de retòrica. Ni “por fortuna nuestras dignas autoridades locales se han percatado ya de esta necesidad y de la responsabilidad que sobre ellos pesa ante el futuro”, ni “velan asiduamente para que nuevas edificaciones no roben a esta comarca su carácter natural y pintoresco” ni, per suposat, es compta amb “la colaboración de todos los propietarios”, més aviat immersos en un alegre “especulorum progressio”, que, per cert, i per a confusió dels prosèlits, no ens ha privat de ser  una de les societats més progressades del món. //llucià rinyon//