Del taxi al tren


Fa exactament deu anys, el llavors conseller de mobilitat Gabriel Company, manifestà que els potencials usuaris del tren de Llevant hi cabien dins d'un taxi. Fou la trista època del president Bauzá. Tot dit.

Després que l'anomenat "pacte de progrés" no fes ni un pam de via en vuit anys (això ho hem de recordar sempre per vergonya pròpia i aliena) ara tothom aposta pel transport públic per tal de no col·lapsar les carreteres.
 
Després de batre el rècord d'usuaris dels serveis ferroviaris aquest mes de maig amb 1.016.098 viatgers, amb un augment del 12% respecte del mateix mes de l'any passat.
 
Després d'increments d'usuaris de més del 13% anuals els darrers quatre anys.

I, sobretot, després que la patronal hotelera hagi manifestat en diverses ocasions la necessitat d'emprar el transport públic com a Europa, perquè amb el transport privat ja no hi cabem tots.

Ara; sembla que el Govern ha canviat de xip i, sense anar més lluny, el gerent de SFM, José Ramón Orta (aquell que executà el final de les obres del tren), demana una cita urgent al Ministeri de Transports per finançar l'ampliació de la xarxa ferroviària. No sols per a una línia, sinó per tres: Alcúdia, Manacor-Artà i Migjorn.
 
Si no fóssim uns descreguts, tomassets, que no ho creurem fins que ho toquem, ens alegraríem, fins i tot ja prepararíem la festa. Però després de vint-i-cinc anys de reivindicacions de la plataforma pel tren de llevant convé guardar les compostures una estona. No sense plànyer aquells de la plataforma que prometeren fer-se del PP si aquesta legislatura arribàs el tren a Capdepera (tot i que també ho farien si sols arribàs a Artà). 
 
Tic-tac, tic-tac.

Serem Europa alguna vegada? Recordam un manifestant que l'any 2011 quan li demanaren perquè es manifestava va dir senzillament perquè m'agradaria disposar dels mateixos serveis que tenen a Europa. 


 
 


(Aquest article no segueix la línia editorial de cap partit. Per si no ho sabíeu)