L'associació de Persones Cuidadores "Mans a les Mans" per tal de donar visibilitat a la importància del cuidar i a les activitats que organitzen des de l'associació ens han remès aquesta col·laboració  amb motiu del Dia de la Persona cuidadora

“Cuidar una necessitat que requereix respostes de tota la societat”

Aquest va ser l’il·lustratiu títol de la conferència organitzada conjuntament per la Facultat d’Infermeria i Fisioteràpia de la UIB, el Col·legi Oficial d’Infermeria de les Illes Balears (COIBA) i l’Associació de Persones Cuidadores Mans a les Mans, dins el marc del Dia de la persona cuidadora que es commemora el 5 de novembre. 

El passat 21 de novembre vàrem tenir la sort d’escoltar a Dolors Comas d’Argemir, catedràtica d’Antropologia Social i Cultural i investigadora, parlant de la situació actual de les cures i de la necessitat, cada dia més evident, de la implicació de tota la societat amb aquesta tasca. 

“No podem continuar cuidant en les condicions actuals basades en el sobreesforç de les dones dins les famílies i a la precarietat laboral de la cura” 

Els canvis socials han fet que el paradigma de la cura, que abans duien a terme les dones, normalment de manera gratuïta, hagi sofert modificacions rellevants en seva dinàmica: les dones estan incorporades gairebé íntegrament en el món laboral i l’esperança de vida i la cronicitat de les malalties fa que cada vegada hi hagi més persones que necessiten ser cuidades i la perspectiva és que cada vegada n’hi haurà més. 

És cert que els darrers anys amb la Llei de Dependència hi ha hagut un increment de recursos per la dependència, però s’està evidenciant que són del tot insuficients i no compleixen els estàndards de qualitat esperables. Així com es té clar que un professional de la salut, o un professional de l’educació ha de tenir unes condicions i uns sous dignes, en l‘àmbit de la dependència no és així, i ens trobam amb unes condicions laborals molt precàries per unes treballadores i treballadors que han de cuidar de persones en situació de vulnerabilitat. 

A més està clar que hi ha un biaix de gènere en el tema de les cures i les dones segueixen sent les que es dediquen de manera clarament majoritària en aquesta tasca, tant les dones dins les unitats familiars sense cap remuneració econòmica, com les dones migrants i no migrants dins l’economia submergida, com les dones com a professionals que es dediquen a aquest àmbit. Per tant és un sector clarament feminitzat que no té ni el reconeixement, ni la visibilització que mereix una tasca tan important com necessària per a tota la societat. 

Es necessita millorar el reconeixement de la cura, les condicions laborals de les persones cuidadores, els serveis i prestacions que es donen, i que el tema de les cures no es consideri un fet privat, sinó que es reconegui la seva dimensió social i la necessària co-responsabilitat de les administracions i de tota la societat en aquesta tasca.

Ens va explicar el que s’està movent en aquests nivells al País Basc i a Catalunya, on s'estan creant Xarxes i activismes de cures molt interessants. A Catalunya na Dolors, juntament amb altres investigadores, professionals i associacions han creat la Xarxa pel Dret a Cura que és una organització ciutadana que lluita per aconseguir la transformació social i política necessària per al reconeixement del Dret a la Cura i la creació d’un Sistema Nacional de Cura, perquè totes les persones puguem rebre i tenir cura dignament, des que naixem fins que morim. Promouen la participació ciutadana, l’enxarxament territorial i comunitari, i la cogovernança per tal que totes les persones hi estiguin i se sentin representades.

 Ens va semblar una idea a considerar aquí a les illes per aconseguir una societat cuidadora, i quan parlam de societat ens referim a tothom; persones, entitats, associacions, professionals, institucions i administracions.

Volem pobles cuidadors!!!