A Mateu Garau de l'IES Capdepera per aquesta entrevista:
.

Margalida Flaquer Mestre, nascuda el 26 de gener de 1939, és una de les poques persones que encara saben fer llata a Capdepera perquè n’ha feta tota la vida.

Heu dit que tota la vida n’heu feta, de llata. Quan vàreu començar?

De ben petita, devia tenir 7 o 8 anys, ja feia ventadors. En dos dies s’havia de fer la llata d’un ventador i en haver-ne fet un metre, sortíem a jugar. Jo de nina vaig brodar molta de roba i també vaig fer llata, amb 9 o 10 anys ja em vaig posar a fer cofinets i cunetes.

Qui feia la llata?

A Capdepera a cada casa es feia llata i els homes anaven a arrabassar les paumes i al vespre les embrinaven i feien corda per a les anses. I, després, a Capdepera hi havia el costum de fer vetlaries, on es reunien set o vuit cases a un lloc i tothom feia llata: els homes corda i les dones llata. També hi havia els traginers, que cada setmana anaven a cada casa a cercar el que havien fet, principalment senalles, bressos i senalletes. A Capdepera hi havia dos magatzems: La Palma i El Palmito i el meu home feia feina en El Palmito, que anaven a recollir el gènere i del magatzem l’enviaven a Palma per dur a altres bandes.

A quins llocs dúieu el gènere?

A les Balears en general, però també a Canàries, València, Madrid i Catalunya, més a la part de Girona que a Barcelona. I a Madrid hi havia una tenda que es deia «La Mallorquina», que era una tenda on hi havia peces fetes a Capdepera, o això vaig veure l’any 1962 quan hi vaig anar.

Quines peces enviàveu a cada un d’aquests llocs?

Antigament, s’enviaven bosses, maletes, maletins, senalletes i senalles, bàsicament. A Capdepera al carrer Fondo hi havia quatre llocs que feien graneretes destinades també a vendre. Moltes d’elles es venien a Menorca.

Les paumes que fèieu servir eren d’aquí?

Bé, aquí els homes anaven a arrabassar paumes, molt a Albarca. Mon pare anava a Son Morey, per sa Mesquida també i els Provençals. I aquí, com que es feia tanta llata, les paumes no bastaven i les duien de Màlaga i Almeria que venien amb un vaixell a Cala Rajada.

Quin és el procés de convertir una pauma amb una peça de llata?

Primer, s’han d’arrabassar les paumes, que es fa pel juny i, després, se solegen una setmana. Posteriorment s’ensofren, és a dir, es posen a un lloc tancat banyades amb sofre i hi han d’estar quatre o cinc dies. Es treuen i s’embrinen per fer els brins per fer les peces. I es fa la llata i després es cus amb una agulla de llautó.

Quina és la vostra especialitat respecte de fer peces de llata?

Jo ara faig més bosses, senalles no n’he fetes quasi mai.

Quin efecte va tenir el turisme quan va arribar aquí?

En els anys seixanta la gent ja va començar a anar-se’n als hotels a fer feina i ja no es va fer tanta obra de pauma, se’n va seguir fent, però poca cosa. No es podia comparar als anys cinquanta i fins a l’any 2000 se’n va fer poca, però encara se’n feia.

Actualment, queda gent que sàpiga fer llata?

A Capdepera queda una persona de 93 anys i una més jove que potser encara fa qualque senalleta, n’han fet tota la vida, de llata. Ja no queda ningú més que tota la vida hagi fet llata, o no en sé d’altra. I jo i el meu home hem estat l’únic matrimoni de Capdepera que durant tota la seva vida han viscut de la llata: el meu home comprant i venent i jo fent-la. Ell anava a recollir obra de pauma a Artà, va arribar a tenir més de tres-centes cases i anava cada setmana a recollir l’obra.

Ara hi ha un moviment de gent que està tornant i aprenent a fer llata, quina evolució ha tengut i quina importància creis que té?

Abans posava els preus de la llata qui te la comprava i ara és a l’inrevés, posa el preu qui la fa, i això s’ha encarit molt. No es valorava la feina que duia cada peça.

Bé, i ara vós cada dimecres us reuniu amb un grup de gent que ha anat augmentant de nombre per fer llata i, a més, n’ensenyau. Podríeu explicar una mica de què va?

Ara hi ha molta gent que en vol aprendre i n’hi ha que ho tenen molt bo de fer, i ho aprenen molt aviat, els queda molt bé. No els sembla que ho hagin fet ells, ja que no ho havien fet mai, però també n’hi ha que no en sabran fer mai. S’ho passen molt bé i pertot n’ensenyen. A un parell de pobles de Mallorca ja hi ha gent que n’ensenya i cada cert temps hi ha trobades amb altres pobles, com Puigpunyent, Pollença i s’Arracó on allà encara fan molta corda.

Ara per acabar, teniu alguna experiència destacada que recordeu?

Una persona va anar a comprar una bossa al Parc de Llevant i, després, parlant amb una que ve a ca nostra, que jo li he ensenyat a fer llata, li va demanar d’on havia tret aquella bossa i ella li va dir «deu ser de la que m’ensenya a mi», i ho va ser, va ser meu. I, després, aquest jove li va demanar per veure si podria venir a aprendre’n perquè li agrada molt i ara, quan pot, ve.

Mateu Garau, IES Capdepera

• Primer premi: “Margalida Flaquer, tota una vida lligada a l’obra de pauma” de Mateu Garau
• Segon premi: “Els darrers dies i les ximbombades” de Keren Mendoza i Mateu Garau
• 3r premi: “Un vespre màgic a Capdepera” de Júlia Crespo

Tot un èxit, del que el professor Joan Cabalgante no n'és aliè.

Enhorabona!