Un univers paral·lel, Francina Armengol acaba de guanyar les eleccions per tercer pic consecutiu. Tornarà a governar amb Més, un partit que no atura de crèixer. Les dues legislatures del pacte de progrés han estat un exemple de coherència per a qualsevol polític europeu, viu o mort. Vuit anys fulgurants plens d’encerts. Per començar, tot d’una que Sánchez va arribar a la Moncloa, la presidenta li va exigir una llei per poder limitar els lloguers imitant a Alemanya, Portugal o Dinamarca. Això, unit a les promocions d’habitatge social, ha facilitat i protegit l’accés a l’habitatge dels més joves.

Però on aquest govern de progrés ha estat realment valent és en la limitació del número d’habitatges vacacionals. L’allau de concessió de llicències per edificar xaletarros a foravila podria haver passat les 3.000 sense les polítiques urbanístiques valentes d’Armengol i Mir. A un consum d’espai d’uns 16 km2, s’hagués hagut d’afegir una despesa d’aigua, una producció de residus i un consum energètic desorbitats. Les polítiques de decreixement que varen aconseguir frenar el lloguer vacacional a 90.000 places legals (d’altra manera haurien arribat fàcilment a les 160.000 legals i a les gairebé 40.000 d’il·legals).

Conseqüentment, les famílies treballadores que vivien a tots aquests habitatges varen poder alenar i el preu dels lloguers moderar-se. De retruc, el sector agrari va deixar de retrocedir i disposa de més terra i aigua per poder abastir als hotels illencs (obligats per llei a comprar un percentatge de productes locals).

Na Francina celebrant els resultats després d'una gestió extraordinària (en un univers paral·lel).

Quan fa 8 anys van arribar al govern, PSIB i Més també van posar fil a l’agulla a aturar l’ampliació d’hotels i, amb el suport econòmic estatal (encara que trenqui una mica el relat, recordem que es tracta d’un univers paral·lel), van enderrocar els més obsolets. La decisió d’Armengol, Barceló i Negueruela va aconseguir congelar les 300.000 places turístiques i impedir que Mallorca es massificàs en excés. Sense aquestes mesures s’hauria pogut arribar a les 415.000. Però Armengol i els seus companys de govern no han estat tot sols. Enfilats dalt la Seu, els ulls d’una ombra vigilen Palma mentre sa capa oneja empesa pel lleu oratge de la matinada. Batman resta amatent mentre la ciutat dorm en pau.



En Lluís, més content que un gínjol després de veure els resultats electorals fruit de vuit anys d'un pacte molt intel·ligent (en un univers paral·lel).