En primer lloc donar les gràcies a l’organització d’aquesta fira per donar-me la oportunitat de encetar-la. Tinc 96 anys i probablement no tindré moltes ocasions de fer-ho.

No me vull repetir amb el que tothom ja sap. Aquella part de la historia del nostre poble que va viure molts d’anys de la llata, que era una societat molt avançada ja en el segle DENOU, que les taxes de mortalitat infantil eren molt baixes, que hi havia varies esglésies (catòlics, protestants, metodistes, i, perquè no dir-ho, les dones teníem el poder (ja que tocàvem doblers cada setmana).

Però vos vull contar de forma resumida lo que jo he fet i contribuït a aquesta artesania.

Era devers l’any 1981 quan vaig veure que allò que havia estat la alimentació i per tant la supervivència del meu poble perdria el seu protagonisme (amb la arribada del turisme, la gent guanyava molt més).

Vaig tenir la idea de potenciar-ho d’una manera tradicional, a fi que la gent jove se interessés per allò tant nostre. Així que, amb tota la modèstia del món vaig començar a xerrar amb altres dones per si volien participar per tal de que no es perdés. (Mes endavant ens batiaren com “SES MADONES DE SA LLATA”). Entre totes, vam fer durant molts d’anys el que ja sabeu. Exposicions, trobades a ses festes del poble, on hi participava molta gent, anar a les escoles a donar-ho a conèixer, ensenyar els que en volien aprendre, i, ja molts d’anys després, al Mercat Medieval, que encara enguany hi hem participat. Moltes d’elles ja no poden fer llata i d’altres ja no hi són. Des d’aquí el meu reconeixement.
 

Estic contenta per que així ha estat. La fira d’avui, impensable en aquells anys n’és una mostra. Enhorabona i endavant.

Avui, encara que a molts les pareix que és molt sofisticada la feina que se fa, qualque cosa queda de lo tradicional, lo bàsic, dels nostres majors. Evidentment, tot evoluciona y sa llata no podia quedar enrere.

Ara ho podem fer per tradició i passar gust.

No sé si m’he expressat bé però puc dir que he fet tot el que ha estat en les meves mans per aconseguir-ho. I veig que hi ha relleu, cosa que m’alegra molt.
 

Gràcies i que sigui per conèixer un poquet més el nostru estimat poble. Visca Capdepera i visca els valents i valentes gabellins i gabellines.