Text de la intervenció de en l’homenatge als mariners i patrons majors de la Confraria de Pescadors de Cala Rajada / 25 de novembre de 2013

Bon dia a tots.

Sra batlessa, sr Conseller d’Agricultura, Pesca i Medi Marí, sra consellera de Presidència i Funció Pública, sr director general de Pesca, sr director de Ports i Transport Marítim, sr. coordinador de Seguretat Marítima, senyores i senyors regidors, associats, gent de la mar, familiars i assistents: gràcies per  compartir aquesta jornada del centenari de la Confraria de Pescadors de Cala Rajada amb nosaltres.

Aquest acte vol ser un  record per a totes les persones que durant generacions han fet de la pesca el seu medi de vida en aquest poble.

Un homenatge a pescadors, armadors i dones de la mar que durant aquests anys donaren identitat a aquest poble mariner.

Un poble creat a vorera de mar, majoritàriament per aquets pescadors, on la primera activitat econòmica durant molts d´anys va ser la pesca. Un poble d’acollida de famílies de diferents indrets de les Illes Balears (Valldemossa, Felanitx, Alcúdia, Pollença, Ciutadella, Eivissa...) i també de la península (Garrucha, Carboneras, Sanlúcar de Barrameda) per posar uns exemples. Famílies que trobaren prosperitat amb aquesta feina i que han arrelat en el nostre municipi.

Famílies on el paper matriarcal de la dona, ha estat molt important degut a les característiques d’aquesta feina. L’absència dels homes per jornades interminables que antigament podien ser dies. Han estat sempre el motor familiar a terra, les encarregades de l’educació dels fills, han dut l´economia familiar,  feien venda de peix si era necessari, tenien cura dels majors i tot el que fes falta.  Han estat propietàries de embarcacions i també surten a pescar a dia d’avui. La vida de la pesca no s´entendria sense la seva aportació.

Durant aquests cent anys hem passat per diferents evolucions de la pesca a Cala Rajada: uns inicis amb embarcacions sense cap comoditat, petites, sense ponts ni cobertes que donessin empara del fred, pluja  o sol.  La feina solia ser manual per falta de maquinària que ajudés als pescadors, inexistència d’un port de refugi que obligava a varar les barques a la platja, manca de roba i calçat adequat i tantes altres carències que feien aquesta feina tan dura.

Des dels anys 30, amb l’arribada de les primeres embarcacions d’arrossegament i també amb la construcció del primer port de Cala Rajada a l´any 1949, la nostra Confraria va créixer de manera notable, tant en quantitat d’embarcacions com en la graderia d’aquestes. Varen ser anys d’una renovació constant de barques, al principi  barques dutes de fora, per passar després a noves construccions. Cala Rajada va passar a ser un dels ports punters de Mallorca en quant a captures i professionals en actiu. Durant aquests anys la flota d’arrossegament va augmentar fins arribar a dotze embarcacions i una vintena d’arts menors. Se va guanyar, amb unes millores pels pescadors, pels avanços en comoditat i seguretat  d’aquestes embarcacions, millores en maquinaria i canvi amb els materials de pesca. Els materials com el cotó i cànem es varen anar substituint i  començaren a fer servir xarxes de niló i plàstic  fent aquestes més resistents.

Els anys 80 van ser els d’obertura a les noves tecnologies, varen anar passant de la pesca amb compàs, orientació per senyes de terra i sondes de paper, als primers ploters amb posicionament lorant, radars i sondes d’imatge. Les embarcacions tenien maquinaria moderna per a cada classe de pesca i es seguien  construint noves embarcacions i aquestes anaven canviant de model de construcció. A les barques de bou es va deixar de fer servir el calar i llevar pel costat per fer-ho per popa. Els bous es podien cobrar dins sles maquinilles. Els d’arts menors anaren posant tots maquinilles de palangre, de tresmall, per a la llampuguera i la feina es va fer un poc menys feixuga.

Després de aquets anys de crescuda, l´inici del segle XXI ens deixà les darreres noves construccions i a la vegada començà una baixada gradual d’embarcacions. La gent que es va jubilant costa de cada vegada més substituir, els embarcaments han de ser amb titulacions anteriors a començar a pescar, el jovent tria altres feines amb altres horaris més relaxats i amb un sou fixe, i l’interès per la pesca professional comença a minvar. Aquest fet fa que moltes famílies de la pesca vagin venent barques a altres ports i la nostra confraria quedi amb una dotzena de embarcacions menors i 4 ó 5 de arrossegament, que han quedat en 3 aquest darrer any.

La nostra confraria en aquests cent anys, ha estat compromesa amb aquest poble i la mar. Va lluitar per tenir el primer moll i per donar educació amb la escola des Pòsit. Va col·laborar amb la construcció de ¨El pescador¨, vaixell del centre oceanogràfic de Balears. Va cedir el solar del Centre de Salut de Cala Rajada. Per dues vegades ha promogut habitatges socials. És pionera en quant a protecció del medi marí amb la demanda i fundació de una Reserva Marina d’interès pesquer, amb la defensa de una  aplicació  de quotes de pesca de llampuga, amb es compromís de descans setmanal, amb d’instal·lació a Mallorca de portes que no toquen el fons a l’arrossegament, amb la col·laboració amb l´Institut Espanyol d’Oceanografia, col·laboració amb Océano Alfa i el Projecte ¨Pescares¨ i altres projectes científics diferents de recuperació i control de distintes espècies.

Avui, no podem dir que la pesca passi pel seu millor moment. Ens trobem en un moment de reptes i canvis en el sector pesquer per les exigències de la Unió Europea. Veiem que les obligacions que ens posen cada any de reduccions d’esforç, reduccions de zones de pesca i altres prohibicions, fonamentades en acords a gran escala per la Unió Europea, amb criteris molt discutibles, fan cada vegada  més difícil  la pesca professional en el Mediterrani, i que aquesta sigui rendible.

En aquest moment, quan feim els cent anys com a Confraria, encara que molts més com a pescadors de aquest poble, ens trobem amb un grup de joves que en aquets dos darrers anys han fet una passa endavant i han muntat ses seves pròpies empreses. Volen seguir com a pescadors. El relleu generacional el tenim, no són molts... però estan ben preparats i volen tenir l’oportunitat de fer la feina que els agrada.

Per acabar: voldria agrair l’ajuda de totes les persones que durant aquests anys han col·laborat amb la nostra Confraria en totes les seves activitats, especialment a un grup de persones que durant les 20 edicions de la Mostra de la Llampuga han estat any rere any al nostre costat elaborant i servint els millors arrossos.

A el sr. Jaume Fuster, sr. Pep Terrassa i sr. Antoni Flaquer per la seva inestimable col·laboració amb el llibre i fotografies d’aquest centenari.

A la sr. Maria Massanet i sr. Gori Rechac de l´arxiu municipal, i el sr. Julià Frau de l´àrea de comunicació de l’Ajuntament de Capdepera per la seva ajuda.

A la sra. Carmen Corraliza , sr. Rafel Fernández,  sra. Agripina Rocha i sra batlessa Mireia Ferrer, per acompanyar-nos durant tot aquest any en aquest projecte i fer-lo possible amb la seva ajuda des de l’Ajuntament.

I a tots vostès per acompanyar aquesta família de pescadors en el seu centenari.

Gràcies.