Diu en Biel: "Quan escric poso els sentiments damunt sa taula, talment com sent, m’asseguro que aquests sentiments siguin sincers, i un cop estic segur, em despreocupo de tot".
Primera part
D’on va sortir la curolla d’en Biel per escriure?
Vendria a ser com un càncer que dus adormit, i un moment donat es desperta i et tires enmig.
Que sent en Biel quan escriu?
Quan escric poso els sentiments damunt sa taula, talment com sent, m’asseguro que aquests sentiments siguin sincers, i un cop estic segur, em despreocupo de tot.
Per què aquesta devoció per en Bukowski?
En Charles i jo en el fons som molt semblants. El que passa es que ell no ha tingut cap complexe en ser talment com és. En canvi jo, per quedar bé amb el món he hagut de dissimular-ho. Jo no he tingut el que s’ha de tenir per ser talment com realment sóc. Amb l’escriptura no cal dissimular; mai es sap el que és fantasia o realitat.
Que representa per tu aquest nom? Que representa aquest llibre?
El títol el va triar en Cabalgante entre tretze opcions que jo li vaig posar sobre la taula. Als inicis del llibre explica aquesta qüestió. Per jo significa tenir recollides totes les narracions presentades al Ploma de ferro; la feina de més de vint anys. Llepades podria significar l’exteriorització de la part més fosca de la meva persona.
Tots els noms possibles eren noms que incidien amb el contingut del llibre. Un llibre nuu, rostit i fora maquillatge.
Segona part
LOCUCIONS
-
Menjar com un llop: menjar excessivament
-
Fosc o negre com un gola de llop: molt tenebrós
-
Tenir paraules d’ovella i fets de llop: esser hipòcrita
-
Posar la carn a la boca del llop: posar algú en el lloc o situació de més perill
-
“Me’n dubto”, que deia el llop quan el volien fer pastor: es diu per manifestar incredulitat respecte a allò que un altre acaba de dir
-
No servir ni per a llop ni per a ovella: no esser útil per res
-
Tenir el llop tancat a dins: patir d’un mal interior
-
Sa pell ja és de’s llop: vol dir que ja està tot perdut o en perill imminent
REFRANYS
-
Llops amb llops no es mosseguen: significa que les persones unides per interessos comuns solen procurar de no fer-se mal mútuament
-
Llop més maleït, el pel més lluït: significa que de vegades les persones de qui més es desitja la mort són les que viuen més temps, per a desesperació dels qui desitgen que morin
-
El llop muda les dents, però no els pensaments: vol dir que la gent dolenta pot canviar d’aspecte, de posició social, etc. Però, no sol perdre els seus mals instints
-
Ovella de molts, el llop se la menja: significa que allò que pertany a diverses persones no sol esser prou estimat ni defensat com caldria.
-
Qui del llop ha esment, a prop se’l sent: ho diuen quan en el moment de parlar d’algú absent, compareix aquest per casualitat.
-
A llop dorment, no li entra res en dent: significa que la peresa i el massa dormir son causa de fam i de vida miserable.
-
La fam fa eixir el llop del bosc: indica que la necessitar fa fer coses que normalment son desagradables de fer.
Tercera part
Disquisicions filosòfiques sobre la dualitat humana:
-
“L’home és un llop per l’home”.” L’estat natural de l’home el du a una lluita continua contra el seu pròxim.” Thomas Hobbes
-
“L’home es bo per naturalesa”. “Els homes neixen bons i lliures”. – Jean Jacques Rousseau
Quarta part
La dualitat filosòfica i humana ens porta al següent conte cherokee per poder entendre millor les emocions humanes.
El padrí, cada vespre li contava una història al seu net devora la foguera, però aquest dia, el padrí es trobava nerviós, inquiet, i el net li va demanar:
-
Padrí, te trobes bé? Que te passa? Pareixes enfadat?
-
Quelcom dintre meu està passant. Sent com si dos llops s’estiguin barallant dintre meu, dintre del meu cor. Un d’ells, és negre, és violent, ple de ràbia, venjatiu, dolent, ple d’enveja. L’altre, és un llop blanc, és noble, bo, compassiu, generós, està ple d’amor.
-
El net, pareixia no entendre al padrí, i li va demanar:
-
Padrí, i qui guanyarà?
-
Aquell a qui jo alimenti- li va respondre el padrí.
-
Padrí, no ho acabo d’entendre, com poden conviure els dos llops dintre del nostre interior?
-
En el meu cor, en el teu, i el de tots els esser humans viuen ambdós llops.
-
El blanc és amorós, bo i gentil, només combat quan ha de cuidar als demés o a ell mateix. El negre és violent, i davant qualsevol avinentesa es desferma la seva ira i odi, té brega sense raons, només causa problemes.
Ambdós son importants, els he d’alimentar amb la mesura justa, perquè si només em dedico a alimentar al llop blanc, el negre s’amagarà i l’atacarà quan em descuidi. Si només li tinc atenció al negre, serà més fort i usarà la seva energia negativa quan ho cregui convenient. Hem de cuidar de ambdós perquè convisquin amb harmonia i equilibri.
Cinquena part
Aquesta darrera part va dedicada a en Biel, per què amolli, afluixi, i pugui sentir que ha complert amb escreixos la seva funció amb el ramat de llops, i amb el seu ramat més proper:
CREDO DEL LLOP
-
RESPETE ALS TEUS MAJORS
-
ENSENYA ALS JOVES
-
COOPERA AMB EL RAMAT
-
JUGA QUAN PUGUIS
-
CAÇA QUAN SIGUI NECESSARI
-
DESCANSA ENTREMITGES
-
COMPARTEIX EL TEU AFECTE
-
COMPTA ELS TEUS SENTIMENTS
-
DEIXA LA TEVA PETJADA
Tolo Alzina