Eta, noltros també som una colònia!

Una formiga fa voltes per damunt el teclat del meu portàtil fins que s'amaga davall la b. Torna a sortir. Ara és per la zona de la z, la g, la h. S'ha amagat davall la v, però mentre escrivia "davall", n'ha sortit. Hom podria pensar que m'ha arribat l'hora en què tot aprenent d'articulista confessa que no té tema. Però el problema és el contrari: tenc massa temes al cap. Les pastilles xocolateres de n'Aznar m'han voltat per la testa durant dies. Fins i tot he arribat a tenir malsons on apareixia aquell home de bigot incipient aixecant pesos al pati de la presó acompanyat pels membres de les seves bandes: els palmarenos, els gurtelins, les colacao, els hidalgos, en santos, en James i companyia. Per sort, va aparèixer na Sharon Stone al Paris Match i va aconseguir esborrar-me del cap la imatge tenebrosa de l'home dels 2.000 abdominals. Que gran és Photoshop i la quantitat d'operacions que estalvia als famosos! Si a dBalears tenguessin un d'aquests programes i compassió dels articulistes alopècics, ja m'haurien posat un pentinat afro estil Lenny Kravitz.

Mentre pensava escriure sobre Photoshop i la frontera que ha marcat en la història de la fotografia, vaig començar a fer les maletes per anar de vacances. Preparant l'aparell de TDT, el DVD dels nins, l'ordinador, la càmera de vídeo..., el que em sortia era escriure sobre els transformadors. A la fi els fabricants de mòbils s'han posat d'acord per fabricar un sol carregador que valgui per a tots. Molt bé, ara que s'hi afegeixin els que fan ordinadors portàtils, consoles de joc, discs durs, càmeres digitals, receptors de TDT, consoladors i altres estris que mai no van a 220, sinó a 9, 10, 11 o 12 volts. Però llavors van venir els etarres i els mitjans illencs es van embalar. Després de sentir el 845è missatge de tranquil·litat i confiança, se'm feia difícil no escriure el meu. Aquí el teniu: Tenguin l'absoluta tranquil·litat que amb els esquemes mentals dels dos partits majoritaris de l'Estat espanyol tendrem ETA per 50 anys més, com a mínim. Tenguin tota la confiança del món que, si tornen a tenir una oportunitat per negociar un final a aquest desori, entre tots el tornaran a deixar escapar.

Vull desconèixer si serà per incapacitat o interès dels que defensen l'estat de dret i demonitzen la negociació. Aviat arribaran al miler de persones mortes. Però cada any en morien sis o set vegades més a les carreteres i fins fa un parell d'anys no es va posar fil a l'agulla. Per tant, la freda i inhumana incapacitat dels nostres gestors pot acumular, amb tota tranquil·litat, bastants milers de morts sense activar els mecanismes que haurien d'aturar la massacre. "Acabaran tots a la presó" és la consigna que ara toca repetir. Com volen ficar a la presó milers de bascos que creuen en aquesta empresa assassina? Hi creuen perquè hi han perdut el pare, o perquè tenen l'oncle tancat a la presó a Les Illes Canàries o vivint amagat a l'estranger, o un germà mort, o perquè no coneixen altra forma de guanyar-se la vida que continuar matant i extorquint...

Un grup de persones que ha perdut el nord des de fa molts anys, però que seguiran heretant l'odi i el dolor com a benzina per tirar endavant la seva "lluita" sagnant. Venir a les Balears a fer atemptats és una mostra més de com van de desorientats. Si tenguessin una unça de seny, podrien entendre que també som una colònia, un país ocupat, víctima des de fa lustres d'un sistema financer injust (molt lluny dels privilegis que bascos i navarresos gaudeixen) on molts lluiten democràticament pel dret a l'autodeterminació, per la independència. En comptes d'això, vénen a ferir-nos en un any especialment greu per a la nostra economia. Realment ha de ser difícil asseure's a negociar amb gent tan il·lògica i inhumana, però s'ha de fer, no hi ha altra sortida. La formiga m'ha pujat al braç i em fa pessigolles. Buf i desapareix.

