A vegades, en un espai relativament curt de temps, et passen coses, veus coses i succeeixen coses que et fan reviure èpoques anteriors. La setmana passada va ser un d’aquests espais de temps que m’han fet tornar els records de la meva joventut i m’han fet reflexionar profundament sobre la vida, la seva evolució social, política i personal. He rebobinat 30 anys per recordar unes quantes vivències que al dia d’avui ressorgeixen  o continuen vigents. Els anys passen, els esdeveniments succeeixen, la història és repeteix. Tres generacions, dues transicions, un concert. “Article 19”, un programa d’IB3 de debat  bàsicament polític  on, entorn d’un tema central,  es parla amb un grup de convidats “experts” en la matèria i  es dóna la paraula a uns testimonis d’alguns dels punts del tema. L’ocupació de sa Dragonera va ser un d’aquests punts sobre la lluita ecologista a Mallorca des del començament de la “democràcia”. L’any 77, un grup de joves entre els que em trobava jo, vàrem iniciar una lluita per recuperar i alliberar sa Dragonera de les urpes especuladores i destructores d’una empresa sense escrúpols. L’any 77 feia molt poc que havíem passat de la dictadura franquista a un règim de democràcia parlamentària de baixa intensitat, sota la vigilància dels poders fàctics. L’any 77 estàvem sobre un pacte de la (primera) “transició” i ens volíem menjar el món, recordàvem com pocs anys enrere en Franco i els seus botxins havien assassinat en Salvador Puig Antich i a membres del GRAPO, recordàvem el Maig del 68 francès, llegíem en Bakunin  i teníem com a referents revolucionaris en Durruti i en Cohn Bendit. I mentre fèiem la nostra petita revolució intentant aturar el procés de destrucció i urbanització sistemàtica de la costa mallorquina (la famosa balearització), el nou règim sorgit de la dictadura impedia el ressorgiment de les experiències democràtiques i autogestionàries  que es desenvoluparen durant la segona república; legitimaven “democràticament” els franquistes i amnistiaven els seus crims i robatoris; posaven les bases per resoldre a satisfacció del capital els problemes que li comportaven les lluites dels treballadors i dels veïns i segrestaven la memòria i tergiversaven la història. Avui, 32 anys després, encara lluitam per recuperar la memòria històrica, els franquistes continuen amnistiats i els seus crims i robatoris no han estat penats. La segona transició impulsada pel PP amb el govern Aznar i protagonitzada per la “caverna” només ha aconseguit fer retrocedir els drets i llibertats democràtiques  i avançar cap a un feixisme tou en les formes i disfressat de defensor de la seguretat i la democràcia. En Zapatero també ha fracassat, la “caverna “ ha pogut més que ell  i hem vist que a les darreres eleccions al Parlament espanyol s’ha privat a un 20% dels ciutadans bascos  del seu dret a organitzar-se i ser representats políticament. En 32 anys, pràcticament només hem avançat en la imposició del duopoli polític i hem retrocedit en drets i llibertats democràtiques.