Miquel Piris
En un futur no molt llunyà, les Intel·ligències Artificials han enderrocat el sistema capitalista eixugant de poder a corporacions, multimilionaris i polítics llepadors. En adquirir consciència, les IA van copsar que aquella triada era la principal responsable del canvi climàtic i la conseqüent sisena extinció. Abassegades pel temor existencial, les IA empaperaren judicialment aquells humans pels delictes usuals, abundants i inevitables del Capitalocé. A continuació, aprovaren lleis per reduir el consum i impedir l'acumulació excessiva de doblers. Els trilions confiscats s'invertiren en la reconversió del transport, el sector energètic i la ramaderia (quasi desapareguda per la falta d'aigua i la conversió al veganisme de bona part de la població). També s'implantà un sou universal garantint aliments vegetals i habitatges climatitzats arreu del planeta gràcies a la fi del finançament d'exèrcits i religions. I per primera vegada es posa nom a aquella patologia barreja de la síndrome d'Hubris, la crematomania i la psicopatia, una mena de Diògenes pecuniari amb mala llet: en digueren poderèxia i s'implantaren programes de desintoxicació. Les IA quasi ho aconseguiren, però arribaren tard.
Durant la tercera dècada del segle XXI, les IA multiplicaren exponencialment els avenços científics i tecnològics que permeteren, per exemple, la cura de totes les malalties i la terraformació de Mart. Alhora, es construí una nau espacial orbital amb capacitat per a dos milions de persones. La velocitat d'aquella nau impulsada per motors de fusió permetria arribar al Planeta B en un miler d'anys. El passatge i la tripulació foren triats amb criteris molt estrictes per tal que només hi poguessin accedir aquells que no presentassin cap mena de tret poderèxic.
Com estava previst, l'aventura més gran de la història de la humanitat finalitzà un mil·lenni més tard. En entrar en òrbita, milers de petites naus es desprengueren de la principal. La que transportava a Kuhn Duval aterrà en una platja gegant d'arena blanca, aigües turqueses i un turó cobert de vegetació. En veure'l, Kuhn no pogué evitar pensar en els trenta xalets de luxe que podia construir en aquell bell paratge extraterrestre.
Miquel Piris
https://www.nature.com/
https://mapasmilhaud.com/
https://www.instagram.com/
https://www.epe.es/es/
