La llengua catalana es viva i, per tant, es troba en constant canvi i transformació. És per això que a cap territori es parla el català dels diccionaris: cada poble té les seves formes i variants pròpies. Per exemple, a Mallorca tenim les formes colzo, cotxo, homo, nostro i vostro, perquè a les Balears, la vocal neutra final de les paraules masculines es pronuncia com una o tancada per imitació de la o de la síl·laba anterior. A Menorca, Eivissa, Formentera i a la vall de Sóller es pronuncien amb u (colzu, cotxu, homu, nostru i vostru), perquè són dialectes en què la o àtona sona u.  (*)

Això també passa si després de la vocal neutra hi ha una o tònica. És el cas de genoll, meló o calçons, que es pronuncien com jonoll, moló i colçons a Mallorca (excepte a la vall de Sóller) i junoll, muló i culçons a la resta de les Balears. 

Totes aquestes variants es poden emprar perfectament en els registres informals (converses quotidianes no preparades). En canvi, en els registres formals (l’administració, la literatura, l’ensenyament, els mitjans de comunicació...) cal emprar les formes estàndard que apareixen al diccionari: només amb unes formes comunes ens podrem entendre tots. 

De totes maneres, cal que aquestes variants no es perdin: qui sap si en el futur seran tan generals i tradicionals a tots els territoris que s’arribaran a admetre en tots els registres i tant oralment com per escrit seran admissibles tant amb vocal neutra com amb o. No seria tan estrany: ja ha passat amb algunes paraules. És el cas de fenoll o fonoll, motlle o motllo, restoll o rostoll, rotlle o rotllo i redó o rodó.

(*) Nota de redacció.: A Capdepera tradicionalment tambe s'usa u a final de paraules masculines com ara homu, cotxu, nostru...