Cada poble es un món i té la seva pròpia fonètica. Tot i que el català de les Balears té unes característiques compartides, no sempre es donen a tots els subdialectes: a Binissalem, Alaró i Lloseta (així com a la zona oriental de Menorca, a Sant Josep de sa Talaia i Sant Antoni de Portmany) fan estrella amb e oberta, a Felanitx no tenen la e oberta i a Sineu diuen llamp amb e oberta.

Si no sou de cap d’aquestes bandes, feis reducció vocàlica, és a dir, que per a vosaltres, els sons [e], [ɛ] i [a] esdevenen vocal neutra ([ə]) en posició àtona. Per això deis contestau, gelau i caseta amb una vocal neutra, tot i que venen de contestar ([e]), gel ([ɛ]) i casa ([a]). I ja podeu pensar paraules, que això és sistemàticament així gairebé sempre.

És molt difícil que tothom es posi d’acord amb alguna cosa, i hi ha un seguit de paraules que es poden pronunciar, en posició àtona, tant amb e tancada com amb vocal neutra, i no és més correcte una pronunciació que l’altra. És el cas del augmentatius i diminutius (peuet, terreta, neueta, festeta, festassa, ventet, etc.), el grup - ea- (cereal, lineal, teatre, hectàrea, creació, nàusea, balear, idealisme, impermeable, realisme, aleatori, aeroport, etc.) i algunes formes verbals (de verbs com aixecar, cremar, deixar, llepar, pesar, quedar o vessar).

Aquesta vacil·lació entre fer una e oberta o una vocal neutra en aquestes paraules és tradicional i és el resultat de l’evolució natural de la llengua. En canvi, en el cas dels manlleus, cultismes i neologismes, que sovint ens arriben d’altres llengües, no hi ha cap raó per no fer la reducció vocàlica. Per coherència amb la pronunciació general de la llengua, hauríem de pronunciar amb vocal neutra karate, làser, classe, base, enorme, tigre, Londres, òpera, piràmide, fase, cable, frase, sèrie, bàsquet, càncer, catàstrofe, higiene, líder, mecànic, mediterrani i una llarga llista de paraules més.