Capdepera, 28 de març de 2024


"...jo hauria d'haver pagat per aquest privilegi de ficar el nas on poques feines hi tenia i on els meus coneixements quedaven totalment difuminats entre els dels companys que han tengut cura d'aquesta edició, començant per Carles Batlle, passant per Miquel Llull i acabant amb en Pere Joan, que avui em fan l'honor de deixar-me seure al seu costat".

Bones tardes a tots. Gràcies per acompanyar-nos, una vegada més en la presentació

Abans de res, he d'aclarir que jo, en aquesta taula, hi tenc poques feines, perquè la meva participació en el projecte de traducció i edició de 'L'ombra de Torquemada', o 'Torquemadas Schatten', segons el títol original, la novel·la de Karl Otten, ha estat una participació més aviat testimonial, per bé que he viscut molt de prop la llarga travessia d'aquesta iniciativa. Des de dins, per dir-ho d'alguna manera. Des dels inicis, i estam parlant de l'any 2010!, m'hi he sentit involucrat, encara que la meva presència fos perfectament prescindible, en tot moment. I com que la meva aportació ha estat minsa, també ho serà la meva intervenció, primer per no cansar-vos, i després, i més important, perquè els companys de taula sí que representen veus prou atutoritzades i més val que siguin ells els qui parlin de la importància de Karl Otten en el panorama literari, especialment dins el corrent expressionista alemany, i concretament aquesta obra vinculada a un temps, uns fets i un lloc que ens atanyen directament: l'any 1936 i l'esclat de la guerra civil a Mallorca, i, dins Mallorca, Capdepera i Cala Rajada com a escenari dels esdeveniments que s'hi narren.

Per si algú no ho sap, els drets de traducció i edició de 'L'ombra de Torquemada' pertanyen a l'Associació Cultural Cap Vermell, la qual ha impulsat la publicació de cinquanta-un llibres, fins ara, com molts deveu saber, per tal de rescatar textos i de donar veu a autors d'una manera o altra vinculats al nostre poble. Això des de 1980 ençà, que és l'any de creació de l'associació - quaranta-quatre anys a l'esquena, en voler! - i encara dins l'engolidor que representa la publicació, també, d'un diari digital que s'actualitza cada dia, i a vegades cada hora, o d'organitzar el premi anual de l'Associació, vint-i-quatre edicions. ja. Crec que per ser un petit grup 'de poble', com se sol dir, déu-n'hi-do la feinada que ha fet aquest grup.

En l'apartat concret de l'edició de llibres, tret de comptadíssimes excepcions, 'Cap Vermell' ha treballat sempre amb Documenta Balear, de la mà del conciutadà gabellí Antoni Guiscafrè. Aquest ha estat un matrimoni en què les dues parts han confiat l'una amb l'altra, i tots els projectes ha reeixit, fins i tot quan semblava impossible i tot era més aviat una qüestió de fe. Cinquanta-un llibres són un bagatge del qual crec que 'Cap Vermell' pot sentir-se legítimament orgullós, en haver posat aquest llegat a l'abast no sols d'una comunitat local més o menys reduïda, sinó, en molts d'aspectes, amb una clara voluntat de transcendir. I sempre a partir de la irrenunciable lleialtat a la nostra llengua, a la qual ha abocat títols procedents d'altres idiomes, com aquest 'Torquemadas Schatten', entre molts d'altres. A la col·lecció 'Cap Vermell' de Doumenta Balear hi han tengut cabuda des dels treballs d'investigació històrica o etnogràfica fins a la poesia, passant per la narrativa de distint gènere, i fins i tot per llibres de cuina.

Abans de continuar, permeteu-me que excusi la presència, que havíem anunciat, de Carles Batlle, el traductor d'aquesta obra, el qual no ha pogut ser aquí, per motius familiars ineludibles. En qualsevol cas, tot i la seva absència, és de justícia que expressi públicament el nostre agraïment a Carles Batlle per la seva aportació tan generosa a aquest projecte, i que digui també que el seu ha estat un treball magnífic en un moments en què tot eren dubtes. És un tòpic allò de “traduttore-traditore”, volent dir que traduir, per bé que es faci, el text d'arribada mai reflectirà exactament el de la llengua d'origen. Umberto Eco afirma que el text de la llengua meta, la d'arribada, només diu “quasi” el mateix. Refranys, locucions, modismes, frases fetes, sobreentesos..., són tot d'elements que només un bon traductor serà capaç d'abocar en un altre idioma sense que perdin el sentit original. Traduir exigeix un coneixement profund de les dues llengües, el seu context, les circumstàncies històriques, socials i culturals que determinen la manera de ser i de pensar d'ambdues parts. Jo, tan negat com soc en aquesta matèria, hi afegiria que en obres com 'L'ombra de Torquemada' tot resulta més problemàtic, en tractar-se d'un sistema lingüístic com l'alemany, que cau fora de l'àmbit de les llengües romàniques, entre les quals compartim tants d'elements comuns. Però és que a més, estam parlant d'una obra important dins el corrent de l'expressionisme alemany, un moviment que en l'àmbit de la literatura recorria a figures com la distorsió sintàctica, la deformació d’ambients o l’expressió d’idees abstractes com a mitjà per a manifestar les tensions espirituals. Però d'això ja en parlaran els meus companys de taula. Jo només vull valorar, aquí, la feina de Carles Batlle, perquè aquesta no era una tasca gens fàcil, i per tant donar-li'n les gràcies, una vegada més.

Arribat a aquest punt, encara que ell potser em retraurà que ho faci, és arribada l'hora de posar en relleu que, dins aquesta activitat tan considerable de què estic parlant, hi ha una persona que n'ha estat l'ànima, o el motor, si ho voleu dir així. Ell és en Miquel, l'amic Miquel Llull, el Bibliotecari del Golea, a qui mai podrem agrair a bastament tot el que ha fet per aquest poble des del camp de la bibliografia, i no sols com a valedor d'obres d'altri, sinó també com a autor de textos imprescindibles, com aquell llunyà 'Maç de fulls escollits', fins al més recent 'Mossèn Alcover, els metodistes i els socialistes de Capdepera', passant per 'La idea és infinita. El socialisme a Capdepera' o la magna biografia de Joan Alzina i Melis, a més de traduccions al català d'autors i obres tan emblemàtics com García Lorca i el seu inefable 'Poeta a Nova York', entre d'altres. Certament, en Miquel, historiador de formació i bibliotecari de professió, pens que ha encomanat la seva passió pels llibres a tot l'equip de “Cap Vermell”, si no no s'entendria tot aquest llegat tan considerable que l'associació ha posat a l'abast de qui en vulgui fer part. I aquí he d'afegir unes paraules per reivindicar la figura d'una altra persona que, des de la discreció més absoluta, tant ha fet per salvaguardar una part molt considerable del nostre patrimoni cultural, especialment en el món sempre engrescador de la fotografia. Em referesc, naturalment, a l'amu en Toni Flaquer -en Toni Coix-. Molts sabeu com n'és de considerable la seva collita, en aquest camp de les imatges, garbellant arreu a la recerca de la fotografia inèdita del nostre poble i la seva gent. Però no és només de fotografies que viu l'home, sinó de tota bocinada que ens ajudi a assaciar la nostra fam de conèixer el nostre passat, é a dir, de conèixer-nos a nosaltres mateixos. Per això, com crec que explicà en el seu moment el mateix Miquel Llull, el primer exemplar de 'Torquemadas Schatten', en alemany, naturalment, va ser en Toni Coix qui l'hi va mostrar. Com, si no vaig equivocat, també va ser ell qui va posar els companys de “Cap Vermell” en la pista de la biografia de Jack Bilbo o del text de 'Senyor Ahir', les memòries d'Aurelia Canaan i el seu hotel 'El Castillo', una obra la traducció i publicació de la qual va merèixer el reconeixement de la crítica especialitzada. En Toni, a banda de la seva extraordinària i permanent col·laboració amb el dia a dia de “Cap Vermell”, ell mateix ha publicat, dins la col·lecció que duu el nom de l'associació, una obra d'una vàlua inquantificable, com és el llibre “La meva Cala Rajada”, amb el qual, i com vaig escriure en el pròleg, “el nom d'en Toni quedarà imprès a la primera pàgina de la cultura de Capdepera i Cala Rajada i serà recordat com un dels seus treballadors més abnegats”. I tot, afegesc, des d'una modèstia i una humilitat franciscanes.

Finalment, he de dir que per a mi ha estat un privilegi impagable haver pogut col·laborar -i el verb col·laborar no deixa de ser un eufemisme- amb en Pere Joan i Tous en la relectura del text de 'Torquemadas Schatten'. Es tractava, en el nostre cas, d'una definitiva posada a punt per a la publicació, perquè tot i la bona traducció de Carles Batlle a la qual ja m'he referit, ja sabeu allò que diu que quatre ulls hi veuen més que dos, i més en el cas d'una obra d'aquesta complexitat. Amb en Pere passàrem moltes hores plegats i moltes més en contacte per mitjà de l'ordinador, en les quals vaig rebre tot un seguit de lliçons personals sobre literatura i, en concret, sobre l'expressionisme i la figura de Karl Otten. En Pere, en aquest sentit, és un perfeccionista, i a més un erudit, un profund coneixedor que ha vetlat perquè el text que avui arriba a les nostres mans sigui el més fidel possible a l'original. És a dir, que jo hauria d'haver pagat per aquest privilegi de ficar el nas on poques feines hi tenia i on els meus coneixements quedaven totalment difuminats entre els dels companys que han tengut cura d'aquesta edició, començant per Carles Batlle, passant per Miquel Llull i acabant amb en Pere Joan, que avui em fan l'honor de deixar-me seure al seu costat.

De l'obra en concret i del seu autor, en parlaran ells dos, en Pere i en Miquel, que són els que en saben. Jo m'he limitat a contextualitzar la gestació d'aquest treball que és una peça més, i molt important, en aquesta escala de la Col·lecció Cap Vermell. Una escala que no atura de créixer i que, escaló rere escaló, ens ajuda a pujar cap a un cel on els llibres fan estada.

Moltes gràcies.