Infracròniques Neocolonials

La fi de la Capdepera cassinera?




El Recreo (1920), un dels llocs d’on sortiren les curolles
ideològiques que feren mundialment
famosa Capdepera


La decadència de Capdepera és inqüestionable. Basta sortir a fer una volta pel carrer i ja es veu tot d’una. I si surts un diumenge encara es fa més evident.

I el símptoma més clar de tot això és la mort de la Capdepera cassinera: on són els cassinus? Ningú no ho sap.

I la gent, on va la gent? Potser a ca seva fent amics amb el Facebook.

He anat a fer un cafè moltes nits a algun d’aquests ex-cassinus, i no he trobat a ningú conegut; no he trobat indígenes, només rostres pàl·lids menjant aquesta espècie de cuina internacional en què s’ha convertit la gastronomia gabellina.

Un altre exemple que hem patit aquests darrers anys, és que el dia de nadal i el de cap d’any tot està tancat (amb honroses excepcions, és clar!). M’han contat que abans eren precisament els dies en què s’obria 24 hores perquè la gent estava àvida de trobar gent, de veure’s, de prendre qualque cosa interessant, d’escoltar i saludar-se. I ara, on és la gent? Potser a ca seva fent dinars i sopars familiars: un altre d’aquests invents moderns!
La falta de vocacions cassineres (començant per mi mateix) ens ha portat a aquest carreró sense sortida. Tothom vol ser funcionari i tenir horaris de funcionari i anar a esquiar a la neu, quan en realitat el que és més interessant és fer esquí aquàtic que, a més, el tenim a quatre passes. Alguns volen tenir temps... però, per fer què? És un misteri que no descobrirem mai.

Perquè en realitat el temps més ben aprofitat és aquell en què no feim res als cassinus; res més que parlar i prendre un cafè, i això ja sabem que fa poca caixa i que en una economia global del capital, no es pot permetre que unes persones consumeixin temps sense consumir res més. Perquè el temps abans era gratis, i ara ja sabem que no ho és, perquè sinó l’economia no funciona, i l’economia és la nova religió que tothom ha de respectar si vol ser respectat.

Així que els quatre bandarres que quedam al poble i que volem seguir anant de cassinus, ens haurem d’estrènyer un ou i crear un cassinu virtual (potser al Facebook?), perquè en aquest poble no tenim res a pelar.

La cosa va començar a finals dels seixanta i es va acabar de fotre al llarg dels setanta: tothom volia anar a viure a Cala Rajada, perquè feia senyor i era més xic, i podien jugar a tennis sense parar, i les cases de Capdepera es començaren a buidar i a degradar, i amb elles els cassinus i el sistema de vida mediterrani que portaven implícits. Després, quan Cala Rajada es va convertir en el que és ara (que jo no diré per no ferir la sensibilitat de ningú), aquests mateixus trobaren que el que feia xic era viure atrinxerats a foravila i ara també han acabat fent amb foravila el mateix que feren amb Cala Rajada.

Així la cosa, ens trobam que abans, els diumenges, els que creien en déu anaven a missa i els altres anàvem a Can Patilla. Ara ja ningú no creu en déu, però tampoc podem anar a Can Patilla.

És un fenomen digne d’estudiar, tant el que ningú ja no creu en el déu catòlic com això de Can Patilla. Els de l’esquerra no hi hem cregut mai, en el seu déu, però, i els de la dreta, hi han cregut qualque vegada? Durant segles ens intentaren vendre la moto celestial i mira que en feren de coses irresponsables per tal d’inculcar-nos el temor de déu! Bé, idò, ara resulta que déu ja no els serveix per als seus negocis i l’han arraconat i l’han convertit en una emissora de ràdio que amolla bajanades i consignes nacionalistes i d’extrema dreta per tot el planeta. I per a més delicte, el seu Papa integrista incita la joventut de tot el planeta a morir de malalties de transmissio sexual perquè diu que el preservatiu és pecat. I què, senyor meu, l’explotació de l’home per l’home no és pecat? I el colonialisme que defensen aferrissadament tampoc no ho és, de pecat?

I mentrestant el temple dels que ni teníem ni tenim déu, tanca les portes a tots els descreguts i conversadors del poble i els aboca a la soledat i al silenci.

Image

Can Patilla en diumenge (2009), símbol de la decadènciade
tot un poble i de tota una civilització.


Miquel Llull
Bibliotecari del Golea