Per Miquel Llull, Bibliotecari del Golea



Ich will mich auf den Rasen niedersetzen
Und mit der Erde in den Abend fahren.
O Erde, Abend, Glück, o auf der Welt sein!!

[Jo vull asseure’m a la gespa
i anar cap el vespre amb el planeta.
Oh, terra, vespre, sort, oh, estar en aquest món!!]

Franz Werfel, «Der schöne strahlende Mensch».
[versió catalana d’Artur Quintana]


No puc entendre molt bé què faig aquí, a Cala Rajada, presentant un personatge que tothom coneix o hauria de conèixer. Però aquí som, per amistat, per amor.

Havia preparat una versió llarga d’aquesta presentació, potser massa llarga i tot, perquè en Felip Blancus, el pregoner d’enguany de les Festes del Carme, no només és un personatge singular de Cala Rajada, sinó que també ja té una llarga i dilatada història, no és cap nin, vaja!, ha fet moltíssimes coses que volia detallar en aquesta versió llarga de la presentació, i algunes d’aquestes coses les hem fet plegats. Però no, no faré la versió llarga, no passeu pena!

Amb en Felip, sempre ens hem entès, crec, i sempre hem evolucionat, o més cruament, ens hem fet grans, gairebé vells diria ja avui, amb una gran sintonia que ens ha fet avançar pels mateixus caminois d’aquesta terra encesa i misteriosa que és la nostra única pàtria, si és que existeixen les pàtries.

I xerrant de vells i de nins, jo diria que en Felip Blancus va ser un nin feliç a Cala Rajada. Un nin que, com la majoria de cala-rajaders i també la majoria de gabellins, té les arrels molt llargues i profundes, però no només a Cala Rajada, sinó a d’altres bandes del món gran.

I potser per això tenim aquesta dèria internacionalista, però que malgrat tot sempre ens retorna al nostru centre del món, al nostru centre de gravetat permanent, que per a en Felip, i tots voltrus, és Cala Rajada.

Hem fet molt de viatges junts, però moltes vegades sense moure’ns de casa. Hem perseguit la felicitat per tots els racons on hem posat la mirada i, curiosament, en Felip Blancus sense ni moure’s gaire de lloc ni tampoc de pensament ha passat de ser un radical a ser un moderat.

Perquè abans, no sé si vos n’enrecordau, perseguir la felicitat era cosa de radicals, mentre els altres es dedicaven als negocis. Ara, en canvi, perseguir la felicitat és de moderats davant del radicalisme dels qui han destrossat la terra precisament amb els seus negocis. És a dir, som moderats davant la barbàrie radical que impera i ens rovega l’esperit.

Per això, en Felip Esteva Castro Blancus es mereix tornar a ser feliç a Cala Rajada i de tots noltrus depèn que ho pugui aconseguir.

Perquè la seva felicitat serà la nostra, com sempre hauria d’haver estat.

I ara, com si fos una estrella del rock que hem estimat tant: «Senyores i senyors, amb tots vostès, el pregoner de les festes del Carme d’enguany, en Felip Esteva Castro i sobretot Blancus.

Capdepera, juny 2024


Miquel Llull
Bibliotecari del Golea