No ho podem saber amb tota seguretat, però aquelles llagrimetes que els nostres avantpassats podien contemplar, que li queien al sant que patí martiri damunt una graella i que quan cremava deia que posassin més sal,  per aquestes dates han desaparegut. Durant una hora contemplant el cel, massa il·luminat per la lluna, tan sols una es va fer present, i dues al dia següent.
  Serà que no en té més, desprès de veure tot el que està passant en aquesta bolla imperfecta que navega dins un periple que no serà etern?


   La humanitat viatja a un ritma vertiginós,  cap a la seva pròpia destrucció. No importa anar a veure el que està passant per altres països, basta veure el que patim dins el nostre entorn.
   Cala Rajada s'ha tornat insuportable, aquell paradís que va ser durant molts d’anys, l’han transformat en una soll, tot per l’egoisme d’uns quants a qui, per tal de fer caixa, no els importa el malestar dels seus conciutadans.
    No devem oblidar la valentia del mossèn Amorós el dia del Carme, damunt el moll de Cala Rajada, en la seva homilía, denunciant tota la porqueria amb què els dematins es desperta la població. Deia que desprès d'haver dormit malament, per la quantitat de renous que hem estat suportant, en obrir els ulls trobam tota casta de porqueries, i clar, aquella homilia, segons hem escoltat, no agradà a tothom. Va mencionar, mossèn Amorós, l'entorn de  la parròquia plena de vomitades, i no va parlar que els seus jardins són  el “mingitori-pissoir” d'aquells que surten dels bars i fonts de cerveses, plenes les seves bufetes, tant els de d’aquí com els d’allà, i és en aquest redol on  les descarreguen a un ritme de 19 persones cada 75 minuts, tot ben controlat.
    Qui és que ha de posar fi a tant de desordre? És la Policia Municipal? S'han de donar ordres més severes de part del nostra Ajuntament? Som nosaltres els que ens hem de prendre la justícia per les nostres mans? Alguna cosa s’ha de fer, no podem continuar així. Pensau que el turisme que abans ens visitava, que era el que deixava bon rendiment, ha cercat altres indrets davant el que avui Cala Rajada ofereix.
   No podem continuar d’aquesta manera, hem de posar fi a tant d'incivisme.

Joan Espiritusanto i Marquès