"Vaig posar dins l’aprenentatge automàtic el big data, les dades massives…I m’explic… Hi vaig posar les 150.072 paraules de les Llepades de Llop… És a dir, hi vaig posar el contingut dels 16 relats, que conformen aquesta bella edició que ha tengut a cura Documenta Balear i Cap Vermell…"

Estimades i estimats, tots quants sou…

Gràcies Biel Jaume, gràcies Miquel, Tolo, gràcies a les Associacions de Cap Vermell i Festes del Carme, gràcies Cala Rajada, per convidar-me a fer aquesta presentació de ‘Llepades de llop’… Un llibre que… ?

Deixau-me fer un incís, no avançaré comentaris, perquè abans vull aclarir-vos algunes qüestions de naturalesa essencial…

Fa mesos que en Biel Jaume va convidar-me a escriure el pròleg d’aquesta publicació i en ell, en el pròleg, -si el llegiu, perquè sovint no solen ser llegits-… hi trobareu motius, raons, arguments i, algunes veritats que em vaig topar de pler, en el decurs de la lectura d’unes pàgines, que ja, d’origen, me van sorprendre…

Ara, però, per fer aquesta intervenció d’avui, m’he valgut de la innovació, d’una eina tècnica, de futur que ja és present…

Parl de la Intel·ligència Artificial (IA), dels seus mecanismes i de les seves aplicacions per realitzar aquestes tasques de redactar una presentació per a les quals abans calia, sine qua non, la intervenció humana… Per exemple, he emprat el machine learning, o aprenentatge automàtic, perquè se centra en la creació de sistemes que aprenen o milloren el rendiment, en funció de les dades que li subministram…

Feta aquesta consideració, vaig posar dins l’aprenentatge automàtic del big data, les dades massives…I m’explic…

Hi vaig posar les 150.072 paraules de les Llepades de Llop… És a dir, hi vaig posar el contingut dels 16 relats, que conformen aquesta bella edició que ha tengut a cura Documenta Balear i Cap Vermell…

Després d’escriure el pròleg vaig llegir altres llibres, els tres darrers dels quals, m’han agradat molt…

I atès que la IA i la seva magnànima habilitat per processar ingents quantitats de dades i proporcionar avantatges comunicacionals, vaig decidir posar al costat de Llepades de Llop, el contingut dels llibres Històries del Saulonar, una autoedició de Serafí Guiscafré, Violí… El cercle de Felanitx de Miquel Barceló ‘Pereó’… I per últim. Illes escapçades de la selvatgina Margalida Solivellas, TV3, Cala Rajada…

Per acabar de condimentar aquestes suculències que en Biel Jaume ens convida a tastar, també hi vaig posar el prebe negre i el moraduix d’aromes alquímics del ‘Mètode Charles Bukowski’… L'icònic poeta i novel·lista conegut pel seu estil cru i directe…

Amb aquest menú dins l’olla, hi vam posar les espècies referides:

Al paradís balear, a l’infern cosmopolita, a la memòria històrica, a partir dels fets ‘lessenians’ i a la massificació turismefòbica…

Així, vaig prémer els botons, perquè la ciència de les dades combinas continguts, paràgrafs, estils, estadístiques, i coneixements… També per extreure valor dels diferents orígens i saber què ens diu, la gran ciència, d’aquestes Llepades de llop o, altrament dites: Misèries d’una societat nimfòmana i pornogràfica…

I això és el que, talment, em va proposar aquesta Intel·ligència Artificial…

L’estil que segueix en Biel, cru i directe, és com el de Bukowski, perquè se centra en l'autenticitat i la perseverança creativa…

En Biel mos suggereix, obertament, que vol continuar creant per a si mateix, sense importar-li massa l'aprovació externa… Ell sempre escriu amb la convicció que la seva feina trobarà, prest o tard, la seva audiència… Aquí hi ha el re de la qüestió… I la sintonia den Biel Roqueta i en Bukowski…

El big data també ens diu que l’enfocament de l’escriptura den Biel es basa en tres principis fonamentals:

• El primer és el de l’autenticitat personal: La idea que un ha de crear des d'un lloc de sinceritat i d’autenticitat, sense intentar complaure els altres…

• El segon, la perseverança: La persistència a continuar creant i compartint el treball, independentment de la resposta inicial que rebi… Per a ell, l'èxit no serà immediat, sinó el resultat d'una dedicació constant…

• El tercer principi fonamental, de l’escriptura den Biel, és la Fe en el procés: La confiança que, amb el temps, el treball trobarà la seva audiència… La clau és no rendir-se mai…

Vet ací els tres principis on es fonamenten aquestes Llepades de Llop, tangibles, sucoses, meloses i enverinades… Venen a ser el testimoni autèntic d’una filosofia de vida que desafia la noció convencional de l'èxit immediat i de la validació externa…

Els editors heu tengut un bon ull… El temps vos donarà la raó…

Però, aquesta coctel·lera de la Intel·ligència Artificial, també mos ofereix una altra semblança de Llepades de Llop… Diu així:

'Als illencs sempre ens diuen que vivim en un lloc privilegiat, però quan ho fan no tenen tota la informació, no saben que tenim unes illes que podrien ser millors! No una mica ni un poquet, sinó molt i molt millors. I no les tenim! I em fa pena. Molta pena!

Cada vegada que un autòcton mira una postal, unes imatges de més de seixanta anys enrere, de qualsevol racó de les Illes Balears, emet espontàniament una expressió d'admiració i de nostàlgia per acabar amb cara de resignació.

Mentrestant, d'altres han anat fent. Ja sé que tenim una classe capdavantera, pionera, precursora, innovadora, líder... no em basta la relació de sinònims per descriure'ls!

Em referesc als cappares del negoci turístic, aquest grup d'aventurers que primer a les Illes Balears i després per tot el món han estès els seus coneixements, han difós la seva saviesa per crear riquesa, benestar i treball honorable per a tothom… He perdut el guió…’

Això, senyores i senyors, és un fragment del llibre 'Illes escapçades' de Margalida Solivellas, TV3, Cala Rajada…

I en Biel, segons el big data, diu: Les Illes Balears, desconegudes, envellides i prostituïdes, ja no són les que foren, ni de molt. Fora anar més lluny i per posar sols un exemple, dir que la Mallorca de fa seixanta anys ara mateix està totalment desconeguda… Ja no queda res d’aquell idíl·lic, petit i florit paradís:

Els carrers, han canviat de dalt a baix la seva fesomia. Les cases ja no són llars, ara són negocis… Els solars són hotels i les quarterades ja no són el modus vivendi de tota una germandat… Una terra venuda i cremada que ja no encobeeix ningú. Tot, inexorablement, tot s’ha venut al millor postor a la rifa diària de la vida.

Aquest sentiment d’integritat, de veïnatge i fraternitat ha donat pas al recel, l’enveja, la confrontació i la tírria de morro fort…’

Com veis, tota la seva escriptura austera i conceptual, lliga amb la de na Margalida Solivellas…

En Biel articula un sistema narratiu incandescent, amb ressons d’oralitat i de clàssics antics… Mos dibuixa una col·lecció d’estampes, de cròniques i retrats, fins i tot una mena de fantasia deshumanitzada… Amb aquests arguments, el big data ens lliga ara Miquel Barceló ‘Pereó’ i Biel Jaume ‘Roqueta’…

Els seus relats semblen arrabassats al temps… Oscil·len entre una ambientació fantasmal i una atenció extraordinària pel detall físic, i pels personatges…

La memòria no és un mirall. I tanta sort que no ho sigui. Amb la distorsió que proporciona el pas del temps, aquests dos autors, ensucren, paeixen i superen, els episodis fonamentals de la vida, elaborant una narrativa que ens ajuda a trobar-li un sentit…

En el fons saben que cap moment passat va ser millor, sinó que és la nostra memòria la que, selecciona, curosament, detalls, sensacions, i imatges…

La nostàlgia és la darrera arma del desesperat, perquè fa tornar la vida un somni… La prosa den Biel, com la de’n Pereó, és gustosa, no només pel coneixement profund de la llengua autòctona sinó especialment per la seva oralitat…

Aquí, la màquina de la Intel·ligència Artificial mos diu que: En Biel, viatja als ulls de la seva infantesa, per retratar una societat gabellina, mallorquina, ja (quasi) en extinció. A través de cases amb aiguavessos, corrals, llençols blancs i capçals de llit amb cornalons… Se recrea en les llums, les olors i les textures, fent d’aquestes una part fonamental del paisatge…

Així, l’evocació d’un temps perdut es complementa amb una mirada adés irònica, adés cínica… Una mirada que resalta l’absurd per evitar l’emmirallament de la memòria distorsionada…

Com en les Històries del Saulonar, on Serafí Guiscafrè, escriu: El Saulonar és un paisatge màgic i, quan se respira el seu aire, l'esperit es manté inquiet, tot fruint el transcurs del miracle que es va produint en cada instant…

Si el Saulonar té magia es Verger té misteri… Aquella flora tan especial, amb la fauna tan característica, conformen un lloc hermètic, secret… Un lloc mític i místic…

Davall de qualsevol llosa de pedra pot haver-hi un avenc. Coberta per qualsevol carritxera, pot trobar-s’hi una cova… No fou casualitat que en el trenta sis, uns homes d'Artà, el batle i els regidors de la Sala, al sentir-se acossats i amenaçats de mort, pels feixistes, escollissin aquerts deserts solitaris, per amagar-s’hi…

En paral·lel, Biel Jaume Torres Malpesa (Roqueta) descriu la desaparició pausada, però imparable… I no deixa de preguntar-se si queda cap romanent, immortal i impossible de definir amb paraules, de l’essència que dona forma a una identitat ara ja esvaïda per sempre… Encara que aquesta sigui una cosa tan senzilla com una alçada de celles per dir adéu al padrí assassinat…

‘En el moment més oportú de la meva vida... aquest d’ara mateix. Des de la buidor d’un forat negre desmemoriat i, amb un profund respecte a la vida... la meva i la de tots voltros…

Em vaig prometre, no donar treva ni descans fins que tot fill de persona sàpigues la maldat que sembrà i assaonà, per acabar fruitant aquest cruel assassinat… Que ningú pensi o cregui que m’ha estat fàcil d’esbrinar les seqüències dels fets. Avui, encara, la gent més major, té molta por a parlar. No vol parlar mai! Això sí... vol oblidar i no pot!! A hores d’ara encara patim el record de la por d’abans!!!

Soc perseverant, soc impulsiu i amb aquests adjectius personals, no em pot passar res de bo… He mantingut, com molts d’altres han fet, la flama encesa, a la memòria, del meu enyorat padrí Biel…

Encara, quan, visit el cementiri, allà on és el monument dels «mals caiguts»: li dic al meu fill, assenyalant amb el dit, aquest d’aquí: Biel Torres i Garau fou el teu besavi…

El varen assassinar a 1.937 per ser un picapedrer d’Artà… Per ser gendre d’una socialista gabellina amb els «collons» ben posats… Si no és per això, no en sé el per què!

Honora’l… I No l’oblidis mai. El teu fill i els fills dels teus fills també l’han d’honorar…

SILENCI…

Gràcies a la Intel·ligència Artificial, podem dir per acabar aquest parlament que: A cop d’escrit, aquest home de paraules, aquest Biel Jaume Torres i Malpesa, ‘Roqueta’, no sospira en elogis, en premis, en reconeixements multitudinaris…

Després d’aquesta benvolguda presentació, vol tornar a casa i, allà, fer peu, en pau… Asseure’s a la vella butaca del barber Roca i fer volar, una vegada més, la seva arravatadament romàntica autenticitat…

El seu estil. La seva inspiració. La seva escriptura. El seu amor. La seva llibertat. Tot, per a la seva gent… de Cala Rajada, de Capdepera, de tot el Llevant, de la Mallorca sencera…

Moltes gràcies, Biel Jaume…