Fa unes setmanes ja vam introduir la distinció entre per i per a i vam parlar sobre les situacions en què ambdues preposicions s'empraven amb un valor espacial. Ja ens agradaria que això fos tot, però la normativa també especifica què cal fer quan acompanyen un infinitiu o quan tenen valor temporal. Avui ens centrarem en aquest darrer cas.

Quina relació té la preposició per amb el temps? La utilitzam per indicar que alguna cosa succeeix al voltant d’una festivitat, un esdeveniment, un dia, un mes o una estació de l’any. Aquestes darreres setmanes ho deveu haver sentit més d’una vegada: Per desembre és quan comença a fer fred; Per Nadal s’encenen els llums a Ciutat; Per la cavalcada dels Reis d’Orient es preveuen precipitacions o Per l’hivern hi ha menys turistes que per l’estiu. Fixau-vos que en aquesta darrera oració la preposició té valor temporal i no de finalitat. En canvi, si deim Haurem de comprar abrics per a l’hivern, no significa que els comprem durant aquesta època (si fos així sí que utilitzaríem la preposició per), sinó que indica la utilitat que poden tenir els abrics (no tenir fred a l’hivern).

Per altra banda, la preposició per també pot expressar durada quan va seguida d’un nom que designa un interval de temps. Per exemple, tothom sap que les reunions de Nadal ens deixen plens per dos mesos. Encara que fem servir aquesta preposició per a moltes coses relacionades amb el temps, cal recordar que per parlar de les parts del dia cal utilitzar a o de en els registres formals. És per això que al telenotícies sentireu que diuen que algunes famílies obrin els regals dels Reis d’Orient dia cinc al vespre i d’altres, dia sis al matí.

La preposició per a, d’altra banda, sol designar un límit temporal: Per a dilluns ja hauré acabat de fer totes les compres nadalenques. En aquest cas, però, també és possible per, que, de fet, davant d’adverbis com sempre és preferible: D’aquest Nadal me’n recordaré per (a) sempre.

Esperam que amb aquesta explicació, la diferència entre per i per a us hagi quedat clara per (a) sempre més!