Si hagués estat llest i curós per a conservar-la, em jugaria la meva col·lecció de cromos de Star Wars de l'any setanta-vuit que quan els Tequila cantaven "Vamos a tocar un rock'n Roll a la plaza del pueblo" es referien a un indret sobre el qual els cotxes no poden aparcar. També pos el mòbil al foc que na Catalina de Plaça passaria per davant d'un indret asfaltat, ple de retxes blanques i cotxes, i mai no s'atreviria a dir que allò no és un aparcament. A Cala Rajada, en canvi, han fet una plaça, això diuen, on Tequila no tocaria ni un bolero i na Catalina diria que tirurirurí qüec, qüec. A ella no li aneu amb coverbos, sap bé de què parla. Ara bé, és possible que s'hagi quedat una mica antiquada i no entengui que avui hi ha places de gènere fluid, trans i, fins i tot, un cas únic al món que pareix un puto aparcament. Perdó, se m'ha escalfat la boca amb tant de preàmbul.

Record amb molta estima el Tucan, aquell hotel cèntric, lleig com pegar a un humorista en plena actuació o al presentador dels Oscars. Aquella mola que als vuitanta s'omplia d'anglesos balconers. Record un jove que li va fotre una camiseta de la botiga a mon pare i que a la nit va morir esclafat sobre l'asfalt, per ventura la primera víctima d'aquest esport que ara triomfa tant. També l’omplien angleses blanques com la llet que passejaven en grupet fent un renou molt graciós amb els talons de les seves sabates, tan blanques com elles, mentre a Ding Dong, Dortmund o Life sonaven “Going back to my roots” d’Oddisey, "Fade to grey" de Visage, “Bette Davis Eyes” de Kim Karnes, “Looking for clues” de Robert Palmer, … I eren novetat!!!

Quan el tancaren i el deixaren a mig reformar, aquella mola va fascinar a milers de visitants durant anys. De l'orgull que sentíem els locals per aquell edifici fantasma, què us he de dir? Com se senten els francesos amb la Torre Eiffel o els xinesos amb la gran Muralla? Superar aquella lletjor era difícil. Però comptant amb genis com els que varen ser capaços de posar els sarcòfags de marbre ornant el carrer de l’Agulla o les inquietants escultures que ara t'acompanyen pel passeig de Cala Lliteres, podíem estar tranquils. I no han fallat.

L'equip de l'Ajuntament de Capdepera que la va dissenyar/perpetrar, encapçalat per l'exalcalde Rafael Fernández (PSIB), en fa bandera i tot. Bé, Netanyahu també manifesta orgull pels crims que comet (salvant les distàncies, per l'amor de deu o de vint). Aquests senyors de PSIB gabellí, tot i els experts que he citat, afirma que allò és una plaça. Més que una plaça, una plaça digna de Cala Rajada, el que aquest poble es mereix. Vist des de certa perspectiva això pot resultar preocupant perquè no sé què podem haver fet perquè ens desitgin tant de mal. Ens volen fregir els nins, que deia en el seu magnífic article a Cap Vermell en Llucià Rinyon, remarcant la poca ombra que ofereix l'espai. El que ningú sap és que els 1300 peregrins que van morir a la Meca fa uns dies també eren en un indret dissenyat pel mateix arquitecte responsable de la Plaça tucana. També és veritat que feia cinquanta graus de temperatura. Però hem de tenir en compte que no falta gaire perquè a ca nostra els cinquanta siguin els nous trenta (per a mi ja ho són, però en termes d'edat). No falta molt perquè puguem torrar sardines al trespol des de la comoditat del nostre cotxe aparcat: a què no pensàveu que el futur seria tan sofisticat? Idò pareix un episodi de Black Mirror, però dels que fan por. No tendrem cotxes voladors, però sí una plaça trans torradora. "Una plaça top!" que diuen ara els jovençans, bro. Jo afegiria What The Fuck? Que també ho diuen sense tenir idea que estan parlant de boixar quan encara no s’han estrenat. Això sí, han vist el kamasutra sencer al mòbil. En veurem de contractures quan comencin!

