Intervenció de Miquel Llull a la presentació del llibre de Biel Torres.
Un altre cop aquí, per presentar un altre llibre gabellí. Aquesta vegada és Sant Antoni i dos dimonis per un enfony el que ens ha congregat aquí avui vespre perquè Sant Antoni és una de les festes més importants de Capdepera, el municipi. Com també ho és el Carme. Dues celebracions que ajunten la terra i la mar d’aquest Cap de la Pera: l’hivern i l’estiu dels nostrus limitats anys.
A més, aquest llibre de Biel Torres és el número 47 de la Sèrie Cap Vermell i aviat sortirà el 51 que també és seu: Llepada de llop. Així, aquesta sèrie de llibres ja haurà passat els cinquanta títols publicats, la qual cosa, com vos podeu imaginar, és una tasca que ens ha agradat i ens ha emocionat, que ens ha acostat a Capdepera i ens ha descobert la seva gran diversitat. Gràcies a tots els que hi han participat, a tots els que ho han fet possible.
Anem a Sant Antoni i al llibre. Es tracta d’unes cròniques santantonieres comanades per l’Obreria i, potser sense pretendre-ho, aquestes cròniques ens els presenten, als de l’Obreria, com unes persones de seny i rauxa que s’han pres molt seriosament la tasca de preservar la festa dins uns àmbits que la connectin amb el passat i conservi les essències permanents i immutables: «canviar-ho tot perquè no canviï res», en el millor sentit de la frase. Això, però, no vol dir que tot sigui sempre igual. Ja sabem tots que no ho és, que tot canvia, i ara més acceleradament que mai.
Però l’Obreria ha rescatat una festa que es perdia i entrava en una època de desintegració, com moltes vegades li passa a Capdepera: que es desintegra per manca d’estimació i un excés de desídia.Però no és el cas. Estam, per tant, davant un llibre important que, amb el temps, es convertirà en història i també aliment per a l’antropologia, com ja he dit d’altres llibres, com els de Meyme, sense anar més enfora. El món del foc ens connecta amb altres mons llunyans i gairebé desapareguts, però que ens retornen una vegada i una altra fins a fer-nos sentir antics i moderns a la vegada. Aquesta és la gràcia de tot plegat.
No em queda més que recomanar la lectura del llibre i la visió de les fotografies. Hi trobareu algunes persones importants per a la festa que ja ens han deixat, i també hi trobareu un autor amb un estil de prosa punyent i divertit. L’autor juga amb les paraules i moltes vegades ens posa un somriure a la boca, però, com deia, també és punyent i sap treure foc pels queixals quan troba que ho ha de fer.
El llibre du un pròleg de Maria Massanet, on hi trobareu algunes de les claus de la festa, de l’autor, del món..., de les quals ens en parlarà ella mateixa en uns moments.
També hi ha un epíleg de Suso Reixac, que fa una semblança personal de l’autor i ens descobreix que aquest ha estat ficat en multitud de saraus, dels quals més bé o més malament n’ha sortit indemne, la qual cosa és una vertadera heroïcitat coneixent el pa que s’hi dona per aquestes terres.
Ells dos i l’autor, en Biel Roqueta, ens diran la seva sobre aquest voluminós llibre protagonitzat per un ens col·lectiu que té ganes de festa i que es diu Capdepera cap de somera.
Deixau-me acomiadar amb una petita remembrança personal que també vol ser un petit homenatge als dimonis de la terra. Tots els dimonis que sou aquí avui vespre, sou els meus dimonis, però els meus primers dimonis, com els primers amors, mai no s’obliden. Per això, aquesta nit, en aquesta sala, invoc els esperits dels meus primers dimonis, que són, com no podia ser d’una altra manera, en Suador Beó i en Jaume Parreta, que ens donaren molts dies i moltes nits de foc i d’amor, d’un amor que moltes vegades només sabem desxifrar quan són, quan som, morts.
Canteu i balleu amb ells per tal que tot aquest somni no s’acabi:
Volem vi, volem vi, volem vi,
no en beureu, no en beureu, no en beureu.
Si no mos ne donen no mos n’anirem,
volem estar aquí i aquí estarem.
Miquel Llull "Recreo"