Una formiga fa voltes per damunt el teclat del meu portàtil fins que s'amaga davall la b. Torna a sortir. Ara és per la zona de la z, la g, la h. S'ha amagat davall la v, però mentre escrivia "davall", n'ha sortit. Hom podria pensar que m'ha arribat l'hora en què tot aprenent d'articulista confessa que no té tema. Però el problema és el contrari: tenc massa temes al cap. Les pastilles xocolateres de n'Aznar m'han voltat per la testa durant dies. Fins i tot he arribat a tenir malsons on apareixia aquell home de bigot incipient aixecant pesos al pati de la presó acompanyat pels membres de les seves bandes: els palmarenos, els gurtelins, les colacao, els hidalgos, en santos, en James i companyia. Per sort, va aparèixer na Sharon Stone al Paris Match i va aconseguir esborrar-me del cap la imatge tenebrosa de l'home dels 2.000 abdominals. Que gran és Photoshop i la quantitat d'operacions que estalvia als famosos! Si a dBalears tenguessin un d'aquests programes i compassió dels articulistes alopècics, ja m'haurien posat un pentinat afro estil Lenny Kravitz.

Mentre pensava escriure sobre Photoshop i la frontera que ha marcat en la història de la fotografia, vaig començar a fer les maletes per anar de vacances. Preparant l'aparell de TDT, el DVD dels nins, l'ordinador, la càmera de vídeo..., el que em sortia era escriure sobre els transformadors. A la fi els fabricants de mòbils s'han posat d'acord per fabricar un sol carregador que valgui per a tots. Molt bé, ara que s'hi afegeixin els que fan ordinadors portàtils, consoles de joc, discs durs, càmeres digitals, receptors de TDT, consoladors i altres estris que mai no van a 220, sinó a 9, 10, 11 o 12 volts. Però llavors van venir els etarres i els mitjans illencs es van embalar. Després de sentir el 845è missatge de tranquil·litat i confiança, se'm feia difícil no escriure el meu. Aquí el teniu: Tenguin l'absoluta tranquil·litat que amb els esquemes mentals dels dos partits majoritaris de l'Estat espanyol tendrem ETA per 50 anys més, com a mínim. Tenguin tota la confiança del món que, si tornen a tenir una oportunitat per negociar un final a aquest desori, entre tots el tornaran a deixar escapar.

Vull desconèixer si serà per incapacitat o interès dels que defensen l'estat de dret i demonitzen la negociació. Aviat arribaran al miler de persones mortes. Però cada any en morien sis o set vegades més a les carreteres i fins fa un parell d'anys no es va posar fil a l'agulla. Per tant, la freda i inhumana incapacitat dels nostres gestors pot acumular, amb tota tranquil·litat, bastants milers de morts sense activar els mecanismes que haurien d'aturar la massacre. "Acabaran tots a la presó" és la consigna que ara toca repetir. Com volen ficar a la presó milers de bascos que creuen en aquesta empresa assassina? Hi creuen perquè hi han perdut el pare, o perquè tenen l'oncle tancat a la presó a Les Illes Canàries o vivint amagat a l'estranger, o un germà mort, o perquè no coneixen altra forma de guanyar-se la vida que continuar matant i extorquint...

Un grup de persones que ha perdut el nord des de fa molts anys, però que seguiran heretant l'odi i el dolor com a benzina per tirar endavant la seva "lluita" sagnant. Venir a les Balears a fer atemptats és una mostra més de com van de desorientats. Si tenguessin una unça de seny, podrien entendre que també som una colònia, un país ocupat, víctima des de fa lustres d'un sistema financer injust (molt lluny dels privilegis que bascos i navarresos gaudeixen) on molts lluiten democràticament pel dret a l'autodeterminació, per la independència. En comptes d'això, vénen a ferir-nos en un any especialment greu per a la nostra economia. Realment ha de ser difícil asseure's a negociar amb gent tan il·lògica i inhumana, però s'ha de fer, no hi ha altra sortida. La formiga m'ha pujat al braç i em fa pessigolles. Buf i desapareix.