Infracròniques Neocolonials
Metges xenòfobs
.jpg "Image")
Ultra-mèdics que ara també prentenen utilitzar la medicina com a eina de colonització.
Hem assistit, un cop més, a una andanada del colonialisme més estantís que ens poguem imaginar.
Uns quants metges s’oposen directament a que noltrus poguem parlar en la nostra llengua als hospitals i a les consultes mèdiques i exigeixen que deixem d’existir.
La darrera que han fet aquests professionals de l’amenaça constant, és convocar una manifestació per proclamar davant tot el món el seu dret a la ignorància, evidentment amb el recolzament “armat” de la Brunete Mediática i del seu braç polític anomenat PePe, per ara.
I no és un fet casual. Forma part de l’estratègia nacionalista espanyola d’acabar amb els indígenes que viuen dins de les seves “actuals” fronteres, dels quals, els mallorquins en particular i els catalans en general, en formam el gruix més nombrós i que més mala bava provoca a tota aquesta casta de colonialistes que ens han caigut al damunt com una plaga bíblica.
És clar que si tot això passàs en un altre país, aquests metges acabarien al manicomi: vos imaginau una manifestació de metges al centre de París exigint als francesos que no parlin francès als hospitals? No els enviarien la policia; segurament els enviarien ambulàncies amb camises de força i els receptarien un tractament de xoc.Però aquí, com que som un país colonitzat, aquests dements es pensen que poden fer el que volen i ja han perdut tot sentit del ridícul.
Ara bé, és trist, molt trist, veure mallorquins com Pere Rotger, Antoni Pastor, Alexandre Forcades, Gabriel Cañellas, Catalina Cirer, Miquel Segura, Cristòfol Soler i els nostrats gabellins l’amu en Joan Prebe, l’amu en Joan Mengol i l’amu en Pep Medina, acatant les ordres del colonialisme i no dient ni mu davant tota aquesta barbàrie totalitària. Bé, potser forma part de la malaltia de tots els pobles colonitzats. Perquè hem de convenir que si aquests metges estan malalts per fer el que fan, noltrus també estam malalts per aguantar-los i no voler o no poder deslliurar-nos d’aquest jou que ens oprimeix i no ens deixa respirar ni tan sols als hospitals.
La darrera pensada d’aquest energúmens, ha estat convocar una manifestació el mateix dia que celebren la victòria ultranacionalista de l’1 d’abril de 1939: el dia i l’any de la seva gran victòria armada contra la democràcia, ara fa setanta anys.
El capitost dels metges xenòfobs, el psiquiatre Lázaro, a les hores lliures es dedica a la música totalitària: de les teories de cervells més o menys evolucionats als experiments mèdics amb individus de “races” inferiors hi ha un fil molt prim a vegades. I aquesta música ens sona, sobretot quan parla de superioritat lingüística o racial i de segregació. Aquest pa és el que ven el nacionalisme ètnic d’arrel castellana, que ha assumit com a seu una gran part de la societat espanyola, tant de dretes com d’esquerres. I ens sona perquè un dels seus darrers concerts va ser molt sonat: es va fer a la ciutat de Nuremberg l’any 1946 i va acabar amb la defunció forçada d’alguns dels seus intèrprets amb motiu d’una sentència exemplar del Tribunal Militar Internacional. I també ens sona a la Gran Sèrbia, tan amiga de la diplomàcia espanyola amb això de l’afer Kosovo, els dirigents de la qual són jutjats actualment al Tribunal Internacional de La Haia per crims de guerra.
.jpg "Image")
Jugant jugant, el nacionalisme espanyol està mostrant el llautó extremista i radical i decreta la seva superioritat sobre tots els altres pobles. Ara només ens afecta a nosaltres, perquè som les seves darreres colònies. Però el món n’és ple de cadàvers amb la seva signatura: totes les Amèriques, el Marroc, la Guinea, Filipines, Països Baixos, etc.
I per desgràcia només els Tribunals Internacionals els podran aturar. Només la internacionalització del nostru problema (que són ells, única i exclusicament ells) serà capaç de deixar-nos sobreviure i tornar a ser un poble lliure i democràtic.
.jpg "Image")
Manifestants ultranacionalistes serbisamb la bandera del bou, que representauns altres ultranacionalistes.
.jpg "Image")
.jpg "Image")
.jpg "Image")
Bibliotecari del Golea
Freedom for Catalonia
Uns quants metges s’oposen directament a que noltrus poguem parlar en la nostra llengua als hospitals i a les consultes mèdiques i exigeixen que deixem d’existir.
La darrera que han fet aquests professionals de l’amenaça constant, és convocar una manifestació per proclamar davant tot el món el seu dret a la ignorància, evidentment amb el recolzament “armat” de la Brunete Mediática i del seu braç polític anomenat PePe, per ara.
I no és un fet casual. Forma part de l’estratègia nacionalista espanyola d’acabar amb els indígenes que viuen dins de les seves “actuals” fronteres, dels quals, els mallorquins en particular i els catalans en general, en formam el gruix més nombrós i que més mala bava provoca a tota aquesta casta de colonialistes que ens han caigut al damunt com una plaga bíblica.
És clar que si tot això passàs en un altre país, aquests metges acabarien al manicomi: vos imaginau una manifestació de metges al centre de París exigint als francesos que no parlin francès als hospitals? No els enviarien la policia; segurament els enviarien ambulàncies amb camises de força i els receptarien un tractament de xoc.Però aquí, com que som un país colonitzat, aquests dements es pensen que poden fer el que volen i ja han perdut tot sentit del ridícul.
Ara bé, és trist, molt trist, veure mallorquins com Pere Rotger, Antoni Pastor, Alexandre Forcades, Gabriel Cañellas, Catalina Cirer, Miquel Segura, Cristòfol Soler i els nostrats gabellins l’amu en Joan Prebe, l’amu en Joan Mengol i l’amu en Pep Medina, acatant les ordres del colonialisme i no dient ni mu davant tota aquesta barbàrie totalitària. Bé, potser forma part de la malaltia de tots els pobles colonitzats. Perquè hem de convenir que si aquests metges estan malalts per fer el que fan, noltrus també estam malalts per aguantar-los i no voler o no poder deslliurar-nos d’aquest jou que ens oprimeix i no ens deixa respirar ni tan sols als hospitals.
La darrera pensada d’aquest energúmens, ha estat convocar una manifestació el mateix dia que celebren la victòria ultranacionalista de l’1 d’abril de 1939: el dia i l’any de la seva gran victòria armada contra la democràcia, ara fa setanta anys.
El capitost dels metges xenòfobs, el psiquiatre Lázaro, a les hores lliures es dedica a la música totalitària: de les teories de cervells més o menys evolucionats als experiments mèdics amb individus de “races” inferiors hi ha un fil molt prim a vegades. I aquesta música ens sona, sobretot quan parla de superioritat lingüística o racial i de segregació. Aquest pa és el que ven el nacionalisme ètnic d’arrel castellana, que ha assumit com a seu una gran part de la societat espanyola, tant de dretes com d’esquerres. I ens sona perquè un dels seus darrers concerts va ser molt sonat: es va fer a la ciutat de Nuremberg l’any 1946 i va acabar amb la defunció forçada d’alguns dels seus intèrprets amb motiu d’una sentència exemplar del Tribunal Militar Internacional. I també ens sona a la Gran Sèrbia, tan amiga de la diplomàcia espanyola amb això de l’afer Kosovo, els dirigents de la qual són jutjats actualment al Tribunal Internacional de La Haia per crims de guerra.
Jugant jugant, el nacionalisme espanyol està mostrant el llautó extremista i radical i decreta la seva superioritat sobre tots els altres pobles. Ara només ens afecta a nosaltres, perquè som les seves darreres colònies. Però el món n’és ple de cadàvers amb la seva signatura: totes les Amèriques, el Marroc, la Guinea, Filipines, Països Baixos, etc.
I per desgràcia només els Tribunals Internacionals els podran aturar. Només la internacionalització del nostru problema (que són ells, única i exclusicament ells) serà capaç de deixar-nos sobreviure i tornar a ser un poble lliure i democràtic.
Manifestants ultranacionalistes serbisamb la bandera del bou, que representauns altres ultranacionalistes.
Dirigents de la Gran Sèrbia, jutjats al Tribunal Internacional de La Haia.
Bibliotecari del Golea
Freedom for Catalonia