L'Ajuntament de Capdepera està a prop de Cala Rajada, però de vegades sembla que estigui a la banda exterior del sistema solar, entre el planetoide Plutó (que em perdonin els astrònoms i altres erudits, per a mi sempre serà un planeta) i el núvol d'Oort. Per això, segurament, en lloc d'un espai verd que fes més amable el poble i que ajudàs a defensar-nos un poquet del canvi climàtic, han fet una plaça trans. En lloc d'aprofitar el soterrani de l'hotel per fer-hi un aparcament de vint plantes que, sens dubte necessitarem quan acabin tot el que estan construint (com construeixen, mare meva!) i comencin a fer xalets fins al far. En realitat allò no és una plaça, és un fornaparcament, perquè en Llucià, jo o la poeta Maria Antònia Massanet, a qui seguesc per facebook, trobam que allò pot ser moltes coses, però no una plaça. Per què un filòleg com en Rafa i els seus seguidors utilitzen malament un terme tan senzill, se m'escapa. I la raó per la qual dos municipals varen anar a entregar una multa de 3.000 euros a una família calarajadera a les quatre de la matinada, també. Els van explicar que havien trobat el seu fill al voltant de les obres de la plaçarcament o com es digui, fent broma als companys aixecant un senyal de prohibit aparcar que havia trobat tirada per terra davant del BBVA. 

A Le Senne l’han tractat molt millor per trencar fotos de víctimes de l'horror franquista al Parlament. Però vegent el que li han fet a aquest jove calarajader jo tenc clar quin hauria de ser el càstig: la policia municipal s’hauria de presentar a ca seva a les quatre de la matinada (hora a la qual els seus admirats falangistes solien anar a cercar víctimes innocents per violar-les, torturar-les i matar-les) per fer mil bocins de la foto del seu dictador germànic preferit. A continuació, li entregarien una multa de 470 milions d'euros (quantitat proporcional si tenim en compte el que va pagar el jove de la bretolada). Sé el mal que li provocaria veure com li esguerren una foto de Hitler davant els nassos perquè seria com si a mi em cremassin la col·lecció de cromos de Star Wars, si l'hagués conservat, ai, sospir!

Aurora Picornell, era costurera. L'assassinaren els falangistes per ser feminista, sindicalista i comunista a Son Coletes l'any 1937. El seu home també va ser torturat i assassinat pels mateixos botxins. El seu cos no es va recuperar d'una fosa comuna fins a l'any 2022. Ara Vox i PP volen borrar-la de la nostra memòria.

Aurora Picornell, Catalina Flaquer Pascual, Antònia i Maria Pascual Flaquer, Belarmina González Rodríguez i tots els assassinats pels falangistes per ser comunistes o perquè sí, descansau en pau. Feis el favor de continuar il·luminant-nos en aquests moments tan foscos en que la dreta "civilitzada" li dona la mà a la ultradreta perquè puguin continuar fent mal des de les institucions. Ajudau-nos a esvair aquesta xacra feixista a l'ordre del capital, especialment l'iranià que els finança. Allà encara maten dones a pedrades per adulteri. Vegent el que va fer amb la foto d'Aurora Picornell, no hi ha dubte que als de Vox com Le Senne els encantaria poder-ho fer aquí. Estan més lluny de ser éssers humans que plutó de recuperar la seva categoria de planeta, cosa que em fereix profundament, quasi tant com aquest pàrquing que acaben d'inaugurar. L'han batiada com "Plaça del Carme". Per a mi sempre serà la plaça del Karma: tal faràs, tal trobaràs. Amb lo guapo que seria que en comptes d'això ens dedicassim a aixecar asfalt i rajoles perquè la terra tornàs a respirar, a beure aigua de pluja per alimentar els arbres que ens donarien aixoplug i frescor durant els estius infernals que estan venint. A altres indrets com Portland, als Estats Units, ja ho fan. Li han vist les orelles al llop. Aquí continuen convençuts que el llop no existeix, com els amics indocumentats i violents de l'impresentable president del Parlament Balear.

 Policia del Karma, arrestau aquest home
Parla de matemàtiques
Sona com una nevera
És com una ràdio desintonitzada

Miquel Piris