L'església té un problema històric amb el sexe. No em referesc que es neguin a si mateixos una cosa tan natural com fer l’amor amb una altra persona. Estan en el seu dret: hom ha de poder deixar de fer servir una mà, un ull, un peu o el penis amb total llibertat. Tampoc parl de totes les persones que hi han acabat fent feina per culpa d’una societat encara massa intolerant amb l’homosexualitat. Persones que s’hi han refugiat negant la seva (autèntica) sexualitat per por de la reacció del seu entorn. Teniu tot el meu suport i estimació. Realment ha de ser dur viure així, negant-te ser de veritat en l’única vida que tendràs en aquest planeta, formant part d’una institució que et considera un malalt. Entrar al Ku Klux Klan sent de color ha de ser més difícil, però no gaire diferent.
 

I, evidentment, tampoc m’estic referint als centenars de casos d’abusos a menors protagonitzats per membres del clero. A diferència de l’anterior, en aquest cas no tenc gens clar si va ser abans l’ou o la gallina... però la probabilitat que de tant de reprimir el que és natural s’acabi emmalaltint i abusant dels més dèbils és alta. En definitiva, quan dic que l’església té un problema amb el sexe em referesc a l’obsessió que pateix aquesta organització per les relacions sexuals que puguin tenir la resta de persones del planeta, siguin o no seguidores de les seves creences.

La cosa ve d’enrere. Fins al segle XIII, el cristianisme considerava que el matrimoni havia d’estar prohibit. Segons explica Georges Duby a la seva obra El cavaller, la dona i el capell, durant aquell segle es va convertir en sagrament i acte litúrgic de la mateixa església catòlica. De prohibir-lo a controlar-lo i sortir a manifestar-se en defensa del matrimoni (només entre heterosexuals) tan sols hi ha 7 segles. Durant aquest temps, l’església ha entrat en considerables contradiccions de l’altura d’aquest campanar.

La moda moral vaticana actual accepta que es pot fer sexe dins el matrimoni, però només per procrear. Res d’anticonceptius ni de gaudir del sexe per altres raons. Aproximadament un 80% de les dones que pateixen la sida a l’Àfrica l’han agafada precisament així, fent l’amor amb el seu home. Es calcula que en aquest continent hi ha 12 milions de nins als quals la sida els ha matat els pares. Les persones infectades també són uns 12 milions. Per això, que un líder religiós vagi a l’Àfrica i digui que el preservatiu no atura el contagi de la sida, sinó que l’agreuja, és, a més de faltar a la veritat científica, fomentar l’extermini directament. Segons The Lancet, una de les dues revistes mèdiques més influents del món, la diatriba del papa contra el condó posa en perill "la salut de milions de persones" i exigeix una rectificació al pontífex.

Organitzacions de tot el món han fet el mateix requeriment al pontífex, perquè consideren que una figura pública amb influència social i política no pot anar dient mentides d’aquest calibre pel món. Fins i tot l’han desautoritzat des de dins de l’església mateix. I és que no són tots iguals. A dins l’església hi cap tothom. Però els que manen de veres i van pel món dient mentides que maten són, des de fa moltíssims anys, els mateixos. Els que dieu que heu de canviar les coses des de dins, a quin segle esperau? Una darrera cosa: si l’accés als preservatius fos lliure, hi hauria, sens dubte, menys avortaments. Això t’ho diuen a qualsevol centre de planificació familiar. És a dir, que Benet XVI, l’església, amb la seva posició contra el preservatiu, estén la sida, incrementa les llargues llistes de morts i orfes, provoca embarassos no desitjats i fa pujar el nombre d’avortaments. Ja poden dir missa, "eppur si muove".