Des del programa d’entrevistes de l’IES Capdepera, Tela de llengües, conversàrem amb l’esperonador de la cultura popular gabellina Pep Vila sobre la festa dels darrers dies. Aquest n’és el resultat:Keren Mendoza Espinoza: Bon dia, avui estem aquí amb en Pep Vila i amb el meu company Mateu, jo som na Keren. Avui volem entrevistar en Pep Vila. Qui no coneix en Pep Vila?
Mateu Garau Pérez: En Pep Vila! És un personatge molt important de la cultura popular!
Pep Vila: Moltes gràcies per aquesta convidada. Meam i de què hem de xerrar?
Keren: Volem xerrar dels darrers dies. Què són?
Pep: és una festa. N’has sentit xerrar, Mateu, dels darrers dies?
Mateu: La meva padrina me deia coses…
Pep: I què te deia la teva padrina?
Mateu: Que era una festeta que se feia pel febrer…
Pep: pel Carnaval d’avui en dia.
Mateu: sí, i se feien una espècie de ximbombades, on la gent hi anava per gaudir.
Pep: per xerrar i cantar i ballar un poquet!
Keren: és com una festa que se fa per carnaval.
Pep: sí, és a dir, és la festa genuïnament més mallorquina, el carnaval és una festa més moderna, que se deia “Es darrers dies”, dura una setmana; el dijous Llarder és el dia més important. L’havieu sentida dir mai l’expressió “dijous Llarder”? En el principat de Catalunya els llardons és allò que aquí li diem les roïsses o roïssons, que està relacionat amb la carn. A Catalunya el dijous llarder li diuen llassa, és a dir greix, són els darrers dies per menjar, per beure alcohol per fer festa, perquè ja entram a la Quaresma.
Keren: idò dirieu que per això se diuen els darrers dies.
Pep: exactament! I què se feien en aquestes festes? Aquí a Capdepera està molt documentat al llibre Les vetlleries. N’heu sentit xerrar de les vetlleries?
Keren i Mateu: no.
Pep: No passa res. Estem aquí per explicar-ho. Sabeu què és la llata?
Keren i Mateu: sí!
Pep: Les senalletes…Abans la gent no tenia ràdio, ni televisió i per entretenir-se s’ajuntaven, quatre veïnades o quatre veïnats, perquè els homes també feien llata, una llata més gruixada, perquè tenien més força. I s’ajuntan a les cases i els vespres feien llata. I es va produir el fet que avui s’anomena vetleria. Dins aquestes vetleries s’encetà el que es coneix per darrers dies i allà hi afegiren les ximbombades. I hi havia ximbombistes que anaven desfrassats. I hi havia una frase molt famosa que es deia quan…no quan et convidaven, sinó quan t’autoconvidaves. Sabeu què deia?
Keren: Què deia?
Pep: tocaven a la porta i deien: voleu desfressats? Si en aquella casa hi havia hagut un mort els hi deien, no enguany, no! I ja no feien festa.
Keren: i tu quin diries que és l’origen d’aquesta festa?
Pep: L’origen d’aquesta festa el podríem resumir amb una cançó o una glosa que diu:
La corema ja se’n ve
Com un cavall an es cos
Sobrassades “adiós”
Ja mos veurem l’any qui ve.
És a dir: embrutar-nos, per anar a fer-nos nets dins la quaresma, a la quaresma comencen quaranta dies d’abstinència: no menjar carn, no fumar, no beure alcohol…per anar a la quaresma, per això se feien els darrers dies i les festes de carnaval.
Mateu: tu quan vares començar aquesta passió per la ximbomba?
Pep Vila: doncs, no ho sé! Sempre he tengut ximbombes, el meu padrí me n’ha fetes moltes. El meu oncle me’n va regalar una de pell de conill, que el meu padrí la va secar amb sal i tota la història, n’he comprades me n’han regalades…en tenia una, com diu la cançó de pell de ca. L’heu sentida a n’aquesta?
Mateu: sí.
Pep: Meam, com diu la lletra?
Mateu:
Una ximbomba ja no sona
ni sona, ni sonarà
Perquè té la pell de ca
i la canya ja no és bona.
Pep: Que no és bona. Molt bé! I aquesta pell dels cans deien que era molt bona per fer ximbombes. I per això la cançó!
Keren: I quan vares començar a anar de ximbombades?
Pep: De petit me’n record d’anar-hi amb la meva padrina i el meu padrí. I no se disfressaven ni de pitufos ni de Mickey Mouse, no en temps primer es desfrassaven d’una manera més vulgar: l’home se vestia de dona i la dona d’home i les feia molta gràcia a la gent, tinc un record difuminat d’haver anat a ca qualqú a fer ximbombades. He anat a Manacor a fer-ne i fins i tot hi va haver un any que feia ximbombades cada dia i clar llavors la gent ja te coneix fins i tot he anat un dia fins l’Alqueria Blanca! (Rialles) Ara ja no, ara Capdepera i Artà just, just.
Mateu: Ara que xerram d’Artà, aquí tenim en Pere, professor de l’institut.
Pere Danús: Bon dia! També anam de ximbombades, Artà és un poble que segueix aquesta tradició. Jo tampoc puc dir que sigui ximbomber, m’agrada anar-hi a qualcuna. A Artà després de Sant Antoni ja hi comença a haver-hi el trull de les ximbombades, a un lloc, a un altre…I ha ximbombers que molts d’ells fan una ximbombada cada un a casa seva i com enguany on els darrers dies han anat aferrats a Sant Antoni, les ximbombades es concentren i pràcticament cada dia si no és a un lloc, a un altre n’hi fan i la gent s’hi ajunta. Normalment la persona o la família que organitza la ximbombada ofereix un poc de menjar per sopar i res, passen la vetllada, la majoria de gent se desfressa i canten cançons típiques, moltes són com les que se canten aquí, moltes d’altres relacionades amb el poble d’Artà, tot i que ja ho he dit, jo no som molt ximbomber, però m’agrada anar a qualcuna, quan era més petit vaig venir a Capdepera a qualque ximbombada i també he anat a Son Servera i sobretot he anat a Artà i consider que és una cosa que no s’hauria de perdre i que al·lots com vosaltres amb una mica d’interès, amb l’ajuda d’un personatge com en Pep Vila, que li agrada tant, que ho duu tan dedins i que ho viu tan bé, està molt bé que es fomentin aquestes coses i que al·lots com vosaltres sapigueu que és una cosa que baldament no se celebri ni se faci tant com temps enrere, se segueix fent i està molt bé, és una manera de passar una vetllada diferent.
Pep Vila: A Capdepera la data inicial de la festa és el dilluns de la festa, és a dir el dilluns de Sant Antoni, ja som dins el carnaval i dins els darrers dies, el que passa que aquí i a Artà també, perquè hi ha la colònia, Sant Antoni el feim el cap de setmana després i quan acaba la festa ja som dins els darrers dies. El dia més important dels darrers dies és el dijous llarder.
Keren: I per què aquest dia?
Pep: Per què és el darrer dijous abans de la corema, perquè se contempla que el divendres és el dia sagrat, perquè després ja comença la quaresma. I també perquè hi hagi una setmana de disbauxa de dijous a dimecres de cendra.
Mateu: bé, Pep, què te pareix si ara passam a les cançons de les ximbombades, temàtica per exemple?
Pep: Bona pregunta, suposo que ja teniu una edat. La temàtica de les cançons és 100 per 100 el contrari d’allò que ve, algunes són grosseres, altres tenen un ampli percentatge de caràcter sexual, no del sexe en sí, sinó d’una cosa xabacana, de coses que no tenen cap sentit, desbarats que no tenen una lògica.
Mateu: Verdes?
Pep: Part que sí, però per exemple hi ha una cançó que se diu “Sa caseta” que diu que té el cel ras enrajolat, és a dir, coses que no tenen una certa lògica, que no coincideix amb el raciocini de la persona, però que formen part de la disbauxa d’aquestes cançons.
Keren: Hem vist que has vengut preparat amb uns llibres…
Pep Vila: Sí, aquest és per la gent de la cultura popular de Capdepera és el nostre missal, és “La cançó tradicional de Capdepera”, amb les tonades dels darrers dies, va ben farcit, n’hi ha també en castellà. (En treu un altre) Aquest és el llibre del gran professor Gabriel Janer Manila, i aquest (un altre) són les “Bromes brutes”, és molt eròtic, té aquest format allargat perquè se pugui dur a la butxaca a la ximbombada, i aquest altre fa referència als darrers dies.
Keren: Quins instruments hi ha?
Pep: Majoritàriament hi ha molta percussió. Ho heu estudiat això veritat? Són instruments que pots trobar per casa teva, el principal és la ximbomba, però també podem tenir una botella d’herbes o d’anís, amb una cullera, que també les tenim per casa nostra, després hi ha el pandero, i una cosa molt important que s’ha de saber és que Sant Antoni no és ximbomber, la ximbomba és un instrument grosser. Quin so fa?
Keren: com…
Pep: a què el relacionarieu? Una cosa que feis després de dinar?
Mateu: un rot?
Pep: un pet, no té un so així de lleig? No és com un violí o com una flauta travessera. Per això allò que parlàvem de la temàtica, que va relacionada amb les grosseries i la disbauxa dels darrers dies. (Agafa una ximbomba) La ximbomba aquesta és antiga de fang, se feien dels cadufs per treure aigua d’una sínia, li posam la canya el centre i la feim sonar (sona). Aquest és el so de la ximbomba. No és gaire fi.
Keren: No.
Cada un dels entrevistats fa sonar la ximbomba.
Pep: Ara ja ho tenim tot. Trob que ho hem de fer sonar amb una cançó (canten i sonen).
A Capdepera una n’hi ha
que cada dia, que cada dia
que cada dia se’n va a confessar.
Ella fa creure a s’estimat seu
que és una al·lota tota de Déu.
S’estimat seu li dona consol
li tira polvos, li tira polvos
li tira polvos per davall es llençol.
Davall es llençol hi varen trobar
una beata, una beata,
una beata amb un capellà.
Pep Vila: I hem quedat que a l’institut, el divendres llarder farem una ximbombada així que animau-vos.
Keren i Mateu: Moltíssimes gràcies Pep!
Viviu la cultura!
IES CAPDEPERA
L’Obra Cultural Balear lliura el Premi Sambori OCB 2024 de textos periodístics en català adreçat als centres educatius de les Illes Balears. Amb aquest guardó, l’entitat té com a objectiu incentivar la creativitat artística i imaginativa dels joves i reforçar els camins per a la normalització lingüística del català i del seu ús social i cultural.
- Primer premi: “Margalida Flaquer, tota una vida lligada a l’obra de pauma” de Mateu Garau
- Segon premi: “Els darrers dies i les ximbombades” de Keren Mendoza i Mateu Garau
- 3r premi: “Un vespre màgic a Capdepera” de Júlia Crespo
Tot un èxit, del que el professor Joan Cabalgante no n'és aliè.
Enhorabona!
