L'estiu de 1986, vaig anar a pegar un capfico a Cala Agulla amb en Tim Burton. Compartint una coca-cola a una guingueta, em va amollar una profecia sobre Mallorca com aquell qui treu un nigul de fum vapejant: "Els mallorquins no copsau la vostra immensa riquesa. Vendrà gent de ciutat i pensareu que són bojos per oferir tants doblers per una casa que cau o un terreny ple de macs. I en uns anys, vos haureu quedat amb una mà davant i l'altra, la que hauríeu de fer servir per a protegir-vos darrere, l'haureu de vendre per pagar un lloc on viure. I així, lliure de barreres, vos donaran per cul eternament". Vaig renyar en Tim, no feia falta ser ni tan gràfic ni tan barroer.
En Tim i en Johny a l’època que venien per Cala Agulla i anàvem a Xiroi.
Tres anys més tard, al cine Juva, vaig descobrir que Burton havia convertit aquella història en el MacGuffin -terme encunyat per Hitchcok per a definir una trama secundària que empeny els esdeveniments principals d'un film- d'una de les seves obres mestres, "Beetlejuice": un agent immobiliari de Nova York compra una casa a Winter River, un poblet encantador super slow, on vol calmar el seu estrès. Al cap d'uns dies, veient com és de guapo i barat, decideix que es forrarà venent el poble sencer. El problema és que hi ha uns fantasmes habitant la casa que han comprat als quals no agrada gens que els envaeixin. En intentar arruixar els nouvinguts, s'adonen que contra els taurons de ciutat, poca cosa a fer.
Escric això quan encara no he aconseguit desenganxar-me de la retina l'empremta del darrer anunci de Securitas Direct de la seva nova alarma "Anti-ocupación". Se'ls ha de reconèixer que, de "Direct", hi van a sac. Fins ara només pagaven campanyes als mitjans per fer creure els ciutadans que l'ocupació és una amenaça real, inflant xifres, exagerant casos o parlant-ne a les tertúlies 24/7. Ara ja van directes a la jugular. Si a les Balears als noranta qualcú hagués activat una alarma similar i hagués creat la por que ells han sabut generar, per ventura ara no seríem els fantasmes de la història, amb la casa ocupada per forasters rics que, per poc que ens despistem, ens passaran per damunt amb la llanxa o els buguis. Tim, amic meu, si mai viatges en el temps, que Winter River sigui Sineu o Cala Rajada.
Per cert, la promotora que obliga a vendre pisos de luxe només a estrangers a la Colònia de Sant Jordi confirma que el surrealisme que ja vivim a les Illes Balears encara anirà a més. Això no ho arregla ni un especula-exorcista: beetlejuice, beetlejuice, beetlejuice!
Miquel Piris